Opinió
Marta Royo Espinet
Ja és octubre. S’han acabat les vacances, necessàries per desconnectar i per descansar, i imprescindibles per tornar a arrencar. Ha començat el nou curs polític i escolar. I a Sarrià tenim la sort de tornar a tenir Festa Major, després d’un 2020 en plena pandèmia. Torna la “normalitat”, i amb la normalitat, noves declaracions d’intencions.
I jo em pregunto… què és la “normalitat”?
Segons sembla, la paraula normal prové del llatí normalis, que definia un terme geomètric utilitzat pels picapedrers per disposar les pedres amb escaire perquè encaixessin entre si. Des del 1888, segons el diccionari de l’Enciclopèdia Catalana, normal vol dir que és conforme a la norma, que no se’n desvia o bé que serveix de norma.
Parlant en clau sociològica, entenem la normalitat com la ciutadania que segueix la norma, definida com una pràctica social que regula els comportaments i és crítica davant les conductes que se n’allunyen perquè no comparteixen les expectatives de la societat, i això causa una actitud de desaprovació o càstig.
La normalitat també és col·lectivitat, és allò que apareix i s’admet per majoria en una societat definida en una oportunitat concreta de la seva evolució. Un succés normal ha de tenir sentit en el grup social: la seva supervivència i raó de ser en l’àmbit social han de tenir una explicació social. En aquest sentit, Émile Durkheim (1858-1917) expressava que només allò que és social explica el que és social.
Actualment, són les institucions les encarregades d’estructurar la realitat social i de formular les normes.
Per mi, normalitat és l’equilibri entre manera de ser (valors) i manera de fer (actuacions). Jo em sento normal (i, per tant, en equilibri) quan em llevo cada matí amb un somriure a la cara, agraint el nou dia, esperant que em porti coses bones i, alhora, amb ganes de donar el màxim de mi. Gaudint al màxim dels meus drets (que són molts), però també fent front a les meves obligacions (que també són moltes). Vivint amb coherència, tant a escala personal com professional.
Desitjo que comencem el curs amb la normalitat que cadascú tingui per bona, però seguint unes normes bàsiques que ens ajudin a conviure i a créixer per ser una societat millor.
Aquí us faig cinc cèntims de la meva nova normalitat, acompanyada de la meva declaració d’intencions:
- Tornar a treballar fort després de les vacances. Amb seguretat i confiança, i també aprofitant la flexibilitat (horària i d’espai) que ens ha portat la pandèmia, per poder compaginar l’esfera laboral amb altres aspiracions socials. Personalment, em considero molt afortunada, ja que tinc feina i puc combinar-me-la amb la meva vida personal. Torno amb moltes ganes de treballar de valent (com he fet sempre) i de seguir fent créixer Mosaiking. De seguir creant i consolidant marques, amb passió, amb il·lusió i amb l’objectiu de veure com la feina fa efecte, satisfà i ajuda a posicionar les marques al mercat. Per, en definitiva, vendre més.
- Assumir nous reptes i endinsar-me en noves aventures. Aquest curs sortiré de la zona de confort per fer coses noves. M’estreno a la docència reglada com a professora col·laboradora d’Introducció a la publicitat del grau de Comunicació de la UOC. Em fa molt feliç poder aportar als alumnes d’aquest país el que jo he après després de treballar més de 25 anys en el món de la publicitat i de les marques. Els joves d’avui, els futurs publicitaris de demà. També m’estreno com a membre del Consell Rector d’aquesta magnífica publicació, El Jardí, on seguiré treballant com el primer dia per consolidar la publicació i convertir-la en el diari referent del districte de Sarrià-Sant Gervasi.
- Viure amb il·lusió la vida, cada dia, vingui el que vingui. Després d’un hivern un xic complicat, ara ja del tot refeta, posaré focus en les petites coses positives que ens porta cada dia. Intentaré no focalitzar-me en les coses negatives i les que vull evitar, sinó posar l’energia en les coses bones de la vida, que són moltes, i en allò que vull aconseguir, en comptes de queixar-me d’allò que no em surt.
És una declaració d’intencions i normalitat, amb l’esperança que el curs 2021-2022 sigui millor que l’anterior i que puguem assolir tot allò que ens plantegem. Perquè el món, si més no el nostre petit món, sigui una mica millor.
Us convido a tenir un curs el més normal possible i que cadascú es marqui quina ha de ser la seva normalitat. Us llegeixo si em voleu escriure al meu correu.
Junts som més forts.
Marta Royo és publicista i fundadora de Mosaiking Comunicació
Nota de l’autora: la foto és del tot casolana, del tot normal, acabada de fer des de casa, entre núvols i clarianes (igual que el nou curs que comença, en què res no és gaire clar però tot és possible…).
