Publicitat

Com llegirem en el futur?

spot_img

Publicat el 14.2.2017 17:00

Notícies de Sant Gervasi

Juanjo Compairé

Continua el cicle de xerrades ‘L’era digital. Llegir el món digital’ a la Biblioteca de Sant Gervasi – Joan Maragall. En la tercera conferència d’aquest cicle, el dilluns 13 de febrer, Ramon Sangüesa ens ha parlat de ‘De la visió lectora al cos lector’.

Fotografies de Juanjo Compairé

El professor ha passat revista a l’experiència vital i corporal de llegir. Una experiència que no només aplega la vista i el cervell, sinó altres sentits. Per exemple, quan llegim en paper, resseguim amb el dit el text, sovint llegim en veu alta o baixa, podem fer lectura compartida o fer del llegir un acte íntim. De vegades marquem les pàgines on hi ha quelcom que ens interessa, subratllem una frase, escrivim als marges o fem servir un punt de llibre que ens recorda on hem acabat de llegir. Qui ho ha estudiat (posem per cas, Dave Gray, Marks and meaning) ens diu que quan fem una marca (per exemple, doblegant un cantó de la pàgina) fem intervenir el cos i per tant el cervell rep aquest senyal d’una manera més reforçada que si simplement recordem una cita de memòria.

Publicitat

Els lectors digitals han volgut recuperar aquestes funcions del llibre en paper. Avui dia podem marcar un fragment, escriure un comentari o anotació i fins i tot sabem en quina part del llibre estem i quan ens queda per llegir.

Publicitat

Però aquests aparells han anat més enllà. L’hipertext ens permet que quan llegim sobre una pantalla podem passar a una altra realitat (consultar la wikipèdia o un diccionari o un vídeo, posem per cas). El lector digital ha canviat on llegim (en comptes d’un llibre, tenim un aparell). També ha canviat la funció interpretativa, mitjançant aquesta realitat paral·lela alternativa. Si la lectura tradicional era una conversa entre nosaltres i els nostres coneixements i experiències amb el contingut del llibre, ara tenim una conversa a tres: nosaltres, el text i aquesta informació hipertextual.

Cap a on va la lectura en el futur?

Estem en un moment d’incertituds. A la conferència i al col·loqui posterior s’han apuntat algunes possibilitats diguem-ne futuristes: textos literaris digitals que van canviant d’acord amb la voluntat o l’estat d’ànim de qui llegeix. Anem vers una literatura de nou tipus? Hi ha qui somnia, de la mà del poeta Walt Whitman i del novel·lista Ray Bradbury en un futur post-humà en què l’aparell lector seria com una pròtesi del propi cos.

També, però, observem el fenomen contrari: una recuperació de la lectura en paper (als EUA augmenta exponencialment la demanda de llibres en aquest format) com a refugi del món de les pantalles. Aquest retorn, en tot cas, és a una forma de llegir diferent de la tradicional. Una forma de llegir que incorpora al costat la informació que ens arriba des d’altres mitjans. El futur de la lectura serà segurament divers i impredictible. Sigui com sigui, quan llegim sempre quedarà aquella emoció que explicava tan bé aquell proverbi finlandès (Ramon Sangüesa l’ha esmentat): osua silmään, “això m’ha tocat a l’ull”.

El dilluns 27 de febrer a les 19 h al mateix lloc continua el cicle de xerrades, amb Andreu Belsunces i el mateix Ramon Sangüesa.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

En caiguda lliure

El relat d'Elsa Corominas sobre la voluntat d'actuar quan presencies una agressió masclista

La sarrianenca Teresa Mas de Roda publica el seu primer llibre, “Desaprendí mi mundo para serme fiel”

L'obra recupera escrits des de l’adolescència fins a l’actualitat, que reflecteixen el viatge vital de l'autora

Les Planes, un barri amb molts carrers amb noms botànics

Només el 20% estan dedicats a persones, en comparació amb el 54% a la resta de la ciutat

Concert dels “valsos Boston” de Clifton Worsley en el centenari de la seva mort

L'Acadèmia Barcelona Concertante acull un homenatge conduït pel musicòleg Joan Montón
spot_img

Afrontar la incapacitació en la vellesa: emocions, acompanyament i recursos de suport

Envellir comporta canvis físics i cognitius, que poden generar sentiments difícils de gestionar. La pèrdua d’autonomia no és només una qüestió pràctica: implica un procés emocional complex que cal acompanyar amb sensibilitat i recursos

Una maleta estratègica, el relat d’Elsa Corominas

"L’estiu va ser extraordinari. La va trucar, van quedar, es van caure bé i van intercanviar maletes, llibres, roba, impressions i històries. Per Nadal van omplir les dues maletes verdes conjuntament per anar a casar-se a Ciutadella"

Elisabeth Bosch: “Defensàvem una universitat pública, catalana, científica i democràtica amb assemblees, vagues i manifestos”

Entrevista a una doctora en Química que va viure els reclams del moviment estudiantil en ple franquisme

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]