El Racó del Veïnat
Joaquim Ros
Ja fa temps que el comerç dels nostres barris està canviant, i no precisament per a bé. S’està empobrint el comerç de proximitat que tanta vida donava als carrers, i el Putxet-Farró no n’és una excepció, ans el contrari.
Fa molts anys, les grans superfícies ubicades fora de les ciutats van fer una esgarrapada al comerç proper. Tot tipus de botigues i serveis (restaurants, cinemes…) ho van fer prou atractiu per a un segment de la població. Malgrat que aquesta febre no va desaparèixer, sí que va minvar, entre altres coses perquè a la gent ens agrada provar-ho, però després ens tornem selectius. I recordo que aquests moments van coincidir amb un auge d’una tipologia de botigues que va fer reviure els nostres carrers. Les fruiteries i els forns en van ser un viu exemple.
Aquestes cadenes de fruiteries van esclatar arreu: la seva relació qualitat-preu era prou bona, i els supermercats i mercats municipals van patir aquestes obertures. Donaven un bon servei… però aquest esclat en pocs anys va anar a menys, potser perquè van voler créixer massa ràpid. El que és cert és que també van tancar prou de pressa. No totes: algunes marques han sabut fer-ho millor i encara hi són. I amb el temps, van ser el migrants qui els van anar substituint: paquistanesos, xinesos, sud-americans… I aquí, penso, ja no ha estat el mateix. Els autoserveis dels paquistanesos oberts un munt d’hores han ampliat el servei i continuen tenint un bon degoteig de clients. Els xinesos crec que han abaixat massa el llistó de la qualitat dels productes, i alguns sud-americans ho han fet prou bé obrint botiges a la part alta de la ciutat, amb una bona visió del negoci. Tots han cercat el seu nínxol de mercat. A uns els va millor i a d’altres no tant, malgrat que la capacitat de subsistència d’aquest sector i d’aquest perfil és molt elevada.
Quant als forns, van aparèixer com bolets en un bon any com el que estem, i van anar evolucionant fins a convertir-se en una barreja de forns + cafeteries-bars + restaurants. Realment funcionen prou bé, sinó tots, una bona part. Al tros ample del carrer Pàdua, va arribar a haver-hi uns sis punts de venda de pa en 250 metres: tres forns-cafeteries, una pastisseria, una botiga de menjar preparat i un autoservei. Això sí, tot masses congelades. Com diu una parenta meva, ja no en podem dir forns sinó botigues que venen pa i altres productes.
Però han anat passant els anys, i cada cop veiem que tanquen més botigues. Per una que s’obre, dues abaixen la persiana. I quin són els motius? Jo en voldria apuntar tres de prou clars.
En primer lloc, la compra per Internet, bàsicament del jovent (“pare, jo prefereixo dedicar el temps de la compra en la meva família”, diu el meu fill…..), tant de producte sec com fresc, que són les ànimes dels nostres barris. Van començar els llibres i la música, però ara moltes famílies ho compren quasi bé tot a través de la “pantalleta”. Com diu la meva neta, el senyor de “Amazon” ja quasi forma part de la família, perquè ve cada dia. I jo em pregunto: On és el poder triar i remenar, la socialització de la compra, poder fer-la petar amb el peixater, poder preguntar al dependent que t’aconselli? On queda tot això? Ja ho sé, que per mi, i per molta gent, la compra es un “divertiment”, però cada cop som menys, i molts dels que hi ens trobem ja som prou grans.
En segon lloc, la manca d’estatges en la nostra ciutat i els alts preus, òbviament també en el nostre barri, ha fet que moltes plantes baixes d’edificis es convertissin en habitacles. És més rendible per al propietari, però més desencisador per als veïns. Per sort han de complir uns mínims dins de la normativa, però déu-n’hi-do la quantitat que s’han reconvertit. En aquest fet darrerament s’hi han afegit, també, despatxos en les plantes baixes, entenc que per la lluminositat entre d’alters motius. Plou sobre mullat pel comerç i els veïns dels barris.
I en tercer lloc, per acabar de rematar-ho, situaria la covid-19, afegit a la manca de turisme en algunes zones prou concretes.
El confinament va anar molt bé per a una tipologia de comerços d’alimentació, sobretot frescos (els primers dies la gent comprava desbocada sense mirar gaire els preus), però en canvi moltes altres botigues del món del comerç i dels serveis estan patint, i com tants, com hem sentit o llegit, molts ja no tornaran a obrir. I això és molt dolent per a ells i també per als veïns del barri, perquè els nostres carrers s’estan empobrint de vida.
Fa pocs dies, un diari de gran tirada al nostre país titulava que un 35 % dels locals de Catalunya estan buits: el comerç està agonitzant (font: PIMEComerç). I no els falta raó. Ni la rebaixa de preus, que sempre és una ajuda però no la solució (que possiblement arriba tard), servirà per salvar-los. Cada rètol que diu “es traspassa” és una punyalada per al comerciant, el carrer, el barri, la ciutat o poble i el país.
Només em resta demanar que comprem pel barri. Fem aquest esforç, petits i grans, perquè el comerç mantingui aquesta vida que s’està apagant.
