28.7 C
Sant Gervasi
| Diumenge 05 de juliol de 2020 |

Els CDR, un canvi de paradigma social

Reportatge   

Elena Bulet (@elenabulet) i Carme Rocamora (@CarmeCRS)

Els orígens

“Sarrià – Sant Gervasi pel referèndum”. Era el nom d’un usuari de Twitter que apareixia a finals d’agost i que no comptava amb masses seguidors. Així i tot, hi vam contactar. Ens va contestar el Bernat Julià, un jove del districte, militant de la CUP i d’altres espais associatius de Sarrià. Ens va convidar a l’acte de presentació de la plataforma a la Plaça Frederic Soler, però hi va assistir molt poca gent. Això no va ser un motiu perquè deixessin estar la iniciativa. Avui, aquella plataforma s’ha convertit en un èxit total: el Comitè de Defensa de la República (abans del Referèndum) de Sarrià-Sant Gervasi. Una eina imprescindible per a les mobilitzacions del districte a favor de la independència. Va ser clau l’1 d’octubre. També la setmana següent, amb l’aturada de país. Clau en les encartellades massives. En les concentracions. En les vagues generals. Un CDR que ha arribat a conjurar més de 90 persones en una assemblea a la Plaça Joaquim Folguera en un barri conegut com a immobilista, parat, còmode i poc reivindicatiu.

Apunt

És inevitable que les sigles CDR no ens remuntin al 28 de setembre de 1960. Aleshores, a L’Havana es fundaven els Comitès de Defensa de la Revolució (CDR). La seva funció principal era mobilitzar tot el poble per defensar el procés revolucionari de Cuba. Encara avui segueixen sent organitzacions actives de la societat civil. Se n’ha parlat poc de la semblança dels CDR cubans i els catalans. Comparteixen sigles, són organitzacions veïnals i defensen en certa mesura, ambdós, una “revolució”.

Territoris, edats i simpaties polítiques diverses

Publicitat

Fa poc es va crear el compte de Twitter CDRCatalunya, amb la funció de compartir el que passa arreu de tots els CDR i establir una xarxa comuna. A hores d’ara (12 de novembre) es comptabilitzen 259 comitès. Una xifra volàtil: constantment n’apareixen de nous o bé n’hi ha que no han comunicat al CDR nacional la seva existència. Estan per tot arreu, i arriben, fins i tot a Mallorca. El CDR oficial de Catalunya explica aquests organismes com una eina capaç “de despertar complicitat i solidaritat veïnal, tornant-nos a conèixer entre nosaltres i fent-nos fortes als barris i viles”. Aquestes plataformes són un fenomen nou al territori. Es tracta d’un canvi de paradigma social, que fins i tot ha fet a la històrica ANC replantejar-se moltes coses. L’ANC del districte, d’alguna manera, reconeix que no ha tingut un paper clau en la mobilització de carrer d’aquests últims dies. “L’1 d’octubre a la protecció dels col·legis, els de l’assemblea érem un veí més, no vam ser els organitzadors”, explica un soci. Davant aquesta nova forma d’organització, alguns socis i sòcies de l’ANC han decidit participar-hi activament, fins al punt d’impulsar el CDR Farró, mentre d’altres s’han mostrat més recelosos i no han volgut entrar dins el CDR perquè consideren que no és “el perfil de gent” de l’ANC.

“El més interessant del CDR és entre tota la transversalitat arribar a una resposta comú i organitzar el veïnat”

Malgrat això, la Cesca Gasull, del CDR Cassoles, explica precisament la diversitat que hi ha als CDR, amb gent de totes les edats, professions i simpaties polítiques: “el més interessant del CDR és entre tota la transversalitat arribar a una resposta comú i organitzar el veïnat”. I és que els CDR han assolit objectius complicats únicament amb el suport popular. Per exemple, són els responsables de tallar les vies del tren durant la vaga general. Des del barri, sovint s’observen els moviments de caràcter reivindicatiu amb certa desconfiança. Ara bé, el CDR està trencant amb aquest costum. És una lluita per un objectiu compartit entre molts. Dretes i esquerres, grans i petits, dones i homes. Persones més o menys reivindicatives, que serien capaces de trencar més o menys normes, però que ara treballen braç a braç. En aquest sentit, en Bernat Julià (CDR Sarrià) explica:  “l’altre dia a la manifestació antifeixista al barri hi havia gent amb banderes de l’ANC als balcons que ens aplaudia. Abans a aquestes manifestacions érem quatre i ens miraven malament”.

El CDR de Sarrià-Sant Gervasi: junts, però separats

3.541 persones van donar confiança a la CUP al districte en les últimes eleccions municipals. Aquesta xifra no va donar cap conseller als cupaires. Però ha estat la seva militància, juntament amb la d’Arran, la de l’Assemblea de Joves de Cassoles, la de La Tecla i la de l’Ateneu Popular de Sarrià (llocs on de fet es reuneixen), la principal promotora dels CDR al districte. També arreu. Amb traça han aplegat dins el comitè gent del PDeCAT, d’Esquerra Republicana o bé de l’ANC. Segons Bernat Julià, “Tenim molta formació perquè fa molts d’anys que organitzem coses”. Tot i això no han volgut vendre la seva marca “nosaltres vam fer això precisament per sortir de nosaltres, no hem venut la nostra marca”. En aquest sentit, l’Albert Freixa, del CDR-Cassoles explica que la CUP com a marca el que ha fet ha estat ajudar en la difusió: “la CUP ha donat visibilitat a aquests projectes, fa d’altaveu de moviments populars i s’hi ha volgut implicar, però com una part més, sense voluntat de gestionar o canviar el discurs”. Ara bé, no tothom ha entrat dins la coordinadora del CDR, explica Julià “si no seria un guirigall”. Al CDR de Cassoles, per exemple, les Joventuts d’Esquerra Republicana van haver de demanar expressament entrar dins la coordinadora. Els joves republicans hi participen perquè consideren que “tots hi fem un paper fonamental”. A la vegada, reconeixen que no hi han pogut dedicar tant temps com els hi hauria agradat “teníem a la militància molt cremada després d’haver fet molta feina a Universitats per la República” però ara tenen la intenció de reincorporar-se amb més participació.

Sobre la localització de les assemblees obertes, l’Albert explica que la intenció és que vagin rotant de lloc. “El  barri és molt gran i, si no, hi ha gent d’altres zones que no ve o no sent seu el comitè. Volem intentar descentralitzar una mica”. Amb aquesta voluntat de dividir per sumar forces, el CDR Sarrià-Sant Gervasi s’ha separat en dues parts (tot i que conserva convocatòries i xarxes socials unitàries). Per una banda hi ha el CDR de Sarrià i per altra el de Cassoles “Som barris diferents, amb teixit i gent diferent”, afirma la Cesca. D’aquesta manera, es treballava millor el territori. Es tracta d’una separació únicament funcional, ja que tècnicament són un i funcionen amb coordinació. Així mateix, un tercer CDR s’ha constituït recentment, el del Farró, aquest sí, independent del CDR Sarrià-Sant Gervasi.

CDR Cassoles

Encartellada de Cassoles. Fotografia de Martí Bech

L’Albert i la Cesca expliquen que a partir de la darrera assemblea oberta, es van crear grups d’organització per tal que “fossin els mateixos veïns i veïnes els qui s’organitzessin i tiressin endavant les seves propostes”. Des del CDR es proporcionen espais, infraestructures, organització, etc. És “una dinàmica anormal, però ens dona resultat i s’aconsegueix una major capacitat d’implicació del veïnat. S’està constantment fent xarxa i actes al carrer. Així també es descentralitza una mica”. A més, també hi ha una reciprocitat i una complementació entre diversos CDR. Es comenten activitats realitzades, es comparteixen maneres de funcionar… L’objectiu del CDR és “tenir i consolidar una República catalana”. Des del comitè, “treballem perquè així sigui i per una clau de procés constituent, de donar contingut al país”. En aquest sentit, la diversitat de perfils de gent que integra el CDR li confereix riquesa, ja que no només es tracten ideologies polítiques, sinó que també hi ha temes provinents de moviments socials.

CDR el Farró

Elaboració de pancartes per a una mobilització del CDR El Farró, al Casal de Joves de la Casa Sagnier.
Fotografia: CDR El Farró

El CDR del Farró és el més jove de Sant Gervasi. Es va constituir oficialment el passat divendres 3 de novembre tot i que els seus orígens es remunten a una nit de protecció de l’Escola Poeta Foix, el 30 de setembre entre activitats i germanor. La Berta és una de les principals encarregades de fer-lo funcionar i ens explica que el van conformar precisament per la necessitat de tenir un òrgan més proper veient “necessària la presència d’un organisme a nivell més local que mobilitzés i motivés els veïns”. Tot i la “joventut” d’aquest CDR, una seixantena de persones ja estan participant de les trobades que fan a la Plaça de Mañé i Flaquer i de les accions que fan, com cassolades itinerants, el tall de carrers i empaperades. La majoria dels participants són simpatitzants de l’ANC i Òmnium. També ho són els organitzadors, que reconeixen que al Farró hi havia poc moviment, que el moment actual “ha suposat una major [necessitat] organització” i que s’han “motivat els uns als altres per perdre la por i ser més reivindicatius”.

Les xarxes socials, imprescindibles

Un element clau de l’èxit dels CDR han estat les xarxes socials. Davant una situació de “molta intoxicació comunicativa”, segons Bernat Julià es va prendre la decisió de crear un espai comunicatiu unidireccional a Telegram, el CDR Sarrià-Cassoles. Aquest canal, que avui serveix per difondre convocatòries, va ser crucial també el dia del referèndum, on s’informava dels col·legis que necessitaven “reforços” per protegir les urnes. L’estructura inicial van ser diversos grups de Whatsapp de cada centre electoral. Molts d’ells encara es mantenen en funcionament, però ja no són tan un canal pràctic, sinó un espai d’unitat, cohesió i informació entre tot el veïnat.
Twitter:
CDR Sarrià-Cassoles: @referendumSSG
CDR Farro: @CDRFarro

 

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.