La mirada política
Roger Rosich
El setembre és sempre el mes del retorn, de l’ordre, de tornar a una regularitat que les ganes de vacances de la primera meitat de l’estiu i que les vacances com a tal després, ens trenquen.
Aquest agost, però, no ha estat com cap agost. La política catalana ha viscut, com sabíem que passaria, amb el neguit de com avancem en una determinació i una data clara de l’agenda. Però no sols això. Aquest agost també s’ha vist trencat per la xacra del terrorisme. Un terrorisme que ha trencat el descans de l’estiu i ens ha trencat alguna cosa per dins, a tots els barcelonins i a tots els catalans que s’han pogut passejar per les Rambles del Cap i Casal.
Sabíem que ens podia passar, que Barcelona és un símbol mundial del turisme, de la integració, de la modernitat, del progrés… Sabíem que el terrorisme low cost amb el qual ens toca conviure com a societat avançada, podia fer acte de presència el dia menys esperat. I ho va fer una tarda qualsevol. Hem de viure amb això. Potser molta gent del nostre temps viurà i morirà sense haver sofert una guerra en la seva pell, però hem de dur amb nosaltres aquest maleit bri de por.
I aleshores, ni que sigui per uns minuts, tots ens vam oblidar de la calor, de la turismofòbia, de l’1 d’octubre… els temes de l’estiu s’aparcaven i el país s’abraçava en una sola veu, com els catalans bé fem pels bons grans propòsits.
La determinació d’”ésser” de Catalunya
Un cop passat i tornant a la normalitat que ens volen robar, sentim com a país la necessitat de gestionar els reptes amb que convivim. Òbviament ara haurem de centrar esforços amb la determinació d’ ”ésser” de Catalunya. I ho hem de fer votant, sota una pluja democràtica de vots.
Però també hem de fer front al virus del jihadisme al nostre territori. I cal fer-ho amb més control i seguretat, però també amb major integració d’aquells que puguin ser captats per pensaments sectaris folls.
Podem fer moltes coses millor, però ens hem de sentir orgullosos de com funcionem, perquè potser no som Estat, però sabem ser-ho. I acabo amb una darrera reflexió. M’agradaria que la bona valoració social dels Mossos d’Esquadra no es quedi en una calorada d’estiu. No demano que la nostra societat mediterrània i anàrquica valori la policia com en un país centre-europeu, però m’agradaria que no s’oblidés el valor de la seva feina. Dels mossos que eviten accidents a les carreteres als que ens eviten desgràcies més grosses. Sense hiperventilacions; sols agraïment i respecte.
Roger Rosich és analista polític, 1400caracters.worpress.com
