Notícies del Districte
Carme Rocamora
Des de l’1 de gener, les bicicletes tenen prohibit circular per tota aquella vorera que no faci més de cinc metres i en disposi més de tres de lliures. Les sancions, que oscil·laran entre els 100 i els 500 euros, s’aplicaran a tot aquell que circuli per voreres que no compleixin els metres mencionats, excepte en alguns casos concrets: carril bici situat a la vorera i circulació a un màxim de 10 km per hora; circulació nocturna (22-07h) en voreres superiors als 4,75 metres, i ciclistes menors de 12 anys.
Vies amb més de cinc metres
Les úniques vies de més de cinc metres d’amplada al districte són l’avinguda Diagonal, la ronda General Mitre, la Via Augusta i la vorera nord de Manuel Girona, tot i que no mantenen aquesta amplada en tota la seva trajectòria sinó només en alguns trams. Per tant, els ciclistes hauran de circular principalment per la calçada i pels carrils habilitats, que en el districte són molt pocs.
El Govern municipal al districte ha intentat treballar durant aquest mandat per ampliar la xarxa de carril bici i permetre, explica, la circulació segura dels ciclistes. El conseller de Barcelona en Comú, Joan Manel del Llano, apunta que l’ampliació “és una millora urbana necessària per aconseguir ciutats més netes.”
En aquesta línia, del Llano declara que davant la crítica d’alguns veïns cap als carrils bici del districte —amb l’argument que no té sentit fer-ne perquè hi ha fortes pujades—, cal mirar l’exemple d’altres ciutats amb fortes pujades com ara Nijmegen (Holanda), on les pujades no són un factor determinant contra l’ús de la bicicleta.
Envers les veus que diuen que els nous carrils bici s’utilitzen poc, els comuns al·leguen que és normal que davant una nova infraestructura hi hagi desconeixement i per tant l’ús sigui baix. Per del Llano, el desenvolupament de la xarxa “suposarà més seguretat” i que cada cop se’n faci més ús.
Així mateix, el conseller ha volgut rebatre els arguments dels que diuen que els carrils bici causen embussos perquè treuen espai als cotxes: “Tothom sap que són els cotxes els que causen els problemes de trànsit i contaminació”. Per donar força a aquest argument, explica que per un carril estàndard de vehicles a motor a la ciutat hi poden circular entre 700 i 1.200 persones cada hora. En canvi, un carril bici unidireccional de només 2 metres d’ample té una capacitat de 2.000 ciclistes cada hora. Per això, conclou que “reduir el transport privat motoritzat i incrementar l’ús de la bici millora la salut de la gent de les ciutats, la qualitat de l’aire i també el trànsit”.
“El Govern ha cedit envers els pro-cotxes”
Així, mentre que el Govern municipal defensa la nova estructura i alguns veïns es mostren en contra de la implantació dels carrils bici, també hi ha altres punts de vista: veïns usuaris de bicicleta que consideren que el Consistori no ha acabat d’implantar allò que va prometre. És el cas de Carlos Corchero, veí de Sant Gervasi, que critica que no s’hagi complert la promesa del Consistori que anunciava “que el 95 % de la població tingui un carril bici a menys de 300 metres de casa.”
Corchero lamenta que els “col·lectius pro-cotxe” hagin pressionat al Govern i aquest hagi cedit i no hagi desenvolupat un projecte que “incloïa carrils bici per a la via Augusta, ronda de Dalt, passeig Bonanova, Riera de Cassoles…” En aquest sentit, recorda com sobretot a la zona de TuróGalvany “grups de veïns recolzats per partits polítics del barri i diferents associacions” van començar una campanya de pressió contra.
Segons Corchero, rere aquests arguments s’amaga un intent de mantenir l’statu quo de l’ús dels seus vehicles privats per sobre de qualsevol altre benefici “que pugui aportar un canvi en el model al nostre districte.” Davant les queixes i la pressió, Corchero explica que l’Ajuntament s’ha replantejat la implantació i ha tirat enrere projectes, bé retardant la seva execució o bé decidint que no es faria cap carril bici més, un anunci fet després de la polèmica del carril bici al carrer Ganduxer, que va suposar que després els comuns diguessin que s’estudiaria de nou la implantació de la xarxa en un futur. Per Corchero, “s’ha perdut l’oportunitat de capgirar el model de mobilitat del barri.”
Davant l’aixecament de la moratòria que no deixarà circular les bicicletes en voreres de menys de 5 metres, Corchero destaca que “ara cal més que mai una infraestructura segura” per circular tranquil·lament, sense patir pels cotxes i així repensar la mobilitat del barri. “La situació actual del nostre barri requereix d’una política forta que aposti, sense dubtar-ho, per la implantació d’aquesta xarxa. Cada dia som més els que ens desplacem en bici”, diu Corchero.
Jesús Mestre
Tal com es veu en el plànol, a Sarrià – Sant Gervasi hi ha pocs carrils bici. Excepte el de la Diagonal i els del Turó Parc, aquests de recent implantació, la resta són curts i desconnectats. Per exemple, no hi ha cap carril que ajudi en la comunicació entre Sarrià i Sant Gervasi; s’ha d’anar per grans vies amb trànsit intens com són el passeig de la Bonanova, la ronda de General Mitre o la Via Augusta. El ciclista no hi va gens còmode.
Barris sencers, com Putxet o Farró, no tenen ni un metre de carril bici, i altres com Galvany, Monterols, la Bonanova o Sarrià, són residuals i desconnectats. Només queden mig coberts les Tres Torres i, sobretot, el Turó Parc. Sobre el carril bici de Ganduxer (el més llarg del districte), amb pendent constant, cal dir que s’ha d’estar molt en forma per anar-hi amb una bici convencional. Clar, amb una d’elèctrica és més fàcil. Així i tot, nuclis antics com els de Sarrià, Farró o la Bonanova, els carrers de vianants obren possibilitats de gaudir anant amb bici… sempre respectant el vianant que té prioritat.
Bon article. Gràcies per Carlos Corchero per reivindicar l’ús de la bicicleta. Dit això caldria puntualitzar que el regidor que més traves ha posat a la implantació de carrils bici a Sarrià – Sant Gervasi no ha estat de Barcelona en Comú sinó del Partit dels Socialistes en Daniel Modol que va ser regidor del Districte durant l’etapa on els dos partits tenien un pacte de ciutat i compartien govern. El senyor Modol, arquitecte, té uns criteris molt diferents alhora de fer ciutat: la Sagrada Família és una mona de Pasqua, està en contra de les superilles i les bicicletes no necessiten infraestructura si aquesta elimina places d’aparcament en superfície.