Publicitat
spot_img

El nostre bus, opinió d’Alícia Cercós

"El bus a demanda, una victòria que és fruit de la persistència veïnal"

Publicat el 28.11.2022 11:15

Opinió

Alícia Cercós i Vega, ERC

Per fi comença a funcionar, de forma normal, el ‘nostre bus’. Al llarg de més de vint anys, associacions i entitats tant del barri del Farró com de Galvany, i moltes veïnes i veïns, ens hem mobilitzat per aconseguir un bus de barri.

Ha estat una reivindicació històrica dels nostres barris, un objectiu persistent. Generació rere generació, junta rere junta, ens l’hem anat traspassant fins avui que, per fi, tenim en funcionament la primera versió del ‘nostre bus’. I no, no és un caprici. Al Farró i a Galvany, les veïnes i veïns hem de poder accedir amb transport públic als principals equipaments dels nostres barris, com el CAP Adrià, Can Castelló, el carrer Pàdua o l’Hospital Plató entre d’altres.

Publicitat

Han estat anys de lluita, anys de demanar-ho persistentment, amb arguments sòlids. Han passat governs municipals i alguns ens han etzibat que “era una cosa impossible” i ens han volgut fer creure que no s’aconseguiria. Però les veïnes i veïns del Farró i de Galvany hem estat sempre al peu del canó. I és així, persistint, com s’avança.

Recordo quan Esquerra Republicana em va venir a buscar. Em proposaven, com a independent, ser Consellera de Districte i continuar lluitant, des de la institució, per millorar el Farró i la resta de barris de Sarrià-Sant Gervasi. I jo tenia una cosa clara: si em volien, només podia ser acceptant que mouria cel i terra per vehicular aquesta demanda. De totes totes havia de ser la legislatura del ‘nostre bus’.

Alícia Cercós (al centre) en la inauguració política del bus a demanda © Districte de Sarrià-Sant Gervasi

I així vaig començar la feina. De fet, ja al primer ple, des del grup municipal d’Esquerra al Districte vam presentar una proposta per posar el bus de barri en marxa. I, des del primer moment, ja li vaig comentar al regidor Albert Batlle que seria un veritable corcó amb el tema, a ell, que encara no havia tingut temps ni d’aterrar. La persistència i el diàleg amb arguments acaba donant fruits. En aquest punt, també hem d’agrair al regidor que hagi sabut escoltar i entendre millor les raons de la nostra demanda i, així, amb suma d’esforços, s’hagi canviat la postura del govern de l’Ajuntament.

Avui, doncs, 20 anys després, tenim un bus al servei del Farró i Galvany que ens permet millorar l’accessibilitat de les veïnes i veïns, especialment als nostres equipaments públics bàsics. És un bus a demanda que, segur, haurem de revisar i acabar de millorar, garantint que es divulgui adequadament entre el veïnat per tal de facilitar-ne l’ús a tothom.

Estarem amatents per tal que no es perdi, gens ni mica, el gran potencial d’aquest nou servei, que ens ha de facilitar la vida a les veïnes i veïns d’aquests barris costeruts. Una victòria que és fruit de la persistència veïnal. Avui, després de 20 anys, tenim el ‘nostre bus’. Celebrem-ho, i fem-ne un bon ús!

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"
spot_img

Diana Pla: “A la plaça Sant Vicenç he après a fer-ho tot”

L’artista sarrianenca reflexiona sobre la influència del barri i la família en la seva formació, la recerca d’una veu pròpia a través del cos, l’error i la vulnerabilitat del clown, i l’equilibri entre dirigir i interpretar en la seva trajectòria creativa

La justícia referma la lluita veïnal contra els pisos de luxe a Can Raventós mentre Gay reobre la porta a la permuta parcial

Amb la via judicial esgotada per a la promotora, el veïnat denuncia un “reculament” del consistori: Urbanisme veia viable la cessió total, però la mediació de la regidora del Districte ha desplaçat la negociació a favor de Corp

La font de la plaça Molina

Descobreix com una gran font construïda per iniciativa popular el 1874, amb escuts, piques, una placa de marbre desapareguda i el record del moviment d’avantguarda Dau al Set, forma part del mosaic de memòries de l'indret

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí