Publicitat

El martinet de nit, un ocell colonial que s’activa al capvespre i a l’alba

Alguns exemplars ja es queden a hivernar als rius Besòs i Llobregat

spot_img

Publicat el 24.11.2024 6:00

Coneixem els ocells

Enric Capdevila

El martinet de nit (Nycticorax nycticorax) és un ocell de la subfamília dels ardèids, com els bernats, martinets blancs o esplugabous. Amb tots ells comparteix la morfologia del bec, les potes i els dits llargs, i l’hàbitat de zones humides. És un ocells estival escàs, que s’està consolidant com a nidificant, fet que es confirma als censos dels rius Besòs i Llobregat, on alguns exemplars ja es queden a hivernar.

Publicitat

El martinet de nit és un ardèid de mida mitjana, de fins a 65 cm de longitud, amb un plomatge molt característic: esquena i capell negre, galtes i front blanques, i el pit, ventre i laterals grisos; els joves són de color marró amb ratlles terroses. Té un bec gruixut i punxegut, de color verdós a la base i negre a la part superior. Les potes són grogues i s’intensifiquen de color en l’època de reproducció, que es tornen ataronjades, i fins i tot vermelloses. No hi ha dimorfisme sexual, però la femella és més petita. A l’estiu, durant l’època reproductiva, desenvolupen un llarg i distintiu plomall blanc de fins a 24 cm, més curt en les femelles. Un tret diferencial de la seva anatomia són els ulls, amb un iris de color vermell escarlata cridaner i una gran pupila negra.

Publicitat

És un ocell tímid que acostuma a restar immòbil i mig amagat entre les branques dels arbres i arbustos, prop de l’aigua, per passar desapercebut. S’activa al capvespre i a l’alba, que és quan cerca i captura les preses. S’alimenta d’insectes, crustacis, mol·luscs, granotes, aranyes, rèptils, petits rosegadors, ratpenats i ous d’altres espècies. La seva tècnica preferida és estar a l’aguait des de la vorera de l’aigua o des d’una branca baixa, esperant que una presa es posi al seu abast, moment en què l’atrapa amb un ràpid moviment de coll. Té un vol pausat i elegant, amb una silueta compacta, amb la cua curta i les ales relativament curtes i arrodonides; vola amb el coll estirat, a diferència de la resta d’ardèids, que el retreuen.

És un ocell colonial i fa els nius en llocs força variables, fins i tot en els arbres. Quan cria, tant el mascle com la femella poden pescar de dia, fent torns per vigilar els pollets. El seu nom llatí, Nycticorax, prové de nykte, nit, i korax, corb, això està motivat pels seus hàbits crepusculars i nocturns, el plomatge negre i perquè de nit emet un crit molt similar al del corb.

Dita: Ser ocell de nit

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El becplaner: característiques i curiositats

És un migrador regular, més comú al pas de tardor que al de primavera, però escàs al nostre territori. Es pot veure durant tot l'any, a zones d'aiguamolls al llarg de tota la costa, ja que existeixen exemplars estiuejants i també hivernants, tot i que no cria al nostre país

El cabusset: un ocell aquàtic que resideix tot l’any a Catalunya

És un excel·lent bussejador, ja que se submergeix durant 15-20 segons sota l'aigua i pot arribar fins a 20 metres per buscar aliment, petits peixos, nimfes d'insectes aquàtics i mol·luscs

El balquer, un ocell que nidifica a totes les zones palustres dels Països Catalans

Està en regressió a causa de la pèrdua del seu hàbitat

L’ànec cullerot, el tercer més nombrós a Catalunya

És un ocell migrador del centre d'Europa, que hiverna a les zones humides litorals
spot_img

El sarrianenc Oriol Pla, primer català guanyador d’un Emmy

La sèrie, disponible a Disney+, ofereix una versió ficcionada de Giner, encarnat per Pla, que al llarg de sis episodis acompanya l’espectador en un recorregut dolorós però terapèutic, i que alhora transmet esperança a qui es troba en una situació similar. En el seu discurs, l’actor sarrianenc va dedicar el premi al seu director, agraint-li profundament l’oportunitat i el repte: “No podré agrair-t’ho mai prou. Mereixes viure en veu alta, amb orgull i meravellosament.” La gala de premis, que es va celebrar la nit del 24 de novembre a Nova York, va tenir un altre guanyador espanyol que es va endur l'Emmy Internacional a millor documental esportiu. Es tracta de #SeAcabó: diario de las campeonas, dirigit per Joanna Pardós, que relata la història del petó no consentit a la futbolista Jeni Hermoso després de la victòria d'Espanya al Mundial de futbol femení de 2023. Ambdós han rebut el reconeixement a les xarxes del president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez, i del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa: "Històrics Emmys Internacionals amb segell català!"

Èxit al concert solidari del Rotary: Sant Vicenç balla al ritme del Free Choir

La setena edició d'aquest esdeveniment ha portat per lema "Cultivant Noves Oportunitats", a favor del programa Assís Verd

El miratge de la igualtat i el seu impacte en les relacions sexoafectives entre adolescents

La igualtat efectiva entre homes i dones no és una realitat encara, i assumir com a societat que hem assolit la igualtat real té repercussions negatives en molts àmbits

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí