El Racó del Veïnat
Roser Díaz
El teletreball és un terme que des de fa molt de temps escoltem. Ja l’any 1994, l’empresa IBM, quan es va traslladar de la Via Augusta a l’Illa Diagonal, va reduir l’espai de la seva oficina, que tindria menys despatxos físics i va entregar un portàtil a una part dels seus empleats, que una vegada a la setmana vindrien a l’empresa i es connectarien bolcant els seus resultats.
Per aquell temps, Internet estava començant i eren poques les indústries que tenien correu electrònic. Durant quasi 30 anys el teletreball s’ha anat implantant de manera progressiva, però encara té moltes reticències. Per poder treballar des de casa has de poder contactar amb els clients de forma no presencial. La idea de botiga física, on vas a buscar quelcom i surts amb la peça a la mà, no es pot encaixar dins d’aquesta concepció productiva. Tota l’oferta de compra on-line, que ara creix de forma vertiginosa, necessita en el seu últim esglaó una feina presencial, sigui de repartidor o de lloc de dipòsit, on el comprador contacta directament amb la seva mercaderia. Per això dins del món de la compravenda d’articles físics, el teletreball, de forma completa, no pot existir.
Hi ha un segon requisit perquè aquesta manera de feina es resolgui de forma satisfactòria. Potser és el més difícil, consisteix amb saber distribuir correctament les hores del dia. Es pot treballar des de casa amb un horari tancat quan es fan reunions via Skype o s’han de contestar els correus amb certa immediatesa. Però també es pot treballar per objectius, és a dir, amb el compliment d’unes feines determinades. És aleshores quan un mateix, independent del seu entorn, ha de marcar-se uns horaris i un ordre. Però el teletreball és molt avantatjós, sobretot per persones que treballen per elles mateixes. Pots estalviar-te el lloguer d’un despatx, la llum, el telèfon…
Ara, a correcuita, moltes empreses han configurat portàtils i molts empleats estan treballant des de casa. Malgrat que ara no ha quedat un altre remei, crec que la conscienciació i la responsabilitat han de ser prioritàries en una nova forma de treballar que exigeix molt més que un treball presencial. Es fan moltes formacions, també s’hauria de formar a la gent en l’esperit del treball solitari.
Per contrapartida es perd el contacte amb els companys, les xarrameques de l’hora dels esmorzars, les baralles, les alegries, les festes d’aniversari. Sospesem i que cadascú, si pot, decideixi. Jo practico el teletreball des de fa set anys, aquestes lletres surten de l’experiència.
