Coneixem els ocells
Enric Capdevila
El corriol petit (Charadrius dubius) és un limícola petit i rodanxó, de la família dels caràdrids. Migrador regular i comú per tot el territori, a l’estiu nidifica en zones humides. És un ocell típic de riberes nues, platges de còdols i bancs de sorra propers als rius o a la platja; el podem trobar als rius Besòs i Llobregat i a les seves desembocadures, a les zones properes al mar.
Té un plomatge sense marques a les ales. A la cua té una banda central fosca i marges blancs, tret ben visible en vol. Té una coloració bruna terrosa pel damunt i blanc pur pel dessota, mostra molt clarament una banda pectoral negra i un collaret blanc. Al cap té un dibuix facial molt característic, una careta negra que contrasta els anells oculars grocs (només visibles de prop o a la mà) i una barra negra al front que uneix la part davantera dels ulls i deixa una taca blanca just per sobre dels narius. Les cames són de color carn, fet que el diferencia d’altres corriols amb les cames grogues o negres, com el corriol gros (Charadrius hiaticula) o el camanegre (Charadrius alexandrinus), respectivament. No presenta dimorfisme sexual.
El corriol és un ocell molt actiu i fàcil de veure, que camina de forma ràpida i nerviosa, però que resulta sorprenentment difícil de veure quan es queda quiet. És molt conegut per les estratagemes que empra per no donar a conèixer l’emplaçament del niu o dels pollets, com la de fingir-se ferit i caminar arrossegant l’ala davant l’observador. Durant l’època de zel és molt cridaner, amb cerimònies nupcials espectaculars i sorolloses.
S’alimenta d’invertebrats aquàtics i del llot (aràcnids, mol·luscs, insectes i llurs larves), que troba pasturant en grupets o removent l’aigua en zones poc fondes amb els peus, per fer moure les preses.
Els corriols són uns ocells molt vinculats a l’hàbitat de les dunes, espais singulars i fràgils, on habita una gran quantitat d’espècies d’animals i plantes molt adaptades i particulars, que estan en regressió. Són espais en canvi constant, que per a la seva conservació i protecció requereixen fixació de les dunes amb vegetació com el borró (Ammophila arenaria) i limitació de l’accés en aquest hàbitat a persones i animals de companyia, molt especialment durant la cria dels ocells, de març a juny, especialment del corriol camanegre que enterra els ous a la sorra.
La dita: El mes d’abril l’ocell fa piu piu
