Gent Gran
Fundació Ushzeimer
La malaltia de l’Alzheimer es caracteritza principalment per la pèrdua de la memòria. A mesura que envellim, la memòria immediata es deteriora, i la que preval és la memòria remota, on s’emmagatzemen els records del passat. Les persones grans que pateixen deteriorament cognitiu tenen menys dificultats per recordar experiències passades. La tècnica terapèutica de la reminiscència és útil per despertar el record en les fases lleus o moderades de les malalties neurodegeneratives. La primera fase de la malaltia se centra en la dificultat d’adquirir nous records. El sentiment d’angoixa i solitud és molt gran en les persones que pateixen la malaltia i són conscients de la pèrdua constant de les seves facultats. El procés de recordar s’exercita a través de la memòria.
Ajudar les persones grans, sobretot aquelles que pateixen alguna demència, a recordar fets i vivències passades, afavoreix la integració del passat en el present. Gràcies als records, la persona manté la seva pròpia identitat personal.
En la teràpia de la reminiscència hi intervenen processos com l’atenció focalitzada, el llenguatge expressiu i comprensiu, l’orientació i la memòria semàntica.
La reminiscència se centra a potenciar, a través de la narració o materials associats, els fets del passat. Deesperta dos tipus de memòria:
- Memòria autobiogràfica (records personals). Es tracta de la memòria focalitzada en records específics d’esdeveniments concrets (espacials, emocionals i temporals)
- Memòria semàntica (coneixements sobre fets i dades històriques rellevants). Es tracta d’un tipus de memòria declarativa que depèn del nostre coneixement general. En aquests tipus de memòria, s’organitza tota la informació que tenim i que està relacionada amb els fets, els conceptes i el llenguatge.
Aquesta tècnica produeix certs efectes positius. És un espai agradable, estimulant i afavoreix les relacions interpersonals i la comunicació. Ofereix l’ocasió d’expressar experiències acumulades i de saviesa. Es tracta que la persona experimenti emocions vinculades a aquests records, tot ressaltant aquells que resultin gratificants per a la persona.
La reminiscència, per tant, utilitzarà com a eines la socialització, la comunicació, l’estimulació i el entreteniment per evocar records. Els sentits són els principals estímuls per evocar els records i les experiències personals. Fotografies (visual), música (auditiu), aromes i perfums (olfacte) objectes personals (tàctil) sabors (gustatiu) són materials útils que permeten omplir de records el bagul personal de cada malalt.
Hoy son las manos la memoria.
El alma no se acuerda, está dolida
de tanto recordar. Pero en las manos
queda el recuerdo de lo que han tenido.
Pedro Salinas
