Cuina de Convent
Fra Valentí Serra de Manresa
El gira-sol o mira-sol (llat. Helianthus annuus; cast., girasol o flor del sol) és un vegetal vingut del Perú i de Mèxic. Fou introduït a Europa al llarg del segle XVI. Aquesta planta, habitualment, depassa els dos metres d’altura i fa una flor enorme que s’assembla al disc solar que gira cada dia seguint el curs solar, d’ací que els antics pobles d’Amèrica prenguessin aquesta flor com l’emblema de la seva divinitat i que, per aquesta raó, l’esculpissin en els murs dels temples asteques.
Actualment, s’ha estès arreu del món el conreu del gira-sol, ja que de les seves fulles assecades se’n fa un pinso de gran qualitat per al bestiar i de la seva sement se n’extreu un oli excel·lent, molt agraciat i amb moltes propietats terapèutiques.
Des del punt de vista nutritiu l’oli de gira-sol, és molt ric en vitamina E —de reconeguda acció antioxidant— i, alhora, està molt agraciat per uns àcids greixosos que contribueixen a reduir els nivells de colesterol; així mateix, en termes gustatius, l’oli d’oliva és molt més apreciat en gastronomia i és l’oli propi de la cuina catalana.
Estudis recents han posat de manifest la gran eficàcia curativa de les tiges i també de les flors del gira-sol que, aplicades en forma de tintura alcohòlica, ajuden a temperar les febres palúdiques i, àdhuc, contribueixen a alleujar les inflamacions de la pleura. En els nostres dies, s’ha posat de moda el costum d’introduir el gira-sol com a planta ornamental en els jardins que, prèviament, cal sembrar la sement dins d’un hivernacle en començar la primavera dins de testos petits per a poder trasplantar, posteriorment, les mates als jardins quan es consolida el bon temps.
Els antics hortolans conventuals ja mostraren una gran admiració davant l’enorme dimensió d’aquesta planta: “Lo gira-sol fa la cama de dos dits de doble, és ta alta com un home, las fullas en figura de cor, la flor grossa com un plat voltada de fulletas grogas y sempre está girada de cara al sol”, de tal manera que en deien mira-sol. A l’article vinent, us vull parlar, si Déu vol, sobre les nombroses propietats remeieres i gastronòmiques del llorer.
Fra Valentí Serra és arxiver dels caputxins
