Arquitectura a Sant Gervasi
Jaume d’Oleza
Des d’aquest passat mes de juny es poden visitar els jardins de Can Fabra (Palauet Muñoz Ramonet), al carrer Muntaner 282-290 de Barcelona. Una de les cases de la burgesia de Barcelona de principis del segle XX, que conforma un altre recés de pau al centre de la ciutat, i que després de molts anys de tribulacions entre els hereus i l’Ajuntament obre les portes a la ciutadania. Una discòrdia de més de 15 anys que acaba ara, amb el compliment d’una sentència del Tribunal Suprem de l’any 2013, que va obligar als hereus a lliurar les claus a l’Ajuntament de Barcelona.
L’any 1945 a la mort de Ferran Fabra i Puig, Julio Muñoz Ramonet compra la finca i la converteix en la seva residència habitual. Muñoz Ramonet va ser un empresari de l’època i propietari de la Unió Industrial Algodonera, empresa que més tard va caure en desgràcia. Suposem que per netejar el seu nom, dels negocis realitzats durant la postguerra, dóna a la Ciutat de Barcelona aquest palauet, així com la col·lecció d’art existent al seu interior, motiu pel qual va començar l’ enfrontament entre els seus hereus i l’Ajuntament.
Una història recent de discòrdies
El palauet Muñoz Ramonet conegut així pel seu últim propietari, en veritat és la Torre del Marquès d’Alella. Una finca modernista projectada per encàrrec de Ferran Fabra i Puig, segon Marquès d’Alella al cèlebre arquitecte Enric Sagnier. Encarrega també la construcció dels seus jardins a Nicolas Rubió i Tuduri segons projecte de Jean Calude- Nicolas Forestier. Així mateix disposa a les seves parets, pintures de Josep Maria Sert. En resum, una finca projectada per grans arquitectes i artistes del seu temps, que representa el testimoni del luxe i dels costums d’aquesta alta societat barcelonina de principis del segle XX. Una de les moltes cases escampades per la nostra ciutat i que han conformat la Barcelona dels nostres dies.
A la imatge destacada, fotografia de M. Josep Tort
L’edifici té una composició classicista, de forma cúbica amb façanes projectades sota eixos verticals que donen certa simetria al volum arquitectònic. El conjunt ornamental, és a dir, motllures, capitells, pilastres etc. dibuixen un repertori d’elements que denoten el gust per l’estètica clàssica. En l’actualitat amb l’edifici en mans de l’Ajuntament, s’ha convocat un concurs per a la redacció d’un projecte d’una biblioteca de proximitat, amb la intenció de realitzar una construcció que no alteri els valors arquitectònics de l’edificació ni dels seus jardins. Recordem que gaudeix d’un nivell de protecció C (d’interès urbanístic), és a dir que qualsevol projecte arquitectònic haurà de conservar i no alterar el palauet així com els seus jardins i els seus interiors.
Sens dubte la proposta guanyadora, haurà d’ajustar no tan sols la formalització d’un conjunt harmoniós amb l’edificació actual, sinó també i no menys important, adequar el nou ús al que havia estat d’antiga residència.
Jaume de Oleza és arquitecte, www. controller.cat
