Opinió
Max Cahner
Deia la regidora del districte, a la darrera Audiència Pública, que la futura biblioteca de Sarrià, que sembla ser que s’inaugurarà abans de l’estiu, hauria de portar el nom d’una dona relacionada amb el món de l’escriptura, si pot ser del barri. El seu plantejament encaixa amb les demandes de l’Associació Veïnal de Sarrià, així com d’alguns dels partits com ara Barcelona en Comú o Esquerra Republicana, que feia anys que demanaven que el nou equipament portés el nom d’una dona, de les moltes personalitats referents que han nascut, crescut o fet vida al barri de Sarrià o al districte.
Un dels majors reconeixements que una ciutat pot rendir a una persona és tenir un espai al seu nomenclàtor. La reivindicació veïnal relativa a posar el nom d’una dona té un component obvi de justícia de gènere, pel que fa a les persones referents que apareixen als nostres carrers o equipaments. Per posar un parell d’exemples, podem afirmar que de les més de 40 biblioteques públiques de la nostra ciutat, només set tenen nom de dona. L’any 2021, segons dades de l’Ajuntament, a la ciutat de Barcelona només un 7,6% dels noms de vials –carrers, places, passatges, avingudes, parcs…– homenatgen dones. És a dir, dels gairebé 4.600 espais ‘batejats’ de la ciutat, només 350 porten el nom d’una dona.
«De les més de 40 biblioteques públiques de la nostra ciutat, només set tenen nom de dona»
A pesar que en l’etapa d’Ada Colau es va apostar de manera intensa per aconseguir un nomenclàtor més social i feminitzat als carrers i les places de la ciutat, prioritzant noms de dones il·lustres vinculades a la ciutat de Barcelona, encara queda molt camp per córrer. Fa bé l’actual regidora del districte de donar continuïtat a aquesta política de visibilització de dones referents.
«La reivindicació veïnal relativa a posar el nom d’una dona té un component obvi de justícia de gènere»
No oblidem que Sarrià és barri de Carme Karr, periodista i compositora que té un carrer al nucli antic; de Dolors Monserdà, escriptora i poetessa que té una plaça, o d’Angelina Trallero, una activista veïnal que també té un espai dedicat a la seva figura. Però també és el barri de Josefina Piquet, supervivent del franquisme i una de les creadores de l’Associació Les Dones del 36, també coneguda com ‘la Nena del 36’, o de moltes de les dones que van impulsar l’escola catalana com Maria Teresa Codina, que seguint l’estela de Rosa Sensat va fundar l’escola Talitha, més tard anomenada Escola Orlandai.
No es tracta només de tenir noms de dona, sinó que aquestes esdevinguin referents que encarnin aquells valors i ensenyances que volem transmetre a les properes generacions de veïns i veïnes del barri i futurs usuaris de la biblioteca de Sarrià.
Max Cahner és politòleg, ha treballat de cooperant, consultor i és exconseller de Barcelona en Comú a Sarrià-Sant Gervasi
