Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
El Racó del Veïnat
Joan Moya
Durant unes setmanes, la Ciudad de los Muchachos va tornar a aparèixer als mitjans i a les xarxes. La resolució del síndic de greuges de Barcelona, diversos articles, els testimonis d’antics interns i fins i tot un reportatge als informatius de TV3 van fer que el nom de Can Puig tornés a circular després de molt temps.
Per uns dies, aquell conjunt mig amagat entre els boscos de Collserola deixava de ser un lloc pràcticament desconegut per a molta gent.
Situat als vessants de la Rabassada, a tocar de Sant Medir i dins del terme municipal de Sant Cugat, Can Puig va ser durant bona part del segle XX un dels centres assistencials infantils més coneguts de Barcelona. Els terrenys continuen sent propietat de l’Ajuntament de Barcelona, tot i que el conjunt forma part geogràficament de la Collserola santcugatenca, una realitat que sovint passa desapercebuda.
Primer va funcionar com a colònia escolar municipal. Després de la Guerra Civil, l’espai es convertiria en la coneguda Ciudad de los Muchachos, un internat infantil vinculat a la beneficència franquista per on van passar centenars d’infants al llarg de diverses generacions.
Passada tota aquesta atenció mediàtica, la sensació és que tot continua gairebé igual.
Els antics pavellons continuen amagats entre pins i vegetació, deteriorant-se lentament. Les finestres tapiades, els edificis mig engolits pel bosc i l’absència de qualsevol element explicatiu contrasten amb la vida que aquell espai havia arribat a tenir. No hi ha cap placa. Cap faristol. Cap referència visible que ajudi a entendre què va passar allà durant dècades.
La resolució del síndic reconeixia el valor històric i memorial de Can Puig. També ajudava a posar context a la trajectòria del lloc, que al llarg del segle XX va passar per etapes molt diferents: colònia escolar republicana, refugi durant la Guerra Civil, centre assistencial franquista, internat infantil i, avui, comunitat terapèutica.
El problema és què passa després.
Mentre la finca principal de Can Puig ha estat rehabilitada i continua funcionant com a equipament social, els pavellons vinculats a la Ciudad de los Muchachos continuen abandonats i pràcticament invisibles dins el paisatge de Collserola.
I potser aquí és on apareix el debat real.
La Ciudad de los Muchachos no encaixa dins la idea més habitual de patrimoni. No és un edifici monumental ni un espai especialment atractiu des del punt de vista arquitectònic. És un lloc relacionat amb la beneficència, la institucionalització infantil i una part incòmoda de la història social del franquisme.
Segurament per això ha costat tant trobar la manera d’explicar-lo.
Tot i això, el lloc forma part de la història de Collserola i de la memòria de moltes persones. Per a alguns antics interns, parlar de Can Puig significa recordar una etapa dura de la seva infància. Per a d’altres, també és recordar amistats, convivència o una part important de la seva vida.
Can Puig continua despertant records molt diferents. I això també explica el silenci que sovint envolta el lloc.
Perquè avui, si algú passa per la zona, difícilment sabrà què representa aquell conjunt mig amagat entre arbres. I potser ningú demana convertir la Ciudad de los Muchachos en un museu ni rehabilitar completament els pavellons. Costa entendre, però, que un espai amb aquest pes històric continuï sense el mínim gest de contextualització pública.
La resolució del síndic va tornar a posar el tema sobre la taula. Ara falta veure si tot plegat acaba convertint-se, una vegada més, en un debat puntual o si finalment apareix algun gest que faci visible la història de Can Puig més enllà d’uns dies de titulars.
Joan Moya Piñol és membre de Som Collserola i impulsor de Collserolejant
