L’art d’Observar
Pau Farràs Ribas
Alguna vegada heu comprat un llibre només perquè el títol us ha cridat l’atenció? Jo vaig comprar El respeto o la mirada atenta. Una ética para la era de la ciència y la tecnologia (1a edició, Gedisa, 2006), del filòsof Josep M. Esquirol. És un llibre planer que, tot i la riquesa de matisos dels temes que tracta, traça un fil argumental que guia bé la lectura. La meva intenció no és fer una ressenya d’aquest llibre amable que ens convida a pensar la nostra relació amb el món, sinó reprendre’l amb el desig de trobar-hi alguna idea que em sigui útil per situar-me en aquest moment politicosocial paradoxal en què ens trobem. Com hem de situar-nos en aquest món, avui i aquí? Esquirol ens recorda que “depèn de nosaltres que (el món) se’ns mostri, i per això hem d’aprendre a mirar”. I què cal fer? En primer lloc: mirar, mirar i mirar. “S’aprèn a mirar, mirant, de la mateixa manera que s’aprèn a pensar pensant”. En segon lloc caldria estar en predisposició de sorprendre’s: “(…) aprendre a mirar significa mirar de nou, com si les coses apareguessin per primera vegada a la llum del sol”. Això ens porta a una experiència de descentrament, de deixar de percebre’ns com el centre de l’univers i de tolerar l’experiència de l’altre: “El món que mirem també pot, en certa manera, mirar-me. (…) Paradoxalment, quan es mira atentament, tant pot ser que ens adonem de la nostra centralitat com de la pròpia petitesa”.
La mirada atenta és un despertar i un aturar-se
Segons Esquirol, tot acte de mirar amb atenció és un acte de consciència. Per altra banda, la mirada atenta és una mena d’estat, oposat a l’estat de dispersió, de somnolència, de distracció i d’immersió en el flux de les coses. Per tant, l’atenció és tant un despertar de l’estat de somnolència com un abandonar l’estat de dispersió i de flux per deturar-se. “Però sortir del corrent per deturar-se costa més del que sembla. Ens deixem endur i de seguida ens habituem a l’absència d’esforç i a la comoditat que això suposa. (…) Com que la major part del temps la passem immersos de mil maneres en allò que és impersonal, quan sortim del flux al principi ens trobem desconcertats —¿no és prou simptomàtic que costi tant aguantar la soledat i el silenci?—, però llavors comencem a veure…”. El pas següent: buidar-se per poder rebre. Això vol dir predisposar-nos, no a fer alguna cosa amb el món, sinó que el món faci alguna cosa en nosaltres.
La mirada atenta és una mirada ètica
Segons el filòsof, el coneixement de l’home massificat —propi dels règims totalitaris— i la seva visió de les coses “tendeixen a no ser regulats per l’experiència, pel contacte amb la realitat, pel xoc amb la realitat del món, sinó només per la coherència d’una «ideologia»”. En canvi, la mirada atenta ens connecta amb el món “i aquesta connexió és la millor vacuna contra dogmatismes, eslògans, ideologies i llenguatges aparentment tècnics però en realitat vans”. Esquirol també identifica tres experiències que afavoreixen la mirada atenta: el sorprendre’s i admirar-se, la capacitat de fer-se preguntes i examinar, i el diàleg. Tres experiències que, en un espiral de reciprocitats, al seu torn també afavoreixen la mirada atenta.
Recopilem algunes de les moltes coses que ens proposa Esquirol: Mirar, mirar i mirar, descentrar-se, reconèixer l’altre, despertar, aturar-se, buidar-se per rebre, deixar que el món faci en nosaltres. I tot això en estreta interacció amb la capacitat d’admirar-nos, de fer-nos preguntes i de dialogar. I jo afegiria: no oblidem de posar-ho en primera persona: mirem, despertem-nos, aturem-nos, deixem de considerar-nos el centre del món, fem-nos permeables, obrim-nos a l’aprenentatge, sorprenguem-nos, fem-nos preguntes, dialoguem… i avancem. Vet aquí que un bon dia vaig trobar un llibre el contingut del qual ignorava.
Pau Farràs Ribas, www.nodre.com
