Els nens i els telèfons mòbils

Veig, cada vegada més, nens amb un mòbil a la mà, sobretot al metro, l’autobús i bars o restaurants. És un recurs fàcil: un nen amb una pantalla deixa d’estar present. És com si no hi fos. S’acaba el rondinar, el plorar, la pregunta “quan acabarà això?”. Els nens sempre busquen la nostra atenció, sobretot quan no tenen cap distracció. La pantalla, sigui un mòbil, una tauleta o una televisió, sempre ho és, i potent.

Les pantalles ens anul·len: anul·len la nostra presència i la nostra voluntat. També ens ajuden, està clar, però sovint en paguem un preu alt. Com a adults, podem gestionar-ho millor. Però un nen o un jove no pot. A nosaltres ja ens costa! Tots hi estem més estona de la que voldríem o hauríem d’estar. Aquest és un factor important, però encara n’hi ha un altre: la salut.

Publicitat

En la televisió, la pantalla i les radiacions són lluny i, per tant, l’efecte es dona més en el pla emocional i cognitiu. Tanmateix, en una tauleta —i sobretot en un mòbil—, la radiació la tenim molt a prop: fins i tot, al costat del cap. Un nen petit està en ple desenvolupament, en particular, físic. Sabem que el crani està en creixement i formació i no és tan dur com el d’un adult. Un nen, per tant, és molt més permeable a les radiacions.

Fins i tot, els fabricants avisen que cal separar el telèfon del cap. Hi ha un valor, el SAR, que utilitzen els fabricants per simular el que absorbeix el cervell, però es tracta d’una simulació: no és real, serveix només per comparar entre telèfons i, a més a més, tenint en compte que la simulació la fa la pròpia empresa, no és fiable. El telèfon, doncs, ha de ser el més lluny possible del cap i encara més en el cas dels nens.

La telefonia mòbil opera principalment entre els 700 i els 3.500 MHz (3,5 GHz). Això significa de 3 a 1,5 cm d’absorció en teixits tous (músculs, pell i teixits amb alt contingut en aigua) i entre 23 i 9 cm en parts més dures del nostre cos (ossos, greix i teixits amb baix contingut en aigua). L’absorció és menor en pujar la freqüència, però augmenta l’energia i, per tant, la possibilitat de produir canvis en les nostres cèl·lules. Una de les freqüències més utilitzades pels mòbils és la de 900 MHz. Això implica una absorció d’uns 3 cm en teixits tous. En els nens, aquesta absorció és major (l’espessor del crani és de 0,5 mm en lloc dels 2 mm dels adults) i, per tant, l’efecte és més perjudicial.

Cal recordar que l’Organització Mundial de la Salut va admetre que l’exposició a camps electromagnètics esdevé un possible cancerigen, ja que pot alterar la funció de les cèl·lules.

Evitem que els nostres fills, sobretot els més petits, tinguin un mòbil o una tauleta prop del seu cos i, especialment, del cap. És un dels millors regals que els podem fer, per la seva salut i pel seu desenvolupament.

Glòria Vilalta i Grau és enginyera especialista en medicina de l’hàbitat, fengshui i benestar personal