Publicitat

Les propietats gastronòmiques i remeieres d’algunes plantes nadalenques

A Catalunya, encara avui, són molt celebrades les tradicionals coques de pinyó per tal d’acompanyar els torrons

Publicitat

Remeis de Convent

Fra Valentí Serra

Darrerament les festes nadalenques s’han associat a un conjunt de plantes que, a més de la seva funció decorativa gaudeixen, alhora, de nombroses propietats remeieres i gastronòmiques. En efecte, des de fa força anys, la decoració nadalenca de la llar i del pessebre s’ha vinculat a la molsa, a la pinassa, a l’avet, al grèvol, al galzeran i al vesc, principalment.

Publicitat

Pel que fa al boix mascle o galzeran (llat., Ruscus aculeatus; cast., brusc o rusco) la seva arrel forma part del prestigiós julep “de les cinc arrels” i, alhora, gaudeix d’eficients propietats antihemorroidals. Quan els brots del galzeran són tendres, hom pot menjar-los amanits, car són molt aperitius i diürètics, però no convé als que són hipertensos.

Publicitat

Per Nadal, a més de la pinassa i del brancatge de l’avet emprats per guarnir la casa i el pessebre, comptem, sobretot, amb la fruita seca que ens aporten: els pinyons. Aquesta fruita tan menuda té una part molt destacada en la tradició gastronòmica nadalenca de casa nostra, puix que els pinyons són molt gustosos i de bon nodriment. Els pinyons s’extreuen de la pinya del pi anomenat pinyoner (llat., Pinus pinea) i han fruït d’una gran estima en tradició remeiera, puix que contribueixen al bon funcionament del sistema nerviós i, actualment, s’ha descobert que la seva ingesta pot ajudar a reduir els nivells elevats de colesterol.

A Catalunya, encara avui, són molt celebrades les tradicionals coques de pinyó per tal d’acompanyar els torrons; i també el pinyonat, que és una pasta dolça feta amb pinyons i sucre i, semblantment, la pinyonada, que és el nom d’una menja preparada amb pinyons cuits amb sucre i clara d’ou.

Pinyons © CC0

A propòsit de l’avet, a més de la verdor del seu brancatge que simbolitza l’eternitat i la perennitat de l’amor de Déu als homes, ens aporta la trementina —coneguda també com a oli d’avet— agraciada amb nombroses virtuts balsàmiques i vulneràries.

I encara que el llorer, o llor, tradicionalment no s’associï al Nadal no podem pas deixar d’esmentar-lo, ja que s’utilitza en la gastronomia no només per aromatitzar els principals guisats nadalencs sinó, també, com a tònic estomacal i contraverí. A més, cal assenyalar que les olivetes produïdes pel llorer baguer, passades pel morter i barrejades amb llard fan un ungüent molt eficaç per a les fregues a contrapell en els dolors reumàtics propis dels temps hivernals i nadalencs i, sobretot, s’aplica per a guarir el mal d’orella causat pel fred intens. Els frares caputxins han emprat, amb provada eficàcia, el llorer com a contraverí i també en receptes molt eficients per a netejar les ferides i ulceracions.

Amb aquesta nota escrita en els dies prenadalencs, he volgut assenyalar que, més enllà del simbolisme i de les belles propietats decoratives de les plantes del pessebre, aquestes també compten amb destacades propietats gastronòmiques i remeieres. A l’article vinent us vull parlar, si a Déu plau, sobre la carxofa.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels Caputxins de Sarrià

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

No hi ha articles per mostrar