13.8 C
Sant Gervasi
| Divendres 09 de desembre de 2022 |
Publicitat

El retorn de la Casa Tosquella: el renaixement d’una joia modernista

"Quan el passat dissabte vaig arribar a l'altura del carrer Ballester, no podia creure el nombre de persones que feien cua per a visitar la Casa Tosquella", per Roser Díaz

Publicitat
Roser Díaz Martin
Roser Díaz Martin
Vaig cursar els meus estudis a les Teresianes del carrer Ganduxer i he viscut tota la vida al barri. Vaig llicenciar-me en Geografia i Història a la Universitat de Barcelona i tinc el curs d’adaptació pedagògica. He treballat durant 32 anys en el món de les mudances, on encara soc comercial. M’agrada la poesia i l’any 2009 vaig publicar el poemari Por tísoy, sé túpor mi. He guanyat diversos Jocs Florals, i el juny del 2018 vaig obtenir el segon grau de xinès per la Universitat de Pequín. També em dedico a fer estudis històrics d’edificis de Barcelona per presentar a l’Ajuntament. I com no, col·laboro amb El Jardí des del juny del primer any que va sortir.

Cultura

Roser Díaz Martín

Quan el passat dissabte vaig arribar a l’altura del carrer Ballester, no podia creure el nombre de persones que feien cua per a visitar la Casa Tosquella, en el marc del 48h Open House Barcelona. La gent tenia ganes de conèixer una casa enigmàtica amb una història molt peculiar. Perquè els fonaments de la Casa Tosquella es van posar l’any 1857 quan el Mestre d’obres Joan Caballé va edificar dues cases mitjaneres, una més gran (la futura casa Tosquella) i una petita.

Publicitat

No va ser fins a l’any 1900 quan Casimir Trau, en un atac de valentia, va dividir el terreny amb dues finques registrals i va hipotecar “La Major”. Sis anys després sortia a subhasta i en el tercer intent, per 28.600 pessetes, la va comprar un indià que havia fet diners en el món del comerç i vivia a la Travessera de les Corts de Sarrià: El Sr. Antoni Tosquella. Així culminava el seu somni, tenir una casa d’estiueig.

La Casa Tosquella des del jardí © Sergi Alemany
Publicitat

Va encomanar al jove arquitecte Eduard Maria Balcells, de la família dels Buïgas, la seva remodelació. Era l’any 1906. Així va néixer la Casa Tosquella, una finca de finals del modernisme amb un estil arabitzant que constava de dues plantes i un terrat amb torrasses, amb un jardí de plantes exòtiques i un petit llac. Antoni Tosquella la va posar a nom de les seves filles i al final, quan ell va morir, la Concepció va comprar totes les parts.

Porxo d’entrada a la Casa Tosquella © Sergi Alemany

Quan va esclatar la Guerra Civil, el general Rojo va gaudir de l’entorn modernista i luxós de la finca. Com un bon arquitecte del seu temps, Eduard Maria Balcells es va encarregar de tot. La aasa es va concebre com un conjunt viu, al que s’accedeix per un porxo amb pintures que ens submergeixen en un llac japonès, amb capgrossos i flors de Lotus, després uns terres pavimentats amb mosaics Nolla que encatifen les estances de la casa, enllumenada a través d’uns vitralls de colors vius que representen cues de paó i que transporten el jardí exterior a l’espai interior.

Vitralls amb predomini del color verd que reben la llum de la ronda General Mitre © Sergi Alemany

Les parets, recobertes de papers i teles vegetals recuperant l’estil de Wiliam Morris de l’Anglaterra de finals del XIX, són el fil conductor entre els paviments i els sostres, donant a les estances un aire engolidor. Els sostres, decorats amb rosetons i bandes de flors de guix, harmonitzen amb les tonalitats de les parets. Una petita sorpresa, un conjunt de pintures murals, amb representacions animals, propers com ases i gossos o llunyans com camells, adornen l’antiga la sala d’estar. Ens movem a través de portes de fustes de melis, emplomades amb mitges cues de paó. Ens enllumenem amb làmpades bibelot o de reminiscències visigòtiques.

Sostre del menjador de la Casa Tosquella © Sergi Alemany

Tot l’entorn uneix el passat gòtic, el món oriental i la més propera tradició, amb un esclat de vegetació i cromatisme. Quan la ronda General Mitre va amenaçar la casa, de fet la va escapçar, la neta d’Antoni Tosquella, Dolors Castells, va sol·licitar la seva catalogació com a Bé Patrimonial Provincial, que es va aconseguir l’any 1974. Al voltant dels noranta, un projecte per a fer un Museu Buïgas no va prosperar, i la casa va anar marcint-se fins que el 18 de desembre de l’any passat, l’Ajuntament de Barcelona, la va comprar a la família com a seu per un futur projecte pel barri. Assistim al renaixement d’una joia modernista.

Subscriu-t'hi

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu?

PDF per 30€ l'any
PDF + PAPER per 45 € l'any

Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.