Gent Gran
Montserrat Cornet
Crec que hi ha dues maneres de tenir un balcó que faci goig: anar a un jardiner i comprar plantes o, amb calma, anar-lo omplint. Jo vaig escollir aquesta darrera solució.
Com que els amics i la família sabien que estimo les plantes, van començar a regalar-me’n. Quasi ja no hi caben. I totes tenen nom. El nom de la persona que me les va regalar: Elisabet, Sònia, Mª Teresa, Ester, Oriol…
L’Ester va morir i, com que la seva filla porta el mateix nom, li’n vaig fer un esqueix en un test petit.
N’hi ha una que es diu París. D’allà vaig portar, fa 25 anys, una branca de Tamaia. És una planta dels indis de Nord-Amèrica. S’hi troba bé, i ja té dues filles i una neta.
Incomprensiblement, però, el rei és un cactus que es diu Nadal. Fa 28 anys me’l va regalar, per Nadal, la família del meu home. Anava en un test miniatura. Quasi no es veia: feia dos centímetres.
Ara fa més de dos pams i té una corona de flors vermelles que són l’admiració de tothom.
