Publicitat
spot_img

Els records en un bagul

Gràcies als records les persones que pateixen alguna demència mantenen la seva pròpia identitat personal

Publicat el 3.6.2019 12:00

Gent Gran

Fundació Ushzeimer

La malaltia de l’Alzheimer es caracteritza principalment per la pèrdua de la memòria. A mesura que envellim, la memòria immediata es deteriora, i la que preval és la memòria remota, on s’emmagatzemen els records del passat. Les persones grans que pateixen deteriorament cognitiu tenen menys dificultats per recordar experiències passades. La tècnica terapèutica de la reminiscència és útil per despertar el record en les fases lleus o moderades de les malalties neurodegeