Publicitat
spot_img

El carrer de Copèrnic

Publicat el 31.7.2017 9:33

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

És el carrer principal en sentit est-oest del barri de Monterols, que travessa horitzontalment els turons de Modolell i de Monterols, entre les antigues rieres de Mandri i de Sant Gervasi. Per tant, és un carrer de pujades i de baixades, que arriba al punt més elevat amb la seva confluència amb al carrer Tavern. El projecte de la seva urbanització és de 1876 i involucra a tres dels principals propietaris de la zona: Joaquim Modolell i de Puig, Josep Castelló i Galvany i Nicolaua de Tavern i de Núnez-Pastor, que havia heretat del seu marit Joan de Balle i Riure l’antiga finca de la Torre d’en Lladó, situada al sud del ferrocarril (els actuals jardins de Moragas eren part dels jardins del mas).

La urbanització es va fer en dues fases principals, en la primera s’arribà fins al carrer de Marc Antoni (avui Marc Aureli) i la segona, a partir de 1919, fins al carrer Balmes que aleshores encara no estava urbanitzat i, per tant, empalmava amb Sant Hermenegild. En aquest vial es van construir grans torres, a part del monestir de les agustines de Santa Maria Magdalena, a la cantonada amb Vallmajor, i la Clínica Plató a la cantonada amb Tavern. L’any 1928, la part més densament construïda era entre Santaló i Muntaner, i després de la Guerra Civil algunes de les torres es van convertir en escoles, com la Mary Ward o l’Institut Montserrat. I la casa de la família Sagnier, a la cantonada amb Brusi, es va remodelar en un centre cívic, ara fa 10 anys.

Publicitat

La dedicació a l’astrònom polonès Copèrnic va ser una iniciativa de Josep Castelló, molt aficionat a la filosofia i a la ciència, que va anar suggerint noms com Plató, Descartes o Copèrnic per als carres que s’urbanitzaven en les seves propietats.

La fotografia, facilitada per l’IBVM – Congregació de Jesús, Col·legi Mary Ward, mostra el moment de l’enderrocament l’any 1952 de la casa contigua a la Torre Marsillach per a la construcció del nou edifici de l’IBVM. Les obres es van allargar fins al 1958.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf

El Jardí 116, abril de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_116_Abril25.pdf

Festa Major de Sant Gervasi – la Bonanova 2025: el programa amb totes les activitats

Del 5 al 15 de juny la plaça de la Bonanova s'omple de cultura popular, música, activitats infantils, àpats populars i espectacles per a tots els públics
spot_img

Diana Pla: “A la plaça Sant Vicenç he après a fer-ho tot”

L’artista sarrianenca reflexiona sobre la influència del barri i la família en la seva formació, la recerca d’una veu pròpia a través del cos, l’error i la vulnerabilitat del clown, i l’equilibri entre dirigir i interpretar en la seva trajectòria creativa

La justícia referma la lluita veïnal contra els pisos de luxe a Can Raventós mentre Gay reobre la porta a la permuta parcial

Amb la via judicial esgotada per a la promotora, el veïnat denuncia un “reculament” del consistori: Urbanisme veia viable la cessió total, però la mediació de la regidora del Districte ha desplaçat la negociació a favor de Corp

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí