22 C
Sant Gervasi
| Dissabte 30 de maig de 2020 |

Dones de Barcelona en moviment

Notícies de Sant Gervasi

Carme Rocamora (@CarmeCRS)

El passat dimarts 14 de febrer es va realitzar a la Biblioteca de Sant Gervasi una taula rodona sota el nom “El nostre cos, les nostres vides” emmarcat en el programa itinerant “Dones de Barcelona en moviment. 40 anys i més” que s’està duent a terme a les Biblioteques de Barcelona, de l’1 al 28 de febrer a la de Sant Gervasi – Joan Maragall. El programa inclou una exposició i un cicle de taules rodones i cinefòrums oberts a tothom, amb l’objectiu de recuperar la memòria de les mobilitzacions de les dones per la construcció de relacions socials més democràtiques i equitatives.

A la imatge destacada, les tres ponents de la taula rodona. Fotografies de Carme Rocamora

A la taula rodona hi van participar Montse Cervera, historiadora feminista membre de l’Associació Ca la Dona i Chelo Garcia, tècnica del PASSIR de Ciutat Vella, el programa sanitari d’atenció a la salut sexual. Tot plegat moderat per Marta Jorba, feminista doctora en filosofia. Hi van assistir una vintena de persones que van realitzar un paper força actiu en la taula rodona, creant debat i preguntant molt a les ponents. La majoria de les assistents eren dones.

L’activitat es va allargar una hora i mitja i es va parlar sobre la història feminista al llarg del temps a la ciutat, fent especial èmfasi en el paper de les dones activistes a partir dels anys 70, que es mantenien fermes en el rebuig de la construcció patriarcal del cos femení, tot revisant les normes sobre la sexualitat, maternitat i salut. Aquestes dones van aconseguir posar a l’agenda política els drets sexuals i reproductius en un temps en que la sexualitat era un tabú.

Publicitat

Les ponents van recordar que moltes de les coses que donem per lògiques realment no ho són, ja que encara avui dia les temàtiques que ocupen a la dona van a l’apèndix de les agendes polítiques. Chelo Garcia va fer èmfasi en que la salut sexual no s’ha de tractar només des d’un punt de vista mèdic, sinó també social. La Montse Garcia, tot parlant de la temàtica de l’avortament, va reivindicar que encara no hem aconseguit que les dones preguin decisions sobre el seu cos.

Un cicle enriquidor que obre les portes al debat crític sobre el paper de les dones i la lluita feminista. Per més informació: http://ajuntament.barcelona.cat/sarria-santgervasi/ca/noticia/en-movimentsdones-de-barcelona-40-anys-i-mzss-19762016-al-districte-de-sarrizasant-gervasi

Del feminisme abans al feminisma d’ara

Juanjo Compairé

El cicle ‘En moviment[s]. dones de Barcelona’ amb motiu del 40è aniversari d’aquelles “Jornades Catalanes de la dona”, celebrades en plena transició al Paranimf de la Universitat de Barcelona i considerades com al moment refundador del feminisme al nostre país, va començar el passat 7 de febrer, amb un cinefòrum al voltant del film Pago justo. La pel·lícula reprodueix un fet històric: a l’Anglaterra del l’any 1968, un grup de costureres de la fàbrica de cotxes Ford de Dagenham, prop de Londres, es van declarar en vaga reivindicant igual salari que els homes per igual treball. Dos anys després una llei reconeixia aquest dret a la igualtat salarial. Però totes i tots sabem fins a quin punt això, que sembla just i lògic, estem encara lluny d’aconseguir-lo en la pràctica. A Anglaterra i entre nosaltres.

Fotografia de Juanjo Compairé

Vuit anys més tard tenien lloc a la Universitat de Barcelona les esmentades “Jornades”. Dues de les protagonistes, Chelo García i Montse Cervera, ens n’han explicat els seus records. La moderadora, Marta Jorba, els anava fent preguntes. Elles responien, acompanyades d’altres companyes de lluita d’aquella època que anaven fent-hi acotacions. La incombustible Laura Pla, des de la Biblioteca, n’ha fet la presentació, que ha comptat també amb una salutació del conseller de districte, Joan Manel del Llano.

Què ha passat des de llavors? La institucionalització del feminisme ha canviat moltes coses. Però les intervencions de noies joves entre el públic assistent ens deixen entreveure que encara queda molt camí. Encara el discurs feminista és tractat amb displicència i deixat en un racó

Fotografia de Juanjo Compairé

del programa, com a una qüestió de “correcció política”. Veiem que, en les desigualtats econòmiques i polítiques, una cosa és la llei i una altra la realitat. Encara quan una noia demana respecte se sent sovint tractada com a “histèrica” o nerviosa. Ser dona avui és més divers que fa 40 anys (una assistent ha parlat de les musulmanes). Assistim a una nova onada de pressió sobre el cos de les dones per part ara de la indústria de la cosmètica, de la moda i de la medicina reproductiva (venda d’òvuls, “ventres de lloguer”, medicalització de l’avortament).

Encara avui aquest crit és vigent i actual: “Les dones tenim dret a decidir sobre el nostre cos, sobre les nostres vides”.

El cicle continua: el dimarts 21 de febrer hi ha un nou cinefòrum entorn de Documental de reraguarda, de Marta Vergonyós, i el dimarts 28 una nova taula rodona: Allò que és personal és polític , a Vil·la Florida.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.