Coneixem els ocells
Enric Capdevila
El teixidor (Remiz pendulinus) és una espècie de l’ordre dels passeriformes, emparentat amb les mallerengues. És un ocell resident, de distribució irregular i localitzat en certes conques fluvials i zones humides, prop de torrents i basses; és més nombrós en migració i a l’hivern, especialment al litoral. Es pot observar a Collserola i als rius Besòs i Llobregat.
El teixidor comú és més petit que un pardal, fa 11 cm de llargària. Té la part superior vermellenca i la inferior de color crema. Té el cap gris i hi destaca la màscara facial negra, sembla que porti una bena sobre els ulls. Té el bec curt i afilat, s’alimenta d’insectes que complementa amb nèctar, llavors i fruites. Les ales són curtes i arrodonides. És un ocell molt discret, només fa un xiulet perllongat i molt suau. És molt característic veure’l posat en una canya o una boga, desfilant el borrissol de l’espiga cilíndrica per portar al niu.
El seu nom prové dels espectaculars nius que fan penjats a l’extrem de les branques, amb herbes entreteixides. Tal com diu la caliologia, la ciència que estudia els refugis que construeixen els animals (caus, nius…), el motiu pel qual el mascle escull l’extrem més dèbil de les branques més fines d’àlbers o pollancres per establir-hi els nius és per evitar que els predadors s’hi apropin o s’hi recolzin.
El mascle fa primer uns nusos entre dues branques amb bri d’herba per muntar un petit gronxador, a partir del qual bastirà les parets del niu, amb borrissol, teranyines i llana. Triguen entre quinze dies i un mes, i van perfeccionant la tècnica del niu que també serveix per seduir les femelles. El mascle fa el reclam des del gronxador i quan atreu la femella completa les parets del niu, el qual acaba decorant la femella. El niu té forma de bossa, de barretina o de mitja espessa, amb un petit túnel d’entrada; sovint s’ajunten diversos nius i formen una colònia.
La dita: De fil prim és teixida la nostra vida.