Coneixem els ocells
Enric Capdevila
El martinet de nit (Nycticorax nycticorax) és un ocell de la subfamília dels ardèids, com els bernats, martinets blancs o esplugabous. Amb tots ells comparteix la morfologia del bec, les potes i els dits llargs, i l’hàbitat de zones humides. És un ocells estival escàs, que s’està consolidant com a nidificant, fet que es confirma als censos dels rius Besòs i Llobregat, on alguns exemplars ja es queden a hivernar.
El martinet de nit és un ardèid de mida mitjana, de fins a 65 cm de longitud, amb un plomatge molt característic: esquena i capell negre, galtes i front blanques, i el pit, ventre i laterals grisos; els joves són de color marró amb ratlles terroses. Té un bec gruixut i punxegut, de color verdós a la base i negre a la part superior. Les potes són grogues i s’intensifiquen de color en l’època de reproducció, que es tornen ataronjades, i fins i tot vermelloses. No hi ha dimorfisme sexual, però la femella és més petita. A l’estiu, durant l’època reproductiva, desenvolupen un llarg i distintiu plomall blanc de fins a 24 cm, més curt en les femelles. Un tret diferencial de la seva anatomia són els ulls, amb un iris de color vermell escarlata cridaner i una gran pupila negra.
És un ocell tímid que acostuma a restar immòbil i mig amagat entre les branques dels arbres i arbustos, prop de l’aigua, per passar desapercebut. S’activa al capvespre i a l’alba, que és quan cerca i captura les preses. S’alimenta d’insectes, crustacis, mol·luscs, granotes, aranyes, rèptils, petits rosegadors, ratpenats i ous d’altres espècies. La seva tècnica preferida és estar a l’aguait des de la vorera de l’aigua o des d’una branca baixa, esperant que una presa es posi al seu abast, moment en què l’atrapa amb un ràpid moviment de coll. Té un vol pausat i elegant, amb una silueta compacta, amb la cua curta i les ales relativament curtes i arrodonides; vola amb el coll estirat, a diferència de la resta d’ardèids, que el retreuen.
És un ocell colonial i fa els nius en llocs força variables, fins i tot en els arbres. Quan cria, tant el mascle com la femella poden pescar de dia, fent torns per vigilar els pollets. El seu nom llatí, Nycticorax, prové de nykte, nit, i korax, corb, això està motivat pels seus hàbits crepusculars i nocturns, el plomatge negre i perquè de nit emet un crit molt similar al del corb.
Dita: Ser ocell de nit
