Publicitat

El Republicanisme català

spot_img

Publicat el 29.5.2018 9:30

La Mirada Política

Roger Rosich

“Fer república” és una de les expressions més emprades en la política i el periodisme polític català d’aquests darrers mesos sense govern, amb aplicació de l’article 155 de la Constitució i amb polítics presos i exiliats.

Publicitat

“Fer república” com a concepte de bastir “el país que volem”: lliure en primer lloc, però també més just i equitatiu. Vol dir també “fer Estat” a partir dels resultats de l’1 d’octubre i de la proclamació del Parlament.

Publicitat

Per tot això, és un concepte en el qual se sent molt còmoda la CUP; però també Esquerra Republicana de Catalunya, pel seu propi nom històric, i per la nova formació Junts per Catalunya, fidel a ultrança del liderat i la causa del president Puigdemont. Aquestes dues, però, i sobretot en camps del PDeCat i d’Esquerra, són cauteloses en l’ús del concepte: ja prou escapçades han quedat amb una Justícia espanyola que actua amb un arbitri subjectiu en vers els “processats del Procés”.

La voluntat republicana catalana ve de lluny. El republicanisme és arrelat en la història política catalana i és un eix motriu comú de la política contrària al règim espanyol del segle XIX i primera meitat del segle XX. El republicanisme es va apaivagar al llarg de quaranta anys de boira franquista, on el combat era un altre, i en la Transició, la monarquia va ser considerada un mal menor. I de aquellos polvos, estos lodos…

I de l’independentisme i de la pèssima gestió d’aquest per part de l’Estat espanyol i el seu cap, el Rei, el republicanisme català ve carregat de raons. Els discursos del monarca alliçonant-nos, comprant el discurs oficial del govern Rajoy, i no exercint de primer entre igual, no gestionant amb el diàleg, li treu la condició de sobirà mitjancer a Catalunya. A Felip VI li va poder la genètica borbònica…

Tanmateix, el republicanisme català també té molt més de propi i que l’encaixa amb els valors republicans d’arreu. Té una manera de ser i pensar pròpia. Dels nostres valors i principis rectors. Som, per exemple, un poble molt més aconfessional que la resta de pobles de l’Estat: ho veiem en el debat a les escoles o amb qualsevol Setmana Santa.
Som també esmerçadament democràtics. Tenim una articulació profunda i diversa de la democràcia i dels seus valors com a societat. D’aquí també, en part, el nostre interès per la Unió Europea. I de valorar la participació i la llibertat com a exponents.

El republicanisme català és, a demés, molt transversal i incloent. Creiem en el civisme i en la civilitat. Articulem una societat viva en centenars d’associacions que ens teixeixen com a poble. I creiem i respectem molt les nostres institucions. L’antiguitat històrica de la nostra sobirania i governança envernissen aquesta imatge institucional pròpia.Tenim clars els nostres valors republicans, i aquests sempre són la llavor de molt més: si més no, de mantenir-nos ferms i resistir.

Roger Rosich és analista polític

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

Societats precaritzades

"Hi ha una falsa equació que sosté que un pobre, d’entrada, és una bona persona, mentre que a un ric sempre se l’ha de veure com un presumpte delinqüent. I de tant sentir-ho, molts ciutadans que per anar fent la viu-viu aspiren a ser subvencionats acaben afegint-se al carro de les persones acrítiques amb el poder"
spot_img

Fotogaleria | La Festa Major de Sarrià, en imatges

Del 3 al 12 d'octubre, la vila viu moments de cultura popular, música, dinars de germanor i per primera vegada, una trobada de vehicles clàssics

El pregó que hauria fet Anna Aguilar-Amat a la Festa Major de Sarrià

"Quan miro enrere sento orgull d’haver nascut i crescut en aquest barri. Per la convivència pacífica dins dels contraris, per la solidaritat i per la cultura compartida i les tradicions revisades"

Els Tabalers de Sarrià celebren 10 anys

Per celebrar l’ocasió, els Tabalers de Sarrià han convidat 10 colles d’arreu de Catalunya per compartir una trobada de percussió a la plaça de Pere Figuera i Serra, en el marc de la Festa Major de Sarrià, el pròxim 11 d’octubre

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí