Gent gran
Anna Balaguer
Ens passem tres quarts de la nostra vida formant-nos en escoles, instituts, universitats, centres d’estudi… I sí, hem après moltíssim i mai podrem agrair tot el que es mereixen els mestres i educadors que han passat per la nostra vida. Però val a dir que hi ha una altra escola que dóna un plus imprescindible en el creixement personal: l’escola de vida.
En els últims anys, he tingut el privilegi de coincidir amb un munt de “Mestres”. La gran majoria d’ells han estat persones grans que m’han ensenyat que, més enllà dels llibres de text i les classes, hi ha petites històries personals tant o més importants que les que queden escrites. Parlo de vivències, records personals, que en un principi poden no tenir més interès que l’anecdòtic, però quan canvies la mirada i escoltes des de l’aprenentatge, veus la gran incidència que tenen per la persona que l’explica i de retruc, per la persona que l’escolta:
En Xavier, un “Mestre” que aleshores tenia 86 anys que m’explicava que quan era jovenet anava a robar patates al camp del costat de casa i que se les menjaven i per postres, les pells; que va haver de deixar els estudis per poder ajudar els pares i que mai es va queixar… o la Dolors, una “Mestra” que em va explicar la por que va passar quan, anant de bracet amb la seva mare, els va caure una bomba a pocs metres… o l’Eulàlia, que quan era petita havia de caminar més de 5 quilòmetres arrossegant un sac de llenties que donaven amb un carnet de “racionament” i un dia el sac se li va trencar a mig camí i es va posar a plorar com si s’acabés el mon…
Record i emocions
T’ho expliquen des de la serenor del record i com qui no vol la cosa i no se n’adonen de la importància que han tingut per ells aquests records i de la gran importància que tenen per la resta dels que escoltem. Perquè hem d’aprendre d’ells per no equivocar-nos, no cometre els mateixos errors i sobretot, per seguir creixent.
I el repte està en posar en valor aquests records. Perquè les persones grans s’ho mereixen i perquè els que venim darrere aprenguem de l’experiència.
Així és com neix des del Projecte Radars, el Mapa de Records de Sant Gervasi, una iniciativa que ja funciona amb èxit a d’altres barris de la ciutat.
Volem recollir aquests records personals, anècdotes divertides, moments durs però importants que les persones grans del barri hagin viscut en els seus carrers. Situarem aquests records en el mapa de Sant Gervasi i crearem itineraris a través de les emocions viscudes, on les persones grans seran les protagonistes i la resta de generacions serem les que escoltarem, caminarem i aprendrem.
Actualment, aquest Mapa ja està donant voltes pels barris de Sant Gervasi i esperem que ben aviat pugui arribar als lectors i lectores del Jardí. Us mantindrem informats!
Anna Balaguer és dinamitzadora del Projecte Radars de Sant Gervasi: Galvany, la Bonanova, i del Putxet i el Farró
