Publicitat

El Tramvia Blau, un passeig per la història

spot_img

Publicat el 4.5.2017 9:30

Arquitectura a Sant Gervasi / article d’opinió

Jaume d’Oleza

Sempre el Tibidabo ha estat una de les zones més exclusives de la ciutat, i ja des del segle passat es van instal·lar gran quantitat de cases senyorials dissenyades per coneguts arquitectes de l’època. Resulta impossible imaginar el Tibidabo sense el tramvia blau. Un tramvia que des de l’any 1901 comunicava l’actual plaça Kennedy, on arribava el tramvia de Sarrià, amb el peu del funicular permetent d’aquesta manera poder accedir al cim del Tibidabo. En l’any de la seva creació l’any 1901, sembla ser que el tramvia estava pintat de color verd, però com a conseqüència d’un accident ocorregut allà per l’any 1945, es va canviar el seu color per l’actual blau que li dóna el seu nom. Més de 100 anys ha estat fent el seu trajecte. Un projecte que gràcies a la iniciativa del doctor Salvador Andreu va poder fer-se realitat. Un personatge que a part de ser un empresari farmacèutic important a la seva època, va ser el creador de les famoses pastilles del Dr. Andreu contra la tos, va ser un gran promotor immobiliari i filantrop. La intenció del Doctor Andreu venia determinada per fer una zona residencial d’ús exclusiu a banda i banda de l’Avinguda Tibidabo. És per aquest motiu la quantitat de cases senyorials que es poden contemplar al llarg del seu camí. El tramvia realitza un recorregut d’aproximadament 1.200 m. de longitud amb un 8% de pendent i arriba a una velocitat de 13 km / h suficient per poder gaudir d’un agradable passeig.

La Barcelona de principi del segle passat

Publicitat

El tramvia blau, amb el seu sostre de fusta, els seus bancs a la manera antiga, els tancaments laterals realitzats mitjançant reixes d’accionament manual, és un vehicle perfectament bidireccional, simètric sense darrere ni davant. Un conjunt artesanal que ens transporta per aquella Barcelona de principi del segle passat. En aquest recorregut podrem admirar part de la història de principis de segle, contemplarem durant el nostre passeig una sèrie d’antigues cases senyorials modernistes. Des de l’actual plaça Kennedy on descansa diàriament el tramvia, podrem observar la Torre Andreu, també anomenada la Rotonda, obra de l’arquitecte Adolf Ruiz Casamitjana, més endavant observem la casa Roviralta, anomenada també el Frare Blanc i obra de Joan Rubió i Bellver. La casa Fornells del mateix arquitecte Joan Rubió i Bellver. També i més amunt al número 17, una altra torre que el doctor Andreu va fer construir a l’arquitecte Enric Sagnier. La torre Ignacio Portabella de José Pérez Terrassa, la casa Casacuberta, la casa Muntadas, la casa Arnús, la casa Enric Granados, la casa Macaya, un llarg etc. de mansions senyorials.

Tota una delícia de construccions modernistes i noucentistes que juntament amb el plaer de poder contemplar les impressionants vistes de la ciutat, fan d’aquest passeig en tramvia una magnífica experiència cultural i sensitiva.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’Ajuntament millorarà el paviment de Via Augusta i República Argentina durant les vacances de Setmana Santa

Les actuacions es beneficiaran de la davallada de la mobilitat i tindran lloc durant els dos caps de setmana

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"

Credibilitat personal, per Miquel Saumell

"La credibilitat personal no depèn de la professió que s’exerceix sinó dels valors ètics de l’individu, de l’educació rebuda i del seu tarannà"
spot_img

La desolació del “western” llatinoamericà: Páramo herido, de Fabio Neri

Una novel·la que subverteix els codis del gènere clàssic per radiografiar les cicatrius del colonialisme

Mariona Sodupe: “Els químics són els arquitectes de la matèria, perquè dissenyen i sintetitzen molècules amb propòsits concrets per millorar-nos la vida”

La investigadora en química teòrica, veïna de Sarrià, parla en aquesta entrevista de simulacions moleculars, intel·ligència artificial i dels reptes actuals de la recerca i la universitat

Una revista francesa de decoració “art nouveau” va ser font d’inspiració per decorar la Casa Tosquella

L'article que va inspirar aquesta pintura va ser editat l'any 1905, on es poden observar tres peces dissenyades per Maurice Dufrêne

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí