Cuina i Nutrició
Ramon Font – AMIC
Us he de confessar que tenir la nevera mig buida, perquè alguna setmana no he pogut anar a comprar, mai m’ha suposat un trasbals a l’hora de cuinar o planificar els àpats a un parell de dies vista. Sempre, en algun racó del rebost o en algun calaix del frigorífic, podem trobar alguna cosa que ens donarà idees per a elaborar alguns plats. Fins i tot, si remenem pel congelador, molt probablement ens apareixerà un producte, el qual, ja no recordàvem que el teníem.
La feina, els compromisos, també la mandra, fan que més d’un cop no haguem anat a comprar i, per tant, a espavilar-se toca. Això mateix em va passar fa pocs dies. Sense anar sobrat d’existències havia de fer els àpats de la jornada i ja em veieu obrint i tancant armaris de la cuina i inspeccionant la nevera. No és per quedar bé, però, en qüestió d’un tres i no res ho vaig veure clar: faria un plat de pasta que en podríem dir d’aprofitament.
A la nevera hi tenia un tàper amb uns daus de carbassó i albergínia que m’havien sobrat d’una samfaina. Del moble de cuina on hi guardo les cebes i les patates en vaig agafar un parell de les primeres. D’un dels armaris on hi tinc bàsicament conserves vaig proveir-me d’un paquet de pasta, d’aquelles que amb uns 8 o 10 minuts ja tens bullida. Visitant de nou la nevera, allà, hi vaig veure també formatge ratllat. Cap al sarró!
Ja m’ho estava imaginant. Tot d’una, la pasta ja bullia i, a la vegada, estava reviscolant les albergínies i el carbassó en la fregidora d’aire que havia adquirit unes setmanes abans. Un trasto més a casa, efectivament. En aquest mateix aparell que no precisa d’oli per a cuinar vaig fregir-hi la ceba, la qual, va quedar igual com quan la saltem a la paella. L’avantatge és que a la fregidora d’aire, els aliments, tan sols volen un parell de cullerades d’oli i prou. És genial!
Ressituem-nos! Amb la pasta escorreguda hi vaig incorporar dos ous sencers i dos rovells més i vinga a barrejar-ho tot amb cura per no trinxar en excés els fettuccine. Acte seguit hi posava els daus de carbassó i les albergínies, així com també la ceba i el formatge ratllat que no va trigar gens a fondre’s. De vell nou, som-hi a remenar-ho tot amb delicadesa.
Quan ho vaig tenir tot barrejat, llavors, només em va quedar que servir-ho al plat. Feia patxoca. Damunt de la pasta hi vaig posar un grapadet més de formatge ratllat, tres rodanxes de formatge de cabra i ho regava amb un espectacular oli d’alfàbrega que tinc. Sí, sí, tal com ho dic. Un dia vaig agafar unes branques d’alfàbrega fresca i les vaig introduir en un litre i mig d’oli d’oliva verge extra. El resultat és extraordinari, meravellós.
Tothom tranquil. Si no teniu aquest oli, el podeu substituir per un oli de tòfona o bé un oli d’oliva convencional, però, sobretot, m’hi poseu a la pasta un bon polsim de farigola. D’aquesta manera també us quedarà una recepta “top”.
Què? Què m’heu de dir? Pinta bé, no? Per ser un plat de pasta d’aprofitament no està pas malament, veritat? Doncs, ja sabeu… Poseu-hi imaginació i atreviu-vos a crear receptes amb allò que tingueu en algun racó de la nevera, del rebost o amagat al congelador.
Imaginar, cuinar i degustar. Feu-me cas. Fins al proper article, metxa als fogons!
