Publicitat

Els poders de l’albergínia

És una hortalissa estiuenca molt tonificant i un poderós antioxidant, a més de ser molt agraciada en minerals

spot_img

Publicat el 23.9.2023 6:59

Cuina i nutrició

Fra Valentí Serra de Manresa

L’alberginiera (llat., Solanum melongena; cast., berenjena) és una planta anual originària de l’Índia que possiblement fou introduïda a Europa per comerciants àrabs. Des de l’època medieval ha estat conreada en les hortes de la Mediterrània. Fa uns fruits mengívols, molt carnosos, anomenats albergínia o aubergínia, de gust suau i amb un toc lleugerament amarg. És una hortalissa excel·lent que combina amb tota mena de plats i es pot consumir escalivada, fregida, al forn, farcida i és, alhora, una menja ideal per a una cuina vegetariana com a substitut de la carn.

Publicitat

Les diverses varietats d’aquesta hortalissa es diferencien per la forma del fruit, color i mida. Per exemple, a la nostra cuina, són particularment estimades les albergínies de les hortes de Gandia, conegudes com a albergínia de farolet que és rodonenca, grosseta i molt saborosa i, òbviament, és també molt apreciada l’”albergínia catalana” que és cilíndrica, en forma de porra, amb un color morat molt obscur, quasi negre. També hi ha unes albergínies blanques, anomenades albines que són especialment aptes per a confitar i fer-ne melmelada o bé confitura.

Publicitat

L’alberginiera és una planta molt sensible al fred, i pel que fa al seu conreu: “Alguns hortolans plantan alfábregas entre las albergínias per a fer-les perdrer la malignitat. Las albergínias demanan terrenos grassos y femats ab fems ben consumits al igual que pebrots y tomátachs” (BHC, Lo jardiner hortolá, III-8). L’albergínia és, doncs, una hortalissa estiuenca molt tonificant que gaudeix de nombroses qualitats essent, alhora, un poderós antioxidant (ajuda a millorar l’activitat cel·lular); és també diürètica (estimula l’activitat renal); depurativa (amb una gran capacitat de desintoxicació de l’organisme) i ajuda a regular els nivells de colesterol. A més, és molt agraciada en minerals com ara el potassi, calci i magnesi i, finalment, la seva ingesta ajuda a la cicatrització i reforça el sistema immunitari, protegint-nos de grips i refredats i, sobretot, estimula la funció del fetge i de la vesícula biliar. A l’article vinent us parlaré, si Déu vol, de les propietats i el conreu del pebrot.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins de Sarrià

Notícies relacionades

La xirivia, l’hortalissa pròpia de la cuina hivernal europea

Aquest aliment té una gran quantitat de fòsfor, potassi i magnesi, és depuratiu del fetge i regula colesterol

Conrear i guisar els cigrons

La seva destacada aportació d’hidrats de carboni d’absorció lenta els converteixen en una beneficiosa font d’energia per a l’organisme

Les llenties, un llegum del neolític que regula la tensió arterial

Les llenties, un llegum del neolític que regula la tensió arterial

L’ordi i la civada, dos cereals que ajuden a rebaixar el nivell de colesterol

De tots dos se'n poden extreure begudes amb nombroses propietats, com l'ordiat o la llet de civada
spot_img

Un centre d’acollida a persones sense llar de la Bonanova, al punt de mira de l’extrema dreta

Vox convoca una manifestació, tot i que el veïnat i l'Ajuntament asseguren que mai ha generat conflictes

Les famílies de l’escola Poeta Foix reclamen una reforma dels banys per garantir la seguretat dels alumnes

Davant les peticions de l'AFA, l'Ajuntament defensa que "no és prioritari ni urgent"

La pedregada no pot amb la calçotada popular de Cassoles

Tot i el mal temps, els Encassolats cuinen 2.500 calçots i reuneixen 200 persones a la plaça de la Bonanova

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí