Cultura
Natalia Avellan
En un bullit de composicions de piano i moviments d’escacs, el director Ramon Simó reinterpreta el text original del filòsof Denis Diderot i traça una sàtira que connecta la societat francesa del segle XVIII amb l’actualitat. Es tracta de l’obra ‘El nebot de Rameau’, que es podrà veure al Teatre La Gleva, ubicat al barri del Farró, fins al 26 de gener.
En ple ‘Segle de les Llums’, el cèlebre pensador, Diderot, va escriure una obra crítica, la qual, a través de l’humor, posava en evidència la manca de moral de la burgesia i la noblesa de l’època. Per por que fos censurada, Diderot mai va arribar a publicar l’obra en vida. Ara, en ple segle XXI, Simó ens situa de nou a aquell ‘Café de la Regènce’ de París, on el reconegut filòsof conversava mentre jugava als escacs.
Un bufó descarat i un pensador serè
Els actors catalans Xavier Ripoll i Francesc Marginet interpreten a Denis Diderot i al nebot del músic Jean-Philippe Rameau, respectivament. Durant gairebé una hora i mitja, el diàleg entre ambdós és el gran protagonista. El guió gairebé prescindeix d’acció i posa el focus en les reflexions filosòfiques al voltant de temes com el talent, la riquesa, la integritat humana i la mediocritat, entre d’altres.
Tot el discurs parteix d’un element clau, la frustració del nebot de Rameau i la irritació que desperta en ell el seu tiet, el gran compositor. Malgrat ser conscient del limitat talent del qual disposa, fa ús del seu enginy per beneficiar-se dels més rics. A més, amb un caràcter rebel i un paper sovint de bufó, defensa que cal claudicar davant les injustícies dels poderosos per a triomfar socialment. D’altra banda, Diderot —qui va movent peces d’escacs en una partida fictícia contra un espectador— omple la conversa de saviesa i arguments filosòfics, els quals, lluny de centrar-se en els diners i la fama, giren al voltant de la consciència d’un mateix i del Món que ens envolta.
Mentrestant, les constants referències a personatges de la burgesia francesa ressonen entre el públic i evoquen a les elits socials i polítiques de l’actualitat. Encara més, la genialitat del director es basa a incloure un element distintiu, un punt de llum blanca projectat a la paret, que apareix cada vegada que el text es pot extrapolar a la nostra rigorosa actualitat. Mitjançant aquest recurs, es construeix una sàtira que obra un espai de reflexió, el qual no es tanca un cop surts del teatre.
La posada en escena: escacs, piano i futbol
I tot això amb una escenografia senzilla, que no necessita molt més que una petita taula i un piano per situar-nos en un local parisenc. Tasses modernes amb frases, bols de patates fregides i samarretes de futbol del Girona i del Barça endinsen a l’espectador en una realitat que no divergeix tant de la que coneixem. El públic envolta l’escena i sovint és interpel·lat pels intèrprets, que miren als ulls i modulen el to de veu per generar un poderós impacte entre els presents.
La petita sala del Farró acull un diàleg agosarat que planteja, de manera exitosa, una dicotomia moral contemporània. Actuem amb honestedat? O al ritme del poder establert per a assolir els nostres interessos? La gran actuació de Ripoll i Marginet convida a la introspecció i deixa empremta en la consciència de l’espectador.
