Explorar El Jardí
Maria Josep Tort
Al costat sud-est del cementiri de Sarrià s’estén un gran espai enjardinat de titularitat privada que s’inscriu entre els carrers Anglí, Doctor Roux, Pau Alcover i Dalmases. Es tracta d’un jardí històric no catalogat, que davalla fins a l’antic Torrent d’en Pomaret mentre dibuixa un conjunt botànic i arquitectònic sorprenent.
La història documentada d’aquest indret no recull informacions molt precises. Només hem trobat que aquesta finca, de gairebé 4.000 m2 de superfície va pertànyer des de l’any 1891 a Emília Bonifàs i Carreres, la qual va demanar permís per a construir-hi una petita casa, al costat del cementiri. Més tard, l’any 1896, la propietària va demanar autorització per a tancar el terreny que limita amb el torrent de Pomaret i, vint-i-un anys després, l’any 1917, la mateixa propietària va encarregar al reconegut arquitecte Enric Sagnier i Vilavecchia (1858-1931) la construcció d’una nova casa al mateix lloc on es localitzava l’anterior.
És molt probable que en aquest període es construïssin el conjunt d’elements arquitectònics que configuren el jardí històric, alguns dels quals foren necessaris per a salvar el gran desnivell de la finca i, tanmateix, per a canalitzar, sanejar i regular les possibles crescudes del torrent de Pomaret.
La casa, projectada per Enric Sagnier, es va llogar durant un període desconegut a l’escola Thau, que inicià les seves activitats l’any 1963. Hi ha referenciat un acte d’inspecció del col·legi l’any 1975. Més tard, l’any 1992 es va documentar un expedient de construcció de l’edifici d’habitatges actual que es construí després de l’enderroc de la casa familiar d’Emilia Bonifàs .
Un jardí amb dos jardins
L’aspecte més rellevant d’aquests jardins rau en la seva particular arquitectura, que s’adapta i dona forma al costerut terreny de la finca, situada al costat d’un barranc erosionat en el decurs del temps, pel torrent de Pomaret. Un gran mur de contenció amb un desnivell d’uns 6 m d’alçada, crea una gran terrassa superior que alberga un bellíssim jardí contemporani molt ben cuidat. Una bonica balustrada al límit del barranc constitueix un magnífic mirador per a contemplar, des de diferents punts de vista, la llera de l’antic torrent i l’imponent conjunt arquitectònic d’accessos que davallen fins a la llera del torrent, format per un laberint de rampes escales, placetes, brolladors i molts altres elements decoratius. Un espai arquitectònic sumptuós, que ens remet als vells temps de la burgesia barcelonina de principis del segle XIX , que s’emmirallava amb el poder i l’ostentació. Un conjunt molt deteriorat pel pas del temps, però, que manté viu aquell deliciós encant de la decadència.
El jardí superior amb accés pel carrer Doctor Roux, ens descobreix un jardí de tall contemporani, que conté un conjunt de racons enjardinats de forma exquisida i acuradament cuidats. Hi destaquen algunes espècies arbòries com uns vells pebrers bords situats a l’entrada de la finca, al marge d’un parterre entapissat d’heura, o l’altíssim cedre que s’eleva majestuós al bell mig d’una gran esplanada de gespa flaquejada per marfull, baladres, pitòspors, magnòlies, troanes, i lledoners.
Darrere l’edifici residencial, on se situa una àrea de jocs infantils amb gronxadors, s’enlaira majestuós un altíssim pi pinyoner centenari i, ben a prop un conjunt de til·lers que refresquen l’ambient a l’estiu amb la seva generosa ombra.
Al final d’aquesta àrea infantil, una rampa esgraonada flanquejada per xiprers i algun arbre ampolla davalla fent giragonses cap a la llera del torrent, on s’enlairen alineats dues fileres de vells plàtans que deixen una gruixuda catifa de fulles a la tardor. Algunes espècies joves de palmeres, avets i pins hi creixen espontàniament.
Si remuntem pel passeig dels plàtans, arribem a un espai ampli i força aclarit, on s’enlairen dos grans pins blancs, un preciós i robust lledoner, un bellaombra i una figuera que potser formava part d’un antic hort. Un mosaic d’històries reunides en un espai afaiçonat per la força erosiva de l’aigua.
