Publicitat

El faisà, una au d’origen asiàtic naturalitzada a Catalunya

Són principalment terrestres, ja que prefereixen caminar o córrer, però quan se senten amenaçades volen

spot_img

Publicat el 12.11.2023 7:00

Enric Capdevila

El faisà comú (Phasianus colchicus) és una au gallinàcia d’origen asiàtic, provinent de la zona transcaucàsica, i naturalitzada a Catalunya des de l’antiguitat, en temps de l’imperi romà, pel seu interès cinegètic i la facilitat de la seva criança en captivitat. Nidifica de forma escassa en espais agroforestals i als cursos baixos dels rius. A Barcelona cria a la Zona Franca, prop del riu Llobregat, i es pot observar a les pinedes del parc de Montjuïc o a la llera del Besòs, tocant a Sant Adrià

Publicitat

Són aus de mida grossa, tenen forma de pera i la cua llarga. El mascle és molt més gros i vistós que la femella, arriba a 90 cm de longitud i d’envergadura, amb una cua llarga i punxeguda, i amb un pes mitjà d’1,2 kg que pot arribar a 3 kg. El mascle té un plomatge vistós de color marróvermellós amb taques blanques i negres, el cap amb tons violeta i verd fosc i un collar de color blanc molt cridaner. Les plomes tenen la punta negra, a tall d’escates. Tenen gran part de la cara coberta per una carúncula vermella al voltant dels ulls. Les femelles tenen un plomatge críptic de to marronós clar amb taques negres.

Publicitat

Són principalment terrestres, ja que prefereixen caminar o córrer, però quan se senten amenaçades volen, amb un batec fort d’ales i un brunzit sonor. El mascle emet un trompeteig característic, com un cloqueig de gallina, i les veus d’alarma són un sonor kok-kok bisil·làbic. Són aus gregàries, crien i s’alimenten a terra, però a la nit dormen protegides en els arbres. La seva dieta es basa en una gran varietat de fruits, llavors i fulles, invertebrats i petits vertebrats, com colobres, sargantanes, petits mamífers i ocasionalment petites aus.

Els mascles practiquen la poligínia, i per això sovint van acompanyats del seu harem, que pot arribar a deu femelles. A la dansa d’aparellament el mascle s’eleva amb un potent batec d’ales, obre la cua i l’aixeca uns 50 graus, mentre picoteja el terra i llança llavors a l’aire. Els polls són nidífugs, segueixen la mare des del primer moment i al cap de vint dies ja poden enfilar-se als arbres. Les seves principals amenaces són, a més dels predadors naturals, com ducs, guineus o falcons, els gossos i gats de carrer, així com la pressió humana, ja que els cacem i els deixem poc hàbitat disponible.

Dita: Bella ploma, bell ocell.

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El balquer, un ocell que nidifica a totes les zones palustres dels Països Catalans

Està en regressió a causa de la pèrdua del seu hàbitat

El voltor

És l'única espècie d'aus necròfagues que visita la ciutat de Barcelona, particularment Collserola, sobretot a la tardor i durant la dispersió dels joves.

L’oreneta de ribera, l’ocell migrador que s’instal·la als vessants del riu a l’estiu

A causa de la dificultat per ubicar els seus nius, es construeixen colònies artificials de formigó

El xatrac becllarg, una espècie vulnerable per culpa de la sobrepesca

L'ocell forma part de la fauna protegida de Catalunya, ja que els aiguamolls on niuen estan en regressió
spot_img

Les vacances, una oportunitat de reequilibri per les persones amb Alzheimer o Parkinson

El temps lliure pot esdevenir en una oportunitat per mirar més als ulls, escoltar amb més paciència i redescobrir formes de convivència que van més enllà de la cura

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

Un espai per recordar Adrienne Monnier

"Sent una de les literates més importants del món, mereix un reconeixement públic a casa nostra. Demano a la Biblioteca de Sarrià que es faci seva la iniciativa": l'opinió de Lluís Mallart

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]