Publicitat

El nostre bus, opinió d’Alícia Cercós

"El bus a demanda, una victòria que és fruit de la persistència veïnal"

spot_img

Publicat el 28.11.2022 11:15

Opinió

Alícia Cercós i Vega, ERC

Per fi comença a funcionar, de forma normal, el ‘nostre bus’. Al llarg de més de vint anys, associacions i entitats tant del barri del Farró com de Galvany, i moltes veïnes i veïns, ens hem mobilitzat per aconseguir un bus de barri.

Publicitat

Ha estat una reivindicació històrica dels nostres barris, un objectiu persistent. Generació rere generació, junta rere junta, ens l’hem anat traspassant fins avui que, per fi, tenim en funcionament la primera versió del ‘nostre bus’. I no, no és un caprici. Al Farró i a Galvany, les veïnes i veïns hem de poder accedir amb transport públic als principals equipaments dels nostres barris, com el CAP Adrià, Can Castelló, el carrer Pàdua o l’Hospital Plató entre d’altres.

Publicitat

Han estat anys de lluita, anys de demanar-ho persistentment, amb arguments sòlids. Han passat governs municipals i alguns ens han etzibat que “era una cosa impossible” i ens han volgut fer creure que no s’aconseguiria. Però les veïnes i veïns del Farró i de Galvany hem estat sempre al peu del canó. I és així, persistint, com s’avança.

Recordo quan Esquerra Republicana em va venir a buscar. Em proposaven, com a independent, ser Consellera de Districte i continuar lluitant, des de la institució, per millorar el Farró i la resta de barris de Sarrià-Sant Gervasi. I jo tenia una cosa clara: si em volien, només podia ser acceptant que mouria cel i terra per vehicular aquesta demanda. De totes totes havia de ser la legislatura del ‘nostre bus’.

Alícia Cercós (al centre) en la inauguració política del bus a demanda © Districte de Sarrià-Sant Gervasi

I així vaig començar la feina. De fet, ja al primer ple, des del grup municipal d’Esquerra al Districte vam presentar una proposta per posar el bus de barri en marxa. I, des del primer moment, ja li vaig comentar al regidor Albert Batlle que seria un veritable corcó amb el tema, a ell, que encara no havia tingut temps ni d’aterrar. La persistència i el diàleg amb arguments acaba donant fruits. En aquest punt, també hem d’agrair al regidor que hagi sabut escoltar i entendre millor les raons de la nostra demanda i, així, amb suma d’esforços, s’hagi canviat la postura del govern de l’Ajuntament.

Avui, doncs, 20 anys després, tenim un bus al servei del Farró i Galvany que ens permet millorar l’accessibilitat de les veïnes i veïns, especialment als nostres equipaments públics bàsics. És un bus a demanda que, segur, haurem de revisar i acabar de millorar, garantint que es divulgui adequadament entre el veïnat per tal de facilitar-ne l’ús a tothom.

Estarem amatents per tal que no es perdi, gens ni mica, el gran potencial d’aquest nou servei, que ens ha de facilitar la vida a les veïnes i veïns d’aquests barris costeruts. Una victòria que és fruit de la persistència veïnal. Avui, després de 20 anys, tenim el ‘nostre bus’. Celebrem-ho, i fem-ne un bon ús!

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"

La família de Montserrat Caballé, amb un desnonament pendent, aconsegueix aturar-lo per situació de vulnerabilitat

El jutjat suspèn el desnonament durant quatre mesos per permetre la intervenció de les administracions, davant els impagaments acumulats i la manca d’alternativa residencial del germà de la soprano

El carrer d’Amigó canvia de sentit a partir de diumenge per reduir les afectacions al trànsit de les obres de l’L8

L’actuació forma part del dispositiu de mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya de cara al tall del carrer de Muntaner entre Laforja i Marià Cubí a partir del 10 d’agost

La casa Ravella: una construcció senzilla a Galvany d’Antoni Falguera

L'edifici, construït l'any 1906, té una clara influència de la Casa Calvet d'Antoni Gaudí
spot_img

Els primers artesans: quan els humans van començar a construir eines?

És amb l’aparició d’Homo habilis —que va viure fa uns 2,4 milions d’anys— quan podem parlar per primera vegada d’una producció sistemàtica d’eines lítiques

Ressenya: “Morir con plantas medicinales”

De la poeta, pintora i cineasta iraniana Atieh Attarzadeh, és la seva primera novel·la que es va convertir en un fenomen de popularitat al seu país, on va arribar a vendre quaranta edicions i ser una de les obres més destacades de la literatura persa contemporània

Flors, colors, fragàncies i pol·linitzadors

L’esclat de la floració a la primavera constitueix un espectacle extraordinari, un festival de formes, colors i fragàncies que magnetitza els nostres sentits. Flors i més flors, un repertori inabastable de “vida extremadament efímera” que desferma grans complicitats amb l’entorn.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]