Publicitat

Els poders de l’albergínia

És una hortalissa estiuenca molt tonificant i un poderós antioxidant, a més de ser molt agraciada en minerals

spot_img

Publicat el 23.9.2023 6:59

Cuina i nutrició

Fra Valentí Serra de Manresa

L’alberginiera (llat., Solanum melongena; cast., berenjena) és una planta anual originària de l’Índia que possiblement fou introduïda a Europa per comerciants àrabs. Des de l’època medieval ha estat conreada en les hortes de la Mediterrània. Fa uns fruits mengívols, molt carnosos, anomenats albergínia o aubergínia, de gust suau i amb un toc lleugerament amarg. És una hortalissa excel·lent que combina amb tota mena de plats i es pot consumir escalivada, fregida, al forn, farcida i és, alhora, una menja ideal per a una cuina vegetariana com a substitut de la carn.

Publicitat

Les diverses varietats d’aquesta hortalissa es diferencien per la forma del fruit, color i mida. Per exemple, a la nostra cuina, són particularment estimades les albergínies de les hortes de Gandia, conegudes com a albergínia de farolet que és rodonenca, grosseta i molt saborosa i, òbviament, és també molt apreciada l’”albergínia catalana” que és cilíndrica, en forma de porra, amb un color morat molt obscur, quasi negre. També hi ha unes albergínies blanques, anomenades albines que són especialment aptes per a confitar i fer-ne melmelada o bé confitura.

Publicitat

L’alberginiera és una planta molt sensible al fred, i pel que fa al seu conreu: “Alguns hortolans plantan alfábregas entre las albergínias per a fer-les perdrer la malignitat. Las albergínias demanan terrenos grassos y femats ab fems ben consumits al igual que pebrots y tomátachs” (BHC, Lo jardiner hortolá, III-8). L’albergínia és, doncs, una hortalissa estiuenca molt tonificant que gaudeix de nombroses qualitats essent, alhora, un poderós antioxidant (ajuda a millorar l’activitat cel·lular); és també diürètica (estimula l’activitat renal); depurativa (amb una gran capacitat de desintoxicació de l’organisme) i ajuda a regular els nivells de colesterol. A més, és molt agraciada en minerals com ara el potassi, calci i magnesi i, finalment, la seva ingesta ajuda a la cicatrització i reforça el sistema immunitari, protegint-nos de grips i refredats i, sobretot, estimula la funció del fetge i de la vesícula biliar. A l’article vinent us parlaré, si Déu vol, de les propietats i el conreu del pebrot.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins de Sarrià

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Els secrets de la cuina caputxina

Fra Valentí Serra de Manresa publica "Missa et mensa. Secrets de la cuina de convent", un volum de caràcter divulgatiu que recull receptes de l'antiguitat

El fajol i la guixa

Dos aliments que al llarg dels anys s'han utilitzat en temps de gana i penúria: l'article de Fra Valentí Serra de Manresa

Una breu, però completa història dels caputxins a Catalunya

"Quatre segles de vida caputxina", el nou llibre de Fra Valentí Serra que explica des de l’arribada dels primers framenors caputxins a Catalunya fins a la publicació de les constitucions el 1968, arran del Concili Vaticà II

La xirivia, l’hortalissa pròpia de la cuina hivernal europea

Aquest aliment té una gran quantitat de fòsfor, potassi i magnesi, és depuratiu del fetge i regula colesterol
spot_img

El turisme col·lapsa el transport públic de Vallvidrera

El veïnat dels barris de muntanya demana un pla de mobilitat que doni resposta a la sobrecàrrega del funicular i el bus 111, entre altres problemàtiques de transport

Com dormir millor a l’estiu si no tenim aire condicionat?

Trucs senzills i efectius que poden ajudar-te a refrescar-te i a dormir millor durant les nits caloroses

El carrer de Ballester: història, curiositats i present

En els darrers anys, en convertir-se en un carrer de plataforma única i prioritat per als vianants, s’hi ha pacificat el trànsit i els edificis històrics que encara restaven es mostren en la seva esplendor

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]