Publicitat

El marduix, una planta d’olor emprada a la cuina conventual en la sopa, les faves i guisats

També s’utilitzava en la fabricació de la cervesa fins que fou desplaçada pel llúpol

spot_img

Publicat el 1.6.2024 4:30

Cuina de convent

Fra Valentí Serra

Publicitat

Algunes de les herbes remeieres que han estat conreades en els jardins i les hortes conventuals gaudeixen, alhora, d’una doble aplicació en la medicina i en la cuina com, per exemple, el cas del marduix o moraduix (llat., Origanum majorana). L’orenga major –el marduix– és una planta d’olor emprada a la cuina conventual  per a perfumar adientment la sopa, les faves i alguns guisats de carn cuinats en ocasió de la celebració a taula de les grans festes litúrgiques. El marduix també era usat pels frares en les tasques d’apicultura per a desinfectar les arnes i brescar la mel i, àdhuc, com analgèsic i antiinflamatori. 

Publicitat

El marduix és una planta que fa unes flors blanquinoses d’una olor molt intensa, que en l’antigor s’havia utilitzat en la fabricació de la cervesa fins que fou desplaçada pel llúpol. El religiós caputxí fra Jacint de Sarrià, expert en medicina popular, l’any 1751 escriví que: “Lo marduix s’aplica a qualsevol medecina per aquietar dolors, y ab los emplastres emulients resol los sanchs-trayts; y és molt bona contra los refredaments del cap, y dóna grans olors” (BHC, De algunas herbas, f. 160). A més, els antics frares també usaren el marduix per tal d’alleujar les molèsties del mal d’orella: “Prendràs una porció de marduix y una altra de cansalada y oli; ho faràs fondre y ho posaràs a l’orella” (BHC, Receptari dels caputxins de Barcelona, s. d.). 

Pel que fa al ressò d’aquesta herba remeiera tan popular en les dites de casa nostra, en començar la primavera se solia dir que: Pel març el marduix treu el nas, per indicar que les plantes remeieres ja començaven a florir. D’altra banda, els frares i els pagesos de Catalunya, per tal de mostrar que es malfiaven d’algú, es deien l’un a l’altre tot fent cantarella: Ja et conec herbeta, que et dius marduix…  A l’article vinent us parlaré, si a Déu plau, del conreu, els usos i de les nombroses propietats terapèutiques de la sàlvia.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels Caputxins de Sarrià

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El codony: propietats i usos

És una fruita agraciada amb un gran contingut de fibra i amb una notable riquesa de minerals, com ara el calci, magnesi i potassi, i també amb un contingut notable d’àcid màlic que contribueix a l’eliminació de l’àcid úric

El fajol i la guixa

Dos aliments que al llarg dels anys s'han utilitzat en temps de gana i penúria: l'article de Fra Valentí Serra de Manresa

Una breu, però completa història dels caputxins a Catalunya

"Quatre segles de vida caputxina", el nou llibre de Fra Valentí Serra que explica des de l’arribada dels primers framenors caputxins a Catalunya fins a la publicació de les constitucions el 1968, arran del Concili Vaticà II

La xirivia, l’hortalissa pròpia de la cuina hivernal europea

Aquest aliment té una gran quantitat de fòsfor, potassi i magnesi, és depuratiu del fetge i regula colesterol
spot_img

Sarrià-Sant Gervasi manté el lideratge socioeconòmic: se situa un 52% per sobre de la renda mitjana

Tot i l'elevat nivell adquisitiu, la renda del districte no està distribuïda de manera uniforme

L’última barra de pa del Forn Sarrià

Després de més de 50 anys aixecant la persiana del carrer Major, els Aranda s'acomiaden del barri envoltats d'agraïments: "El vostre forn, la nostra escalfor"

L’estiu: sol, platja i poc voluntariat

Amb l’arribada de les vacances, el nombre de voluntaris a Assís, que atén persones sense llar, disminueix dràsticament: calen mans per servir esmorzars, regular l’accés a les dutxes o proporcionar roba neta. Com és una jornada al centre de dia? Com pots participar?

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]