Història
El Jardí
La posada en funcionament de la Cuca de Llum, ara fa tres anys, va agafar el relleu de l’històric funicular del Tibidabo, que ha pujat els barcelonins i barcelonines al cim de la muntanya des de 1901. Aquest mitjà de transport emblemàtic de la ciutat està àmpliament documentat a través de les informacions que es conserven de l’Arxiu Municipal de Barcelona.
Des de la seva creació fa 123 anys, al mateix temps que s’inaugurava el Tramvia Blau, amb el qual està connectat –ara mateix no, perquè està aturat el seu servei– el del Tibidabo es va convertir en el funicular amb el traçat més llarg de Catalunya, en línia recta, i en el seu moment va ser un transport pioner a l’estat espanyol.
L’impulsor del projecte, Salvador Andreu, va ser un farmacèutic molt conegut a Barcelona, propietari de les famoses pastilles del doctor Andreu i promotor de la urbanització de la muntanya del Tibidabo. L’afany de construir el funicular va comptar amb el projecte de l’enginyer Bonaventura Roig i Queralt, que va veure la llum l’any 1901. Un projecte precursor que llarg del temps ha passat del que originàriament eren els vagons de fusta, als de carrosseria metàl·lica, i finalment a la Cuca de Llum.
Un funicular inspirat en l’existent a Suïssa
No és d’estranyar que la casualitat fes que el conegut empresari Salvador Andreu i Grau, més conegut com el Doctor Andreu, construís cap a l’any 1900 un funicular en terres barcelonines. Un viatge d’uns amics seus a Suïssa li va fer pensar a construir un funicular que li permetés resoldre l’accés al cim del Tibidabo, a manera dels que hi havia al país helvètic.
Per promoure aquesta obra, va fundar una societat amb el seu amic Román Macaya anomenada Tibidabo. La idea era fer un projecte a la muntanya del Tibidabo, que convertís aquest enclavament privilegiat de Barcelona en unaciutat-jardí residencial. El seu origen va ser donar accés al que hauria d’haver estat la urbanització de la muntanya, i per a això havia de comunicar la ciutat des del peu del Funicular, on deixava el Tramvia Blau, a la part alta del cim del Tibidabo.
En definitiva, un pla que pretenia promocionar aquesta gran zona de la ciutat com una àrea d’esplai i residencial. Però amb el temps, únicament es van arribar a construir diverses mansions al llarg de l’avinguda Tibidabo, l’Hotel La Florida, el Parc d’Atraccions i el Temple Expiatori del Sagrat Cor.
FOTOGRAFIES DE L’ARXIU MUNICIPAL DE BARCELONA
