Notícies del districte Sarrià-Sant Gervasi
Juanjo Compairé
Crònica de la jornada
El matí del dissabte 18 de març a la plaça del Consell de la Vila de Sarrià ha tingut lloc la “Jornada de reivindicació i solidaritat en suport als refugiats”, dins de la campanya “Eduquem per acollir”, en què han participat moltes escoles de Sarrià, però també de Sant Gervasi.
Aquesta Jornada, de fet, culmina una setmana en què totes les escoles participants han exposat conjuntament al vestíbul de la Seu del districte la feina que han anat desenvolupant en suport a les persones refugiades. L’exposició ha rebut moltes visites de veïns i veïnes i també de les pròpies escoles participants.
La campanya escolar ha estat organitzada en coordinació amb “Sarrià-Sant Gervasi refugi”, grup de ciutadania solidària.
Entre les escoles participants hi ha moltes dels barris de Sant Gervasi: Poeta Foix, Projecte, Santa Teresa Ganduxer, l’Escola Pia Balmes… A més, també hi era present el Centre Cívic Casa Sagnier, l’agrupament cau Bonanova-Sant Joan Bosco i el centre Traç. Destaquem també la presència de tres Instituts: Costa i Llobera, Montserrat i Menéndez Pelayo. Cal remarcar la presència, doncs, de centres públics i concertats que, per primer cop, participen en una iniciativa conjunta i solidària com aquesta. Totes les escoles, a més dels treballs exposats, han pres part en la iniciativa de la “cadira buida”, que vol significar la nostra disponibilitat per acollir els infants refugiats.
La Jornada ha començat amb una tabalada dels tabalers de Sarrià. Després de la lectura del manifest “volem acollir”, al llarg del matí hem participat en un seguit d’activitats: lectures de cartes i poemes per part d’estudiants d’escoles i instituts adherits a la campanya (destaquem una lectura de poemes i cartes per part d’alumnes de l’IES Menéndez Pelayo i de l’IES Montserrat); actuacions musicals i una xerrada amb refugiats que ja són entre nosaltres, a càrrec del periodista Xesco Reverter.
A mig matí les moltes persones presents a la Plaça hem pogut gaudir d’una xocolatada amb coca, els beneficis de la qual van a benefici de “Pallassos sense fronteres”, que tanta bona feina està fent als camps de refugiats.
A la Plaça del Consell de la Vila teníem un seguit de carpes amb diverses iniciatives: taller de cosir ninots per als infants refugiats; jocs de taula per sensibilitzar en la problemàtica; una biblioteca de contes i una exposició de fotos acompanyada d’una instal·lació que pretenia traslladar-nos una mica l’ambient dels camps.
Al final del matí hem acabat cantant totes i tots plegats la cançó de Jaume Sisa que ha esdevingut l’emblema de la campanya solidària. És a dir, hem acabat entonant i desitjant allò que “Casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d’algú”.
Fotografies de Juanjo Compairé
Entrevista a Carmiña
Parlem amb la Carmiña, una gallega assentada des de fa temps a Catalunya i que forma part destacada de la xarxa “Sarrià Sant Gervasi refugi”, al llarg de les activitats del matí del dissabte 18 de març, organitzades per la xarxa educativa de suport a les persones refugiades, dins de la campanya “Eduquem per acollir”.
– Quin és el teu paper en la campanya?
Jo més aviat estic en temes de logística. Tots, de fet, hi estem col·laborant.
– Com valores la participació de les escoles, del professorat, de les famílies en aquesta campanya?
Ha estat exemplar. Jo diria que ha superat les nostres expectatives. Vam enviar un comunicat a les escoles i espais de lleure, convidant-los que tractessin el tema dels refugiats amb l’alumnat. I el primer que ens va sorprendre és que moltes escoles ja estaven treballant-hi. I es van anar engrescant i els va fer molta il·lusió crear aquesta xarxa d’escoles. Nosaltres els vam oferir compartir recursos pedagògics a través d’Internet i s’hi van anar sumant i van respondre molt bé.
Aquesta tasca és molt important. Estem a un moment que veiem que la xenofòbia està creixent al primer món. És la “por a l’altre”. Jo crec que hem d’educar les noves generacions per superar aquestes barreres psicològiques que tenim.
– Com ha estat l’acollida per part del professorat?
Bona. Molt bona. I, a més a més, no tan sols estan les escoles públiques. També hi són algunes concertades i esplais, cosa que ens va agradar molt. No ho havien fet mai, això d’ajuntar-se i també va ser molt motivador per a elles.
– I les famílies?
Molt bé, perquè els fills sempre arrosseguen els pares. La veritat és que, com que les meves filles són ja grans, no en tinc massa informació directa. Però crec que sí, que tothom ha respòs molt bé. Entre altres coses perquè a través dels infants s’arriba a les famílies.
– Alguna reacció de rebuig o de recança?
Sempre es troba alguna recança. A les escoles no; jo no vaig saber detectar-la. Però sempre trobes persones que no hi estan d’acord, que diuen coses com “aquesta gent ens agafa els nostres serveis, passen per davant dels nostres, etc”. Això ho hem sentit alguna vegada en converses o quan anem al carrer a recollir signatures. Ens cal desmuntar els rumors.
Marina Pons, “Eduquem per acollir”
La Marina Pons viu a Sant Gervasi, tot i que els seus fills van a escola a Sarrià. Forma part d’un grup de persones que es van posar a treballar amb el tema de les persones refugiades: “Sarrià-Sant Gervasi refugi”.
– Com va començar la idea del projecte “Eduquem per acollir”?
Vam pensar que ja feia temps que les escoles estaven treballant molt la solidaritat amb les persones refugiades i que seria bona idea organitzar una acció conjunta. I els vam contactar, els vam enviar un correu per si volien participar-hi.
Fotografia de Juanjo Compairé
– Quines escoles hi han participat?
Moltes: les escoles pràcticament totes: la Dolors Monserdà, la Lys, Nabí, Orlandai, Escoles Pies Balmes i Sarrià-Calassanç, Poeta Foix, Projecte, Santa Teresa Ganduxer, Tàber i Xiprers. Dels instituts el Costa i Llobera, el Montserrat i el Menéndez Pelayo. Hi participa també algun agrupament escolta com el Cau Bonanova-Joan Bosco. A més, el Centre Cívic Can Sagnier i el Centre Parroquial de Sarrià.
– Què heu fet al llarg d’aquests mesos?
De bon començament amb qui que ens vam reunir va ser amb els mestres. Com a ciutadans i ciutadanes vam decidir fer una crida al professorat. Vam començar a parlar de quins temes volíem treballar. De seguida van sorgir tres idees:
Una era la campanya de la cadira buida. Totes les escoles posen una cadira en un lloc visible de l’edifici i en algunes de les classes. La cadira buida simbolitza que estem esperant infants de famílies refugiades que vinguin.- Una segona era que es fes tota una mostra de treballs d’allò que ja s’estava fent a les escoles i que es pogués mostrar-se a tota la gent. Aquesta és l’exposició que actualment és a la seu del districte.
- Una tercera era dedicar un dia a fer diferents activitats, on també hi poguessin participar els caus del barri (per exemple, el cau Bonanova, de Sant Gervasi).
– Quina rebuda heu tingut per part de les famílies?
A les famílies hem arribat a través de les escoles. El que els demanaven a les famílies és participació a l’acte d’avui (la festa de dissabte 18 de març al matí, quan vam fer aquesta entrevista) i que vinguessin a la mostra de treballs. No hem cridat les AFEs com a tal. Jo sóc mare d’una de les escoles participants però aquí no hi sóc com a part de l’AFA.
– I pel que fa al professorat?
Teníem contactes amb mestres dins de cada escola, però si mirem la mostra veiem que és tota l’escola la que l’ha estat treballant. Veiem que de cada escola hi ha diferents cursos que estan treballant el tema. Per tant, hem tingut a cada escola una persona de contacte, però en realitat al darrere hi havia tota l’escola.
– Què podeu dir de l’acollida per part de la gent del barri? Bona acollida, indiferència, rebuig?
No, rebuig en cap cas. A la gent del barri els que els oferíem era bàsicament la mostra (que la vinguessin a veure; també les escoles han vingut a veure-la) i que vinguessin a l’acte d’avui. Em costa de valorar-lo, perquè tot just acaba de començar l’acte. Però la primera impressió és positiva.
– L’objectiu era augmentar la sensibilització de la canalla?
Des del començament vam veure que és important que els infants creixin educats en aquests valors i en això les escoles pensen el mateix. I, a més, a través dels nens és una manera d’enviar el missatge a les famílies. Són coses que es parlen a l’escola i després també a casa es pot acabar parlant. És, doncs, una difusió a la resta de la societat.
Vam anar també de forma conjunta a la manifestació del 18 de febrer totes les escoles conjuntament. Vam formar un grup molt gran i es va notar molt, perquè van venir moltes famílies i els tabalers de Sarrià.
– S’ha creat una xarxa amb altres districtes?
De fet, el primer districte que va començar amb la xarxa educativa va ser Gràcia. Al desembre van organitzar tota una setmana d’actes. Nosaltres, que ja havíem començat a treballar ens vam adonar que no teníem temps i per tant no ens vam apuntar a les seves dates. Altres barris també hi són i hi estem en contacte a través de la xarxa de barris refugi de Barcelona, també d’altres municipis catalans.
– Com veieu la situació d’Europa i del Mediterrani?
La situació la veiem desesperant. Nosaltres ens vam començar a reunir quan el problema dels refugiats durava ja bastants anys, perquè ja havia començat la guerra de Síria. Sabem, però, que també hi ha refugiats de moltes altres guerres.
Veiem que, tot i haver una mobilització ciutadana, claríssimament els Estats europeus no estan responent de la manera que ho haurien de fer. No tan sols perquè la societat ho estem reclamant, sinó perquè és un tema de drets humans. Els nostres Estats van signar uns tractats internacionals pels quals tenen el deure d’acollir a les persones que fugen de la violència i de la guerra.
Evidentment, un dels Estats que ho està incomplint de manera més flagrant és Espanya, on han arribat poquíssimes persones, moltes menys fins i tot de les compromeses.
El tractat que s’ha fet amb Turquia és indignant: estem pagant un país per tal que acolli aquestes persones i en cap cas es garanteix la seva seguretat ni la seva dignitat ni tan sols el dret a la vida. Aquest tractat no té cap mena de sentit i és contrari als tractats i als drets humans.
– Teniu relació amb algun moviment semblant en altres països europeus?
Segur que n’hi ha però nosaltres ara mateix no tenim contacte amb altres organitzacions com la nostra (grups de ciutadans). Tot i que ens hem plantejat contactar amb altres grups que treballin directament a les zones on actualment estan els refugiats, una de les nostres prioritats és treballar localment: conscienciant els nostres veïns, animant-los a moure’s i donant suport a les persones refugiades que actualment ja viuen entre nosaltres.
– Ara fa 14 anys va haver-hi unes grans manifestacions a Barcelona en contra de la guerra. Esteu en relació amb el moviment pacifista? Perquè els refugiats ho són a causa d’una guerra.
Directament no, però està clar que som les mateixes persones. Jo mateixa era en aquelles manifestacions i segur que totes les persones que som ara aquí també.
