Cultura
Jesús Mestre
Amb consonància amb els temps que corren, el Concert de Nadal d’Òmnium Cultural de Sarrià – Sant Gervasi d’enguany va ser sobretot un acte polític, de reafirmació com a país. Tenia tota la lògica: el protagonista principal, el molt honorable president, Quim Torra, en la faceta de rapsode, estava advertit d’inhabilitació (cosa que, uns dies després, la Junta Electoral Central va confirmar), i el programa feia referència a presos i exiliats catalans, en dates nadalenques.
El títol de l’espectacle, ‘El Nadal que no vam tornar a casa’ (A Contravent) era ben expressiu, i el Teatre de Sarrià es va omplir fins a l’amfiteatre el vespre del 23 de desembre. El tenor Jordi Cortada i el pianista Manuel Ruiz escortaven el president Torra… i pels carrers a l’entorn del teatre, els cotxes dels Mossos d’Esquadra donaven voltes visiblement neguitosos, ja que els semblava no poder fer correctament les tasques de seguretat.
Va ser una grata sorpresa descobrir que Quim Torra és un excel·lent rapsode. I que la selecció de textos i cançons era acurada i molt suggerent. I alguns textos esfereïdors com la “Dolça Catalunya, pàtria del meu cor…”, de Ramon Trabal, acompanyada de la cançó ‘’L’emigrant’’, de Jacint Verdaguer, que obrien el recital. Un magnífic escrit d’Eugeni Xammar -on Torra es va lluir en la lectura—, descrivint el Nadal tradicional a Barcelona, va permetre baixar momentàniament l’adrenalina.
Tot l’acte, molt coherent en conjunt, va estar presidit per pinzellades dels patiments i per la melangia d’estar a l’exili durant el Nadal, amb textos colpidors de Joaquim Amat-Piniella, de Pere Carbonell des de la presó de Figueres, de Francesc Trabal des del vaixell Uruguay camí de Xile; és destacable la carta a la mare de Xavier Benguerel. I les nadales interpretades per Cortada i Ruiz anaven posant un contrapunt adequant per les vigílies nadalenques.
Fa 10 anys que Quim Torra i els seus amics fan rodar l’espectacle, basat en el primer exili de molts catalans l’any 1939, per ciutats, barris i pobles del país. S’intueix que és sempre diferent i que hi introdueixen nous textos: dissortadament, els escriptors del país han tingut ocasió de fer molta literatura d’exili. I, com els dos anys anteriors, la dedicatòria era per als exiliats i presos actuals, que també han passat el Nadal lluny de casa. Torra va dir que “no podem permetre que estiguin un quart Nadal a la presó o a l’exili“. I, per aconseguir-ho, cal seguir lluitant per la independència.
