Publicitat

El conjunt residencial Freixa Raset, una illa de cases per encàrrec del Banco Urquijo

Situat a l’illa compresa entre els carrers Freixa, Raset, de Vico i Modolell, són sis blocs d’edificis gairebé simètrics construïts per José Antonio Coderch

spot_img

Publicat el 19.2.2022 6:30

Arquitectura

Jaume de Oleza

Situat a l’illa compresa entre els carrers Freixa, Raset, de Vico i Modolell, hi ha un conjunt de sis blocs d’edificis exempts, envoltats de zones enjardinades, que ocupen la totalitat de l’illa. Aquests edificis van ser dissenyats per l’arquitecte José Antonio Coderch (1913-1984), l’any 1968 per encàrrec del llavors Banco Urquijo, que anys més tard l’any 2006 va comprar el Banc Sabadell. Aquest conjunt d’edificis va obtenir el Premi Fad a la millor obra d’arquitectura l’any 1973.

Publicitat

Són sis blocs d’edificis gairebé simètrics, que gràcies a la seva repetició donen una unitat compositiva unitària. Una de les característiques més visibles és la forma esglaonada de les façanes, amb moltes reculades que permeten que totes les habitacions siguin exteriors i d’aquesta manera no haver d’ubicar patis interiors de ventilació. D’aquesta manera, es defineix una estructura compacta d’espai totalment útil. Cadascun dels edificis consta de dos habitatges per planta, d’àmplies dimensions, i és remarcable el concepte espacial que representa el disseny del saló, en estar ubicat entre dues terrasses. Per la part exterior, estan acabats amb un revestiment de ceràmica de color teula, que conjuntament amb les persianes i les mampares de fusta fosca donen a l’edifici un caràcter de qualitat senyorial.

Publicitat
Il·lustració del conjunt residencial Freixa Raset © Jaume de Oleza

És una obra més d’aquest insigne arquitecte, que va unir la tradició i la modernitat sota el criteri d’una percepció humanista de l’arquitectura. Aquest conjunt d’habitatges, igual que els edificis de les cotxeres de Sarrià, va representar una experimentació amb la tipologia de l’habitatge urbà. Va traslladar la inquietud dels efectes entre llums i ombres, que va dur a terme des de les cases unifamiliars fins als edificis d’habitatges. Un interès, que sempre va acompanyar l’obra de Coderch, i que en aquest cas es pot veure amb la complexitat de les reculades dels volums. La seva preocupació per la llum el va portar a investigar no només en els projectes d’arquitectura, sinó també en el disseny d’objectes, com va ser l’any 1957 el disseny de la Làmpada Disa. Un projecte que, com el propi autor explicava, tenia com a problema principal el fet de crear una il·luminació d’ambient íntim i que recordés el foc d’una xemeneia.

Jaume de Oleza és arquitecte cwork.cat

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’edifici Dubler Meyer

Situat a la cantonada del carrer Balmes i General Mitre, construït l'any 1994 per l'arquitecte Francesc Mitjans, va ser un encàrrec d’un edifici d’habitatges realitzat per les germanes Dubler Meyer

Quins edificis de Sarrià-Sant Gervasi participen en les Setmanes d’Arquitectura 2025?

Del 12 de maig al 28 de juny, nou espais del districte acullen exposicions, concursos i tallers, entre altres

La torre Ignacio Portabella

L'estil de la casa situada a l'avinguda Tibidabo i construïda per Josep Pérez i Terraza és una barreja d'influències que van des de l'historicisme i l'eclecticisme fins al modernisme

La Torre Macaya, l’edifici de l’avinguda Tibidabo que va inspirar a Ruiz Zafón

L'actual hotel és obra de l'arquitecte Enric Sagnier, encarregada per a la distingida família barcelonina
spot_img

Jesuïtes Sant Gervasi i el Casal Sant Ildefons: una aliança transformadora a través del TR i el voluntariat

La proposta educativa combina l’aprenentatge acadèmic amb el compromís social, permetent que els estudiants col·laborin setmanalment amb diferents entitats del barri i la ciutat

Josep Carner, un poeta excels dins un rostre inacabat

Va instal·lar-se a Sarrià l'any 1914, en una torre llogada al carrer de Pomaret; va publicar alguns poemes en el butlletí de l'Orfeó Sarrianenc i a La Cònsola, revista impulsada per J.V.Foix

Neix una associació a Collserola per situar la creativitat al centre de la vida veïnal

Collserola Creativa ja compta ja amb 32 socis i fa una crida a la participació per seguir construint una oferta cultural col·lectiva i arrelada al territori

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]