Publicitat

El cooperativisme i la sobirania etílica en un pot de ratafia

La Sobirana, el projecte que vol fer la primera ratafia cooperativa dels Països Catalans

spot_img

Publicat el 5.6.2019 11:19

La Mirada Jove

Carme Rocamora

La primera vegada que Pau Torra, Ernest Morell -cosins- i Pau Pujol van fer una ratafia junts, els va portar a recórrer els parcs de Sarrià – Sant Gervasi en cerca de plantes. Sabien que es presentava al seu poble, Santa Coloma de Farners, el llibre Dies de Ratafia, de Sergi Pons, on s’hi relata un episodi de ficció en què es fa una ratafia 100% amb productes de la ciutat de Barcelona. Llavors, aquests joves, un gairebé geògraf, l’altre historiador i l’altre sociòleg, van voler portar la ficció a la realitat, assumint el repte de fer una ratafia amb productes de la ciutat.

Publicitat

Una ratafia barcelonina. Això és possible?

Publicitat

Pau Torra: A la novel·la Dies de Ratafia de Sergi Pons, hi ha un noi que fa ‘ratafia comtal’, recollint plantes de jardineres Barcelona. Si passava a la ficció, per què no podia ser realitat? Em vaig descarregar informació sobre l’arbrat de Barcelona i va començar l’aventura. El primer que havia de localitzar eren nous verdes, producte bàsic de la ratafia, i en vaig trobar un arbre prop de l’Hospital Militar. Vaig anar-hi periòdicament a veure’l, a per si creixien, fins que van sortir. De baixada fins al pis de Cassoles, on hem viscut tots tres perquè és de la iaia i ens era més barat, vam agafar altres herbes dels Jardins de Mercè Rodoreda, un espígol d’una terrassa d’un bar, flor de magnòlia, fonoll d’un marge, pinyes de xiprer i taronges bordes. Va quedar bona. Aquell dia, ara fa dos anys, La Sobirana no era ni un somni.

“Hem volgut seguir el llegat de l’avi i fins i tot pensem en dedicar-hi la vida”

Què és La Sobirana?

Pau Torra i Ernest Morell: La Sobirana és el projecte que vol tirar endavant la producció de dos licors: La Penjada, que serà la primera ratafia de producció cooperativa als Països Catalans, i El Penjat, un licor casolà de taronja que comercialitzarem per primera vegada. També som una cooperativa que vol difondre el patrimoni de la ratafia, explicar el seu món i el dels licors casolans, moltes vegades considerats productes ancestrals, de la Catalunya profunda, i als que no s’ha fet justícia. I de passada reivindiquem la vessant més cultural del fet de destil·lar, que té molta tradició a Catalunya però que s’ha anat deixant perquè es titlla de cosa antigua, de pagès.

El Pau i l’Ernest durant l’entrevista amb El Jardí © Elena Bulet

D’on us ve aquesta passió per la ratafia?

Ernest Morell: De l’avi. En Pau i jo som cosins, i l’avi quan teníem uns 16 anys, ens va introduir en el món de la ratafia, sense que els nostres pares n’haguessin fet abans, així que vam fer un salt generacional. Era una cosa que fèiem un cop l’any i ara, amb l’avi ja mort, hem volgut seguir el seu llegat i fins i tot, pensem en dedicar-hi la vida. També  que existeixi la Confraria de Santa Coloma de Farners ho ha impulsat, ja que estan fent una gran tasca de difusió de la ratafia.

“La nostra ratafia és diferent: taronges de Terres l’Ebre, aiguardent de vi, plantes d’arreu de Catalunya…”

D’on surten el nom d’El Penjat i La Penjada?

Ernest Morell i Pau Torra: Venen del nom de la taronja penjada però també del fet que diem penjat i penjada a algú que no segueix les normes i que altres l’etiquen de boig. Nosaltres estem prou penjats per fer un projecte així.

Ernest Morell en busca d’una taronja  © Elena Bulet

Per què parleu de sobirania etílica?

