27 C
Sant Gervasi
| Divendres 12 d'agost de 2022 |
Publicitat

El meló, una fruita de recomanable ingesta abans o fora dels àpats

“El meló és or al matí, el migdia és plata, però al vespre mata...”

Publicitat

Cuina de Convent

Fra Valentí Serra de Manresa

La presència del meló (llat.,Cucumis melo; cast., melón) en els àpats casolans és molt antiga. El seu gust, saborós i refrescant, ja fou molt apreciat pels egipcis, grecs i romans que, a més, també van copsar la capacitat del meló de depurar els ronyons. La ingesta del meló és un bon auxili per a ajudar a prevenir el restrenyiment puix que la polpa del meló hidrata els intestins i, a més, el seu gust, dolç i fresc, contribueix enormement a eliminar la set.

En efecte, estudis recents han posat en relleu que el meló és una de les fruites que conté més aigua -segons la varietat que escollim pot arribar a un 90 %– i està agraciat amb nombroses vitamines i remineralitza l’organisme amb una bona aportació de potassi, ferro i magnesi.

Publicitat

Com assenyalen experts dietistes, el meló hidrata, mineralitza i alcalinitza l’organisme i és, alhora, una fruita molt recomanable per als que sofreixen insuficiència renal, infeccions urinàries i pateixen d’un excés d’àcid úric. Hi ha un adagi català que diu “l’arròs, el préssec i el meló demanen un fi felló”, és a dir, són menges que reclamen un vi una mica més fort i rabiós per tal d’afavorir-ne la digestió.

En tot cas, per tal d’evitar el meló resulti indigest, és molt recomanable de menjar-lo abans o fora dels àpats, ja que menjat a guisa de postres, immediatament després d’un bon dinar o sopar, engoleix els sucs gàstrics i produeix un cert estancament en l’estómac, car, com afirma aquest altre adagi: “el meló és or al matí, el migdia és plata, però al vespre mata…”

Publicitat

Els antics hortolans conventuals, i a propòsit del conreu dels melons, afirmaven que els meloners demanen aire i un lloc solellós: «Los melons volen aire y lloch calent. Se sembran al mars y se cultivan com las carabassas y carbassons. Volen aigua, prô menos quan volen comensar a madurar perqué sian bons. En cada planta no se deixan més que dos o tres. Abans de sembrar-se se posan las llavors en remull, dos o tres dias, ab alguna aigua o licor dols, ab llet, mel y aixís són dolsos. Seran dolsos y olorosos posant las llavors entre rosas secas y sembrant-ho tot junt. Lo meló se deu cullir quan comensa a fer olor, y quan la cua senyala voler saltar» (BHC, Lo jardiner hortolá, VI-5).

A l’article vinent us vull parlar, si Déu vol, de la síndria, que també és una hortalissa estiuenca molt refrescant i agradosa al paladar.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels Caputxins de Sarrià

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.