a fons: eleccions municipals
Jesús Mestre
El comportament electoral al districte de Sarrià – Sant Gervasi ha seguit tradicionalment unes pautes ben fàcils d’assenyalar: la meitat de l’electorat vota CiU, una quarta part el PP i la quarta part restant se la reparteixen la resta de partits o candidatures polítiques. Les darreres eleccions locals, les del maig de 2011, constaten aquesta evidència, com es pot veure a la taula. És un comportament electoral molt diferent de la resta de la ciutat, on el percentatge de CiU va ser, en el seu millor resultat, el 28% del total. La pregunta és: aquest any es repetirà aquest resultat o hi haurà canvis significatius?
Segons la sociòloga Marina Subirats, els barris de Sant Gervasi no voten com la resta de la ciutat, ja que tenen una estructura sociològica diferent de la resta de Barcelona. Els sis barris del districte de Sarrià – Sant Gervasi més Pedralbes són els que reuneixen als grups socials amb major disponibilitat de renda, de patrimoni, però també amb més estudis superiors, més nivell de lectura però menys hores de mirar la televisió, i també és on es parla més el català. Hi ha, doncs, diferències econòmiques però també culturals, a més d’altres igualment significatives: menys atur, més població en edat productiva, etc.
No totes les prop de 150 mil persones que viuen al districte disposen d’un nivell de renda molt elevat. De fet, no són els grans empresaris el grup sociològic més representatiu, sinó els empresaris i emprenedors mitjans i petits i, sobretot, els professionals: funcionaris, metges, advocats, economistes, enginyers, arquitectes, mestres, etc. El factor diferencial és que hi viu una proporció de classes mitjanes superiors a altres barris i districtes. Tots ells amb un elevat nivell de preparació i especialització laboral que els permet resistir la crisi molt millor que les classes treballadores, majoritàries a la resta de districtes de la ciutat, excepte en alguns barris molt concrets: la Dreta de l’Eixample, Vil·la Olímpica, Diagonal Mar…
Però a Sant Gervasi també hi ha crisi i sobretot afecta l’horitzó del futur dels fills: ho tenen molt difícil poder gaudir del nivell de benestar dels pares. Les conseqüències de la crisi poden ser un dels factors determinants dels resultats de les eleccions que, segurament, donaran un ajuntament molt més fraccionat: dels cinc grups actuals que tenen representació en el consistori, es pot passar a set. Igualment pot tenir influència la gent que decideixi votar en clau sobiranista, actitud molt més arrelada ara, que fa quatre anys.
Tal com començàvem aquest dossier, és important que ens impliquem més en la política de proximitat, que participem de manera activa en la vida política dels nostres barris cosa que suposa fer un canvi de mentalitat. Votar és un primer pas i en això també ens diferenciem de la resta de la ciutat (un 61 per un 53%), però no és suficient. Hi ha indicis que aquestes eleccions obren la porta a un canvi d’era en els comportaments polítics. A finals de maig coneixerem part de la resposta.
