Cultura
De mica en mica, a foc lent, sembla que la programació de concerts a casa nostra va tornant a omplir les graelles musicals del nostre país. D’uns mesos ençà, els centre cívics i diversos festivals, festes majors i algunes sales de concerts han anat programant sempre seguint les pautes dictades pel Procicat, i perdent diners. I des de fa unes setmanes, espais de programació musical que també funcionen com a discoteques, tornen a oferir la seva activitat musical.
El passat divendres 12 de novembre, Luz de Gas es va vestir de gala per acollir el concert del cantautor badaloní David Ros, una de les figures emergents a casa nostra. El protagonista no és un nouvingut en el món de la música. Sent un adolescent, va participar en concursos televisius com Operación Triunfo o La Voz. Posteriorment, ha format part de bandes de rock, i com a creador de músiques ha treballat component temes per a anuncis de televisió.
Desgraciadament, com molts artistes amb treball nou, la primavera del 2019, amb l’esclat de la pandèmia i el corresponent confinament domiciliari va afectar de ple la sortida d’Ara (U98, 2020), el disc de debut de David Ros. Un any i mig més tard, aquesta tardor, ha publicat Estimant Salvatge, el seu segon LP (U98, 2021). Per tant, el passat 12 de novembre, a Luz de Gas, David Ros va viure un fet poc habitual fins fa poc en el sector musical: un concert on es presenten dos treballs discogràfics a la vegada.
Amb tota la pista de ball central de la sala del carrer Muntaner plena, amb el públic dret emmascarat i havent certificat a l’entrada amb el passaport covid-19, David Ros i els cinc músics fixos de la seva banda (Adrià Fernandez – Bateria, Alberto Gonzalez – Teclat, Jimi Vidal – Guitarra. Ricard Buenaventura – Baix i Albert Sola – percussió i vocals) van aparèixer a sobre l’escenari per interpretar La Vida és Nostra, tema compost i convertit en viral durant el confinament. De fons, en una pantalla, mentre s’interpretava el tema, s’anava reproduint el vídeo on apareixen, a banda de professionals del món sanitari, forces de seguretat, personal de supermercats, diverses personalitats del nostre país com Àlex Corretja, Julio Salinas, Suu, Jordi Basté, Ricky Rubio, Mònica Terribas, Gemma Mengual, Miki Núñez, o Martina Klein, entre altres.
Al llarg de pràcticament uns vuitanta minuts, David Ros, amb la seva veu profunda que pot recordar a Peter Gabriel -no és d’estranyar que l’hagin escollit per versionar conjuntament amb Clara Gispert, el Don’t Give Up pel disc d’enguany de La Marató– i els seus van anar repassant pràcticament un per un els temes que conformen els seus dos treballs discogràfics. Aquests temes van ser rebuts, ballats i cantats pels seus seguidors, que des del primer minut van omplir la pista central de Luz de Gas.
Com no podia ser menys, els temes més ben rebuts pel públic present van ser Buscarem la Sort, Després de la Tempesta, Ara i Vinc a Donar-te Consol, així com la bonica balada Tu i Jo, cantada a duet amb la seva parella, la també cantant Clara Roldán. Així, veient que el públic tenia ganes de més directe, ja en la tanda dels bisos, David Ros i la banda al complet van fer dues versions de dos temes convertits en clàssics. En primer lloc, el mix de La Bamba de Ritchie Valens i el Twist & Shout i ja per concloure el concert una accelerada quasi a ritme de ska Bella Ciao, la cançó popular italiana i himne de la resistència antifeixista utilitzada pels partisans italians durant la Segona Guerra Mundial.
Com és habitual en aquests tipus de concerts especials, veus convidades van pujar a l’escenari per fer duet amb David Ros. A part de Clara Roldán, es van poder escoltar les veus de Beth Rodergas, Miquel Abras, Joan Tena i Dani Galiot. Així mateix, a partir de la segona meitat del concert es van incorporar a la banda Guillem Bautista al violoncel i Pol Cortes al violí.
El resultat final és una molt interessant carta de presentació de dos treballs i un directe on David Ros demostra un savoir-faire a sobre de l’escenari fruit dels seus ja anys en directe i d’una proposta musical que sense cap pretensió, entra a l’oient i fa passar una bona estona que en els temps actuals és d’agrair.
