22 C
Sant Gervasi
| Divendres 18 de setembre de 2020 |

Comunitats energètiques, sobirania local

"A través de les comunitats energètiques els ciutadans tenim la possibilitat de construir un sistema del qual siguem copropietaris i defensi els nostres interessos"

Opinió

Albert Llobet

És indubtable que ens trobem en ple procés de transició entre un món basat en la generació d’energia a partir de combustibles fòssils i un on la majoria d’energia es generarà a partir de fonts renovables.

Ens ho diuen les dades. Per exemple, aproximadament un 22% de l’electricitat consumida mundialment va provenir d’energies renovables el 2017, un augment del 6% respecte el 16% del 2008. L’augment pot semblar que no sigui gaire, però cal tenir en compte que el 1990 aquest valor ja era del 15%, corresponent íntegrament a energia d’origen hidroelèctric.

Publicitat

Com és el sistema de generació d’electricitat actualment? Una de les característiques principals és que l’energia prové d’un número reduït de grans centrals molt allunyades de la majoria de punts de consum. Aquestes centrals requereixen una gran inversió i acostumen a ser propietat de les grans elèctriques, fet que els dona un gran poder sobre governs i ciutadans. Per exemple, Endesa i Iberdrola són propietàries de Vandellós II.

Per la seva naturalesa, les energies renovables permetrien anar cap a un sistema amb un major pes de plantes de generació més petites, de propietat repartida i properes als usuaris finals. En un sistema d’aquestes característiques no hi hauria empreses amb tant de poder sobre els ciutadans i també s’aconseguiria una major eficiència del sistema.

Un tipus d’iniciativa que està agafant força per facilitar el desenvolupament del sistema en aquesta direcció són les comunitats energètiques. Les definicions legals d’aquest tipus d’iniciatives no estan gaire desenvolupades encara. Tot i això, hi ha força acord en que es parla de comunitats energètiques per descriure entitats jurídiques de serveis energètics amb un alt grau de participació local i que tenen per objectiu oferir beneficis energètics a la comunitat local tot generant valor mediambiental i social. Aquests projectes deixen la rendibilitat financera en segon terme. Quin tipus d’activitat poden fer aquestes entitats? Per dir-ne algunes: generació a partir de renovables, emmagatzematge i distribució d’aquesta energia, oferta de serveis d’eficiència energètica, recàrrega de vehicles elèctrics, etc.

Una comunitat energètica pot ser un conjunt de veïns o una agrupació d’empreses que comparteixin una instal·lació de generació, o bé una combinació de les dues: empreses d’un polígon i els habitatges propers. També podria ser un conjunt de veïns que s’associen temporalment per rehabilitar el seu habitatge i millorar-ne l’eficiència energètica. O podria ser un conjunt de ramaders i agricultors que comparteixen una instal·lació de biomasa que s’alimenta amb els residus de les seves explotacions.

Si vols exemples més concrets pots buscar a Internet els següents projectes: “comunitats energètiques de Jühnde i Blahoj”, “Cooperativa Acequia de Mestalla”, “Mancomunidad Duquesa de Badajoz” i “Vilawatt”. A enercommunities.eu, n’hi trobaràs més exemples.

A través de les comunitats energètiques els ciutadans tenim la possibilitat de participar en la transició energètica tot construint un sistema del qual siguem copropietaris i, per tant, defensi els nostres interessos. En aquest procés, les administracions públiques hi han de jugar un paper important: han de generar confiança establint marcs jurídics estables i facilitant una comunicació efectiva de les possibilitats d’aquests projectes a particulars i empreses.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.