Ernest Morell i Pau Torra: És una visió crítica del consum i la producció. El lobbie de les licoreries inclou empreses amb molt poder polític i econòmic, i també fins al punt que la seva ratafia porta una bestiesa de sucre, i no estan obligats a posar-ho a l’etiqueta perquè la llei és molt flexible. La nostra ratafia és diferent, amb els licors artesanals típics que pots trobar i amb un codi obert amb els ingredients: taronges de Terres l’Ebre, aiguardent de vi, plantes d’arreu de Catalunya…

“Ens feia il·lusió que dins del mon cooperatiu hi hagués la ratafia”

En quin moment us animeu a crear una cooperativa?

Ernest Morell: La veritat és que últimament la ratafia ens estava sortint molt bona i hi havia gent de la Confraria que ens demanava que féssim alguna cosa. Jo i en Pau Pujol -que s’havia començat a interessar en tot aquest món mitjançant una altra entitat que formàvem part, La Bulla- vam fer un curs sobre destil·lació i quan es va acabar, els que l’havien organitzat, ens van dir que ens acompanyarien en el procés de fer una cooperativa. I vam pensar en la ratafia. La primera ratafia cooperativa. Fins ara el que hi havia eren empreses centenàries que fan ratafia i marques que han fet projectes xulos però que han estat oportunistes amb el fet que la ratafia es posés de moda. Ens feia il·lusió que dins del món cooperatiu hi hagués la ratafia. Així que ens hi vam posar i també vam incorporar al Pau Torra, ja que havíem fet ratafia junts.

Pau Torra i Ernest Morell parlant sobre la ratafia que fabriquen © Elena Bulet

Ara heu posat en marxa un ‘verkami’. Per què?

Ernest Morell i Pau Torra: Per comercialitzar per primera vegada el tronjó i fer la primera ratafia cooperativa. Fins ara ho practiquem amb la familia i amb els amics, i sí que anem fent activitats de rutes guiades i maridatges, però volem tenir les nostres primeres ampolles, comercialitzar-les, vendre-les a fires i festes i poder seguir fent divulgació. Actualment treballem més de mitja jornada i dediquem els beneficis a inversió, de forma que necessitem un impuls per fer-ho possible. Viure d’això seria un somni.

Si en voleu saber més, el proper divendres dia 14 realitzen un taller de ratafia, a les 18.30 h a Vil·la Florida, en el marc de la Festa Major Alternativa de Cassoles. També els podeu ajudar a fer possible el seu projecte visitant lasobirana.cat

Notícies relacionades

Torrent Viu, una alternativa per viure en comunitat davant la crisi de l’habitatge a Sarrià

Aquesta cooperativa està dissenyant i construïnt un edifici a tocar del Parc Joan Reventós amb una cessió del sòl per part de l'Ajuntament

Associació o cooperativa?

Economies Alternatives Bernat Julià i Ruth Mellado - Sarrià - Sant Gervasi Coopera Són molts i diversos els projectes que conformen l’economia social i solidària, també...

Joves cooperant, un exemple a seguir

Economies Alternatives Juanjo Compairé Dimarts 4 de desembre es presenta a l’Espai jove casa Sagnier, “Recooperem”, una cooperativa promoguda des de Barcelona Activa en el marc...

El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià

Sense vosaltres, lectors, tot això no tindria sentit!
spot_img

La Fundació Felícia Fuster inaugura l’exposició “Conxa Sisquella, simfonies de colors”

La mostra recull les obres d'estil informalista de l'autora i es podrà visitar fins al 18 de juliol

Sarrià-Sant Gervasi disposarà de sis nous espais d’ombra abans de l’estiu

L'actuació s'emmarca en el Programa d'Ombres i s'efectuarà a diverses àrees de joc i escoles del districte

El cor solidari de Sant Gervasi: un basar que brilla enmig de la foscor del tall de llum

Veïns de la Bonanova agraeixen a Casa Creativa, un comerç d'origen xinès, la seva solidaritat durant el dilluns en què tot es va apagar

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí