Salut i nutrició
Marta Castells
El kudzú és un midó extret mitjançant un llarg procés artesanal d’unes arrels volcàniques d’una planta que s’anomena Pueraria lobata.
Aquesta planta creix en qualsevol part però prefereix els climes suaus, és originaria de la Xina, on s’ha fet servir durant més de 2.500 anys com a remei medicinal per a tractar tot tipus de malalties i molèsties.
És una planta trepadora perenne, que s’enrosca als arbres i pot arribar a tenir grans alçades però és en les seves arrels d’on s’obtenen les preparacions medicinals. Aquestes arrels (que poden tenir fins a dos metres de profunditat) es recullen a l’hivern, que és quan han emmagatzemat més minerals i midó i són mòltes i rentades diverses vegades amb aigua i assecades a l’aire durant noranta dies.
El kudzú aporta hidrats de carboni, fibra, minerals i flavonoides. Estudis recents han revelat del kudzú com un important agent per tractar l’alcoholisme i tractar-ne l’addicció, gràcies a les seves isoflavones que eliminen els símptomes d’abstinència. També, gràcies a les isoflavones, ajuda a alleugerir símptomes de la menopausa.
Les arrels del kudzú són un remei excel·lent
per a les mucoses respiratòria i digestiva
i per a fetges sobrecarregats i intestins dèbils
Les seves arrels s’utilitzen com a remei per tractar un munt de patologies i símptomes especialment problemes al pulmó, al budell gruixut, al fetge i la vesícula biliar. És un remei excel·lent per a les mucoses respiratòria i digestiva i per a fetges sobrecarregats i intestins dèbils.
Serveix per reduir la febre, alguns mals de cap, trastorns intestinals com diarrees, colitis, Crohn, salmonel·losi… alhora que regenera la flora i neutralitza l’excés de tòxics. També per a grips i mal de coll, asma, bronquitis, problemes de la pell, processos infecciosos, depressió, Alzheimer, falta de memòria, al·lèrgies, fatiga, nàusees, vòmits…
Cal no confondre’l amb l’arrowroot (arruruz) fècula obtinguda de l’arrel de la planta americana Maranta arundinacea que no té les propietats medicinals del kudzú, encara que a nivell culinari té la mateixa funció.
A la cuina, s’utilitza com espassant i es prepara diluint el kudzú amb un líquid fred, després es cou (sense deixar de remenar perquè no es formin grumolls) fins que agafa una consistència gelatinosa.
