Publicitat

El Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià celebra 125 anys

L'entitat passa per un moment dolç, capaç d'emprendre un objectiu ambiciós i de qualitat, com es pot comprovar en la seva programació

spot_img

Publicat el 16.12.2021 11:53

Societat

Jesús Mestre

És l’entitat amb més història de Sarrià, un puntal en la vida social del barri des del 1896, quan va néixer amb el nom d’Acadèmia Josefina. Pocs anys després, el 1902, l’actual Centre i Teatre de Sarrià va prendre la denominació d’Institut de Sant Josep, i el 1917 es va batejar com a Orfeó Sarrianenc, el nom que més penetra a la societat de la vila.

Publicitat

Aquestes dades es van presentar en un vídeo que sintetitzava la història de l’entitat, que des del 1943 es coneix com a Centre Cultural Sant Vicenç de Sarrià, el “centre parroquial” per la seva vinculació amb la Parròquia. Era, després d’una energètica actuació dels Tabalers de Sarrià, l’inici de l’acte de celebració del 125è Aniversari, al Teatre de Sarrià, el divendres 10 de desembre.

Publicitat

La vetllada la va dirigir i presentar el periodista Ramon Pellicer, que va anar donant pas amb agilitat als nombrosos reconeixements a persones molt vinculades amb l’associació i a les actuacions previstes al programa: el Cor Jove de l’Orfeó Sarrianenc, l’Esbart Infantil de Sarrià, Teatregem: Meditació de Joan Guasch, el poema de Frederic Bou, l’actuació de Dolça Petxina i, per sorpresa de molts, la representació de l’escena del “Penediment de Naïm” de L‘Estel de Natzaret, amb Joan Ribas com a Satanàs; Pere Pons, Naïm; i Míriam Benavent, arcàngel Sant Miquel.

Ramon Pellicer.
Ramon Pellicer. Cedida pel Centre i Teatre de Sarrià

A part de donar visibilitat als grups més emblemàtics, la intenció també era donar protagonisme a totes les generacions que participen activament en les activitats dels centres, des dels infants fins als avis.

Cor Jove de l'Orfeó Sarrianenc.
Cor Jove de l’Orfeó Sarrianenc. Cedida pel Centre i Teatre de Sarrià

Entre aquestes actuacions, s’hi van anar inserint breus parlaments però amb contingut: Montserrat Morera, presidenta de l’entitat, va parlar en nom de la Junta Directiva del Centre i Teatre de Sarrià; Pep Morella, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya; Albert Batlle, regidor de districte de Sarrià-Sant Gervasi; Andreu Felip, director dels Serveis Territorials de Cultura a Barcelona de la Generalitat i, finalment mossèn Joan Obach, rector de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià.

Montserrat Morera i la Junta de l'Associació Cultura Sant Vicenç de Sarrià.
Montserrat Morera i la Junta de l’Associació Cultura Sant Vicenç de Sarrià. Cedida pel Centre i Teatre de Sarrià

Morera va voler destacar l’estreta vinculació, al llarg d’aquests 125 anys, del centre amb la cultura: el teatre, la música, l’opera, el cant coral, la dansa, el cinema… on destaca la llarga trajectòria de L’Estel de Natzaret, que enguany farà 115 anys que es representa durant les diades de Nadal. Fins i tot la secció esportiva, amb el CP Sarrià, ha tingut un gran desenvolupament que ajuda a assegurar el necessari relleu generacional en tota entitat. Avui dia, amb el teatre rehabilitat i en ple funcionament, l’entitat passa per un moment dolç, capaç d’emprendre un objectiu ambiciós i de qualitat, com es pot comprovar en la seva programació, que tots els sarrianencs i sarrianenques podem gaudir quotidianament. El Teatre estava ple com un ou, i va ser un acte molt àgil, no es va fer llarg i en cap cas es va fer passat. Sarrià necessita el “centre parroquial” per molts anys més!

La celebració va acabar amb la cançó “Sóc de sarrià” que Jordi Joan Recasens, membre de la Dolça Petxina, va composar per l’ocasió i que tots els assistents van cantar, i amb un brindis amb cava al patí del Teatre.

"Sóc de Sarrià", la cançó del 125 aniversari.
“Sóc de Sarrià”, la cançó del 125 aniversari. Cedida pel Centre i Teatre de Sarrià
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Joaquim Campanyà: “Volem convertir el Teatre de Sarrià en un referent cultural de Barcelona”

Qualitat, continuïtat i innovació: el Teatre de Sarrià obre la seva temporada amb ambició

En caiguda lliure

El relat d'Elsa Corominas sobre la voluntat d'actuar quan presencies una agressió masclista

La sarrianenca Teresa Mas de Roda publica el seu primer llibre, “Desaprendí mi mundo para serme fiel”

L'obra recupera escrits des de l’adolescència fins a l’actualitat, que reflecteixen el viatge vital de l'autora

Les Planes, un barri amb molts carrers amb noms botànics

Només el 20% estan dedicats a persones, en comparació amb el 54% a la resta de la ciutat
spot_img

Afrontar la incapacitació en la vellesa: emocions, acompanyament i recursos de suport

Envellir comporta canvis físics i cognitius, que poden generar sentiments difícils de gestionar. La pèrdua d’autonomia no és només una qüestió pràctica: implica un procés emocional complex que cal acompanyar amb sensibilitat i recursos

Una maleta estratègica, el relat d’Elsa Corominas

"L’estiu va ser extraordinari. La va trucar, van quedar, es van caure bé i van intercanviar maletes, llibres, roba, impressions i històries. Per Nadal van omplir les dues maletes verdes conjuntament per anar a casar-se a Ciutadella"

Elisabeth Bosch: “Defensàvem una universitat pública, catalana, científica i democràtica amb assemblees, vagues i manifestos”

Entrevista a una doctora en Química que va viure els reclams del moviment estudiantil en ple franquisme

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]