Publicitat

El Frare Blanc

Publicat el 11.1.2019 10:00

Abans i Ara

Javier Sardá i Jesús Mestre

La Casa Roviralta, més coneguda com el Frare Blanc, és una obra emblemàtica del modernisme català construïda per l’arquitecte Joan Rubió i Bellver. Teodor Roviralta, un indià que havia tornat de Cuba amb la pèrdua d’aquesta colònia espanyola, va invertir en la urbanització de l’avinguda del Tibidabo, a instàncies de Salvador Andreu. L’any 1903 va comprar la finca coneguda com a “frare blanc”, ja que era una propietat d’una comunitat de frares dominics. A la finca hi havia una antiga masia, la Llar del Frare-Blanch, que Roviralta encarregà a Rubió i Bellver la seva rehabilitació.

Publicitat

La reforma del casalot va durar deu anys, fins al 1913. El projecte arquitectònic va conservar una part de l’estructura original de la masia però en va modificar considerablement tant l’aspecte exterior com l’interior, tot utilitzant materials i elements constructius de caràcter artesanals. Rubió i Bellver va fer una gran obra reconeguda immediatament, ja que l’any 1914 va guanyar el primer premi del Concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona.

Publicitat

Actualment és la seu d’un restaurant; tot i que els espais han perdut la seva funció original i avui funcionen com a menjadors, encara conserven els seus elements més destacats com la fusteria i les xemeneies.

La fotografia antiga és d’entre 1910 i 1913, ja que la reforma està gairebé acabada. Com es pot veure, en aquell moment l’avinguda del Tibidabo està molt poc urbanitzada i, per tant, contrasta molt amb la fotografia actual. Cal considerar aquesta avinguda com un element de memòria viva del que va ser un carrer paradigmàtic de la gran burgesia barcelonina de principis del segle xx, i que encara conserva la major part dels edificis originaris.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La transformació del teixit urbanístic de Sant Gervasi

Un petit tram del carrer d'Arimon ens mostra la convivència de la ciutat moderna (el carrer Muntaner) amb la vila tradicional (la plaça del Camp)

Can Ponsic

Abans i Ara Text: Jesús Mestre / Fotografia: Juanjo Compairé L'antic camí de Sarrià a Pedralbes sortia de la vila pel carrer Pedró de la Creu,...

La plaça Sarrià

Abans i Ara Javier Sardá i Jesús Mestre Les places han estat sempre punts de reunió. A l'antiga Grècia, la plaça pública era l'àgora, el centre...

La plaça de Vallvidrera

Abans i ara Jesús Mestre Fotografia de la plaça de Vallvidrera a principi dels anys seixanta, tal com testimonien models d’automòbil com els Seat 1500 o...
spot_img

Els carrers de Sarrià-Sant Gervasi s’il·luminen per Nadal

El 22 de novembre es va dur a terme l'acte oficial d'encesa de llums a la plaça Consell de la Vila: així es veuen els carrers del districte aquest 2025

El carrer de Laforja: història i curiositats

L’origen del carrer és el 1776, quan Jaume Rosés i Lleonart, pagès de Sarrià amb deutes per saldar, va vendre part de la finca del compte de Bell-lloc a Pere Delaforge i Grau, botiguer de teixits i ciutadà de Barcelona

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç de Sarrià constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí