Opinió
Berta Puig
Responsable de Comunicació Col·legi Reial Monestir Santa Isabel
En el cor de la nostra cultura, el pessebre batega amb força entre les tradicions més arrelades. El nom “pessebre” prové de la Bíblia, on s’explica que Jesús va néixer en un estable i el van posar dins d’una grípia, una menjadora d’animals, anomenada pessebre. Aquesta representació del naixement de Jesús, es va estendre arreu de la Mediterrània, convertint-se en un símbol de la nostra identitat que cada any ens convida a aturar-nos, a reflexionar i a reviure el veritable sentit del Nadal. Mantenir aquesta tradició no és només conservar un costum, sinó també honrar la nostra herència espiritual, que ens connecta amb un passat ple de significat i és un far pel nostre present.
El Pessebre Vivent del Col·legi Reial Monestir Santa Isabel
Al Col·legi Reial Monestir Santa Isabel, hem volgut mantenir viva aquesta tradició a través del nostre propi Pessebre Vivent, que en aquesta IV Edició busca recuperar l’essència d’aquells primers pessebres creats per Sant Francesc d’Assís l’any 1223 a Rieti (Itàlia).
El gran sant franciscà va ser el primer a voler que les persones poguessin endinsar-se en la realitat de l’Evangeli “in situ”, vivint el misteri del naixement de Jesús a través de l’experiència directa i la contemplació. Inspirats per aquest desig, hem creat una representació on el públic pot caminar per diferents escenaris i sentir-se part del que va passar aquella nit tan especial.
Setanta-cinc persones de la nostra comunitat educativa, alumnes, professors i pares de família, s’han unit amb passió i dedicació per recrear les escenes que ens parlen del naixement de Jesús: l’Anunciació, la Visitació, el No Hi Ha Posada, l’Anunci als Pastors, els Savis d’Orient i, finalment, el Naixement mateix. Aquest any, amb una novetat: deu imatges gràfiques que il·lustren figures emblemàtiques de la història sagrada, des d’Abraham fins a Josep, pare de Jesús, establint un diàleg entre les promeses de l’Antic Testament i el compliment d’aquestes en el naixement del Messies. A més, la representació està acompanyada de música en directe gràcies a un cor format per professors i alumnes.
Aquesta representació és molt més que una actuació teatral. És una experiència profunda de comunitat. És l’esforç conjunt de mestres, pares i alumnes per transmetre la bellesa de la tradició, la importància de recordar i compartir.
A més, el pessebre vivent fomenta el treball en equip, el desenvolupament d’habilitats artístiques i la comprensió de les històries bíbliques. Els alumnes aprenen a memoritzar textos, crear escenografies, interpretar personatges, dissenyar vestuaris i, sobretot, a gaudir de l’experiència de fer comunitat.
El pessebre, un pont entre el passat i el present
En un món on el Nadal sovint es dilueix en l’excessiva celebració consumista, el pessebre és un far que ens guia i ens recorda el vertader significat d’aquest temps: l’esperança, la fe i l’amor que ens porten a la llum del naixement de Jesús.
En un temps marcat per la globalització i el desarrelament, on sovint es perd el vincle que ens uneix com a societat, el pessebre ens crida a la comunitat i la pertinença, a recuperar les nostres arrels. És una manera d’enllaçar generacions, d’aprendre de les tradicions que ens han precedit i de transmetre’n el missatge a les futures.
El Nadal no és només un moment de festa, sinó de redescobrir qui som, d’on venim i cap on anem. El pessebre, amb la seva senzillesa i la seva profunditat, és el símbol d’aquest retorn a l’essencial, a la bellesa del misteri del naixement de Jesús, que ens convida a tot el contrari de la indiferència: ens crida a sentir-nos part d’una història que és més gran que nosaltres mateixos.
