Publicitat

El marduix, una planta d’olor emprada a la cuina conventual en la sopa, les faves i guisats

També s’utilitzava en la fabricació de la cervesa fins que fou desplaçada pel llúpol

spot_img

Publicat el 1.6.2024 4:30

Cuina de convent

Fra Valentí Serra

Publicitat

Algunes de les herbes remeieres que han estat conreades en els jardins i les hortes conventuals gaudeixen, alhora, d’una doble aplicació en la medicina i en la cuina com, per exemple, el cas del marduix o moraduix (llat., Origanum majorana). L’orenga major –el marduix– és una planta d’olor emprada a la cuina conventual  per a perfumar adientment la sopa, les faves i alguns guisats de carn cuinats en ocasió de la celebració a taula de les grans festes litúrgiques. El marduix també era usat pels frares en les tasques d’apicultura per a desinfectar les arnes i brescar la mel i, àdhuc, com analgèsic i antiinflamatori. 

Publicitat

El marduix és una planta que fa unes flors blanquinoses d’una olor molt intensa, que en l’antigor s’havia utilitzat en la fabricació de la cervesa fins que fou desplaçada pel llúpol. El religiós caputxí fra Jacint de Sarrià, expert en medicina popular, l’any 1751 escriví que: “Lo marduix s’aplica a qualsevol medecina per aquietar dolors, y ab los emplastres emulients resol los sanchs-trayts; y és molt bona contra los refredaments del cap, y dóna grans olors” (BHC, De algunas herbas, f. 160). A més, els antics frares també usaren el marduix per tal d’alleujar les molèsties del mal d’orella: “Prendràs una porció de marduix y una altra de cansalada y oli; ho faràs fondre y ho posaràs a l’orella” (BHC, Receptari dels caputxins de Barcelona, s. d.). 

Pel que fa al ressò d’aquesta herba remeiera tan popular en les dites de casa nostra, en començar la primavera se solia dir que: Pel març el marduix treu el nas, per indicar que les plantes remeieres ja començaven a florir. D’altra banda, els frares i els pagesos de Catalunya, per tal de mostrar que es malfiaven d’algú, es deien l’un a l’altre tot fent cantarella: Ja et conec herbeta, que et dius marduix…  A l’article vinent us parlaré, si a Déu plau, del conreu, els usos i de les nombroses propietats terapèutiques de la sàlvia.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels Caputxins de Sarrià

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Els secrets de la cuina caputxina

Fra Valentí Serra de Manresa publica "Missa et mensa. Secrets de la cuina de convent", un volum de caràcter divulgatiu que recull receptes de l'antiguitat

El codony: propietats i usos

És una fruita agraciada amb un gran contingut de fibra i amb una notable riquesa de minerals, com ara el calci, magnesi i potassi, i també amb un contingut notable d’àcid màlic que contribueix a l’eliminació de l’àcid úric

El fajol i la guixa

Dos aliments que al llarg dels anys s'han utilitzat en temps de gana i penúria: l'article de Fra Valentí Serra de Manresa

Una breu, però completa història dels caputxins a Catalunya

"Quatre segles de vida caputxina", el nou llibre de Fra Valentí Serra que explica des de l’arribada dels primers framenors caputxins a Catalunya fins a la publicació de les constitucions el 1968, arran del Concili Vaticà II
spot_img

L’Ajuntament impulsa quatre noves estacions de Bicing a Sarrià–Sant Gervasi

El servei de bicicleta pública arriba a 8.000 bicicletes i amplia cobertura en zones altes de la ciutat

Els partits polítics de Sarrià-Sant Gervasi fan balanç en l’equador del mandat

Després de dos anys d'alcaldia de Jaume Collboni, els consellers de Junts, PP, PSC, BComú i ERC miren al passat i fan propostes de futur

Jesuïtes Sant Gervasi i el Casal Sant Ildefons: una aliança transformadora a través del TR i el voluntariat

La proposta educativa combina l’aprenentatge acadèmic amb el compromís social, permetent que els estudiants col·laborin setmanalment amb diferents entitats del barri i la ciutat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]