Cuina i nutrició
Fra Valentí Serra de Manresa
L’alberginiera (llat., Solanum melongena; cast., berenjena) és una planta anual originària de l’Índia que possiblement fou introduïda a Europa per comerciants àrabs. Des de l’època medieval ha estat conreada en les hortes de la Mediterrània. Fa uns fruits mengívols, molt carnosos, anomenats albergínia o aubergínia, de gust suau i amb un toc lleugerament amarg. És una hortalissa excel·lent que combina amb tota mena de plats i es pot consumir escalivada, fregida, al forn, farcida i és, alhora, una menja ideal per a una cuina vegetariana com a substitut de la carn.
Les diverses varietats d’aquesta hortalissa es diferencien per la forma del fruit, color i mida. Per exemple, a la nostra cuina, són particularment estimades les albergínies de les hortes de Gandia, conegudes com a albergínia de farolet que és rodonenca, grosseta i molt saborosa i, òbviament, és també molt apreciada l’”albergínia catalana” que és cilíndrica, en forma de porra, amb un color morat molt obscur, quasi negre. També hi ha unes albergínies blanques, anomenades albines que són especialment aptes per a confitar i fer-ne melmelada o bé confitura.
L’alberginiera és una planta molt sensible al fred, i pel que fa al seu conreu: «Alguns hortolans plantan alfábregas entre las albergínias per a fer-les perdrer la malignitat. Las albergínias demanan terrenos grassos y femats ab fems ben consumits al igual que pebrots y tomátachs» (BHC, Lo jardiner hortolá, III-8). L’albergínia és, doncs, una hortalissa estiuenca molt tonificant que gaudeix de nombroses qualitats essent, alhora, un poderós antioxidant (ajuda a millorar l’activitat cel·lular); és també diürètica (estimula l’activitat renal); depurativa (amb una gran capacitat de desintoxicació de l’organisme) i ajuda a regular els nivells de colesterol. A més, és molt agraciada en minerals com ara el potassi, calci i magnesi i, finalment, la seva ingesta ajuda a la cicatrització i reforça el sistema immunitari, protegint-nos de grips i refredats i, sobretot, estimula la funció del fetge i de la vesícula biliar. A l’article vinent us parlaré, si Déu vol, de les propietats i el conreu del pebrot.
Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins de Sarrià
