Publicitat
spot_img

El procés vist per una àvia, un llibre que ha escrit Montserrat Cornet als seus néts

El llaç groc és un detall que no fa mal a ningú i que demostra la tristesa que sentim mentre els nou presos continuen entre reixes

Publicat el 21.4.2019 20:00

Cultura

Jesús Mestre

Montserrat Cornet i Planells, veïna de Galvany, és escriptora i col·laboradora habitual d’El Jardí. Té 84 anys i es va formar com a assistent social tot i que ha fet feines molt diferents, des d’administrativa i agent d’assegurances fins a periodista. En la seva secció s’identifica com a “una velleta”, però és una dona en prou coratge per organitzar un verkami per poder publicar el seu darrer llibre. I se n’ha sortit!

Estimats néts (el procés vist per una àvia… que ja és besàvia) l’ha publicat l’editorial Trialba el març d’aquest any i Cornet l’ha escrit com una llarga carta dirigida als seus néts… i a tothom que s’hi interessi. Ofereix una visió del procés molt centrada en els fets polítics dels anys 2017 i 2018, però amb incursions a records més antics i moltes referències al barri, al seu espai vital, a les seves emocions. No vol ser una anàlisi del procés, sinó donar una visió honesta i sincera de com ella l’està vivint. Vol donar-ho a conèixer als seus néts, ja que tot això s’ha de recordar.

Publicitat

El llibre s’estructura en petits capítols, alguns pocs més d’uns paràgrafs, els més llargs fins a sis pàgines, escrits amb un recurs epistolar, com un text dirigit a algú altre. En aquests capítols es desgranen moments, dates, fets, recull de documents, sensacions que van configurant un relat que, per tots els que ho vam viure, se’ns fa molt reconeixible.

“Vàrem començar a posar llacets grogs als balcons, a pintar-los a terra, a les façanes… A mi em va semblar un detall innocent i que demostrava que allò era una injustícia. I vaig acabar amb un llacet a la jaqueta, comprat als xinesos del barri. Continuo pensant que és un detall que no fa mal a ningú i que demostra la tristesa que sentim mentre els nou presos continuen entre reixes”.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El meu fill Oriol

"Li deien el Lionel Hampton català, perquè tocava el vibràfon com els àngels", recorda la seva mare Montserrat Cornet

Mor Oriol Bordas, el virtuós músic de la Locomotora Negra i la Vella Dixieland

Referent del jazz català en les últimes dècades, ha perdut la vida a 59 anys

Paraules des del confinament

"A Varsòvia, als anys 70 un camió va parar davant d'un colmado. Portava rotlles de paper higiènic i la gent s'hi va abocar. En dos minuts, van buidar el camió"

Des del cantó feble de la barricada

"No reconec Urquinaona, doncs no és una plaça, sinó asfalt de la resistència." Crònica a peu de carrer de les protestes del divendres passat
spot_img

Neix el Grup d’Habitatge dels Barris de Muntanya

Es presentarà en una assemblea oberta el 25 de febrer a les 19:30 al Mercat Cultural de Vallvidrera

Coco Comin: “Les escoles de dansa són un espai de creixement personal i de cohesió social”

Entrevistem a la fundadora de l'escola del carrer Benet Mateu, referent del jazz americà i del musical, que ja ha format tres generacions d’artistes

Més de 10.000 captures de vespa asiàtica en un any: el balanç d’un projecte amb resultats exitosos a Collserola

Un projecte comunitari, amb suport científic i voluntariat format, ha aconseguit reduir de manera significativa la presència d'aquests insectes, generant un benefici net per la diversitat global del ecosistema

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí