Medi Ambient
Enric Capdevila
El lluer (Spinus spinus) és un ocell de la família dels fringíl·lids, que hiverna a casa nostra, tot i que hi cria ocasionalment. El lluer és de la mateixa família que el pinsà, el verdum, el gafarró -amb qui se’l pot confondre-, la cadernera i el passerell, però molt més escàs. Aquests ocells tenen en comú un bec cònic, massís i curt, una cua de dotze timoneres truncada, colors vius, dimorfisme sexual i una alimentació eminentment granívora. Són ocells gregaris i migradors.
El lluer és un ocell de mida petita -12 centímetres- amb un plomatge groguenc verdós i algunes taques negres. Són molt característiques les taques negres que el mascle té al pili -al cap-, la barbeta, una part de les ales i la cua; així com el color groc al carpó, les franges alars i el pit. A l’hivern se’l veu en grups cercant llavors i granes de males herbes, pinyons i fruits del vern, que són la seva predilecció. Quan menja, ho fa sovint penjat de branquillons prims i amb una postura invertida força acrobàtica. Es barreja amb altres fringíl·lids formant estols mixtos.
Els fringíl·lids són molt preuats pel seu cant. Després d’anys de caça il·legal -més de 100.000 l’any-, amb mètodes no selectius -xarxes abatibles, lligues o xarxes japoneses- i de la gran davallada d’exemplars -el 2015, d’un 67% de passerells i un 14% de caderneres- a Catalunya se’n va prohibir la captura, la compravenda i l’exhibició; des d’aleshores només se’n permet la tinença i la cria en captivitat per a concursos tradicionals autoritzats de cant.
La cria no és fàcil, i per això hi ha molts silvestristes que demanen poder fer-ne una captura controlada a la natura i fer intercanvis. La tradició secular és molt forta i el valor d’un bon cantor pot arribar fins a 18.000 euros, per això cada any se’n decomissen centenars d’exemplars al mercat negre, un mercat ben actiu. Avui dia hi ha 5.000 ocellaires federats, en més de 150 societats, que fan competicions locals i autonòmiques, on es premia el cant dels ocells mascle, en les modalitats de resistència, rapidesa i sonoritat, amb un pernil o una ampolla de vi.
Dites: Amb el cantar es coneix l’ocell i amb el parlar el cervell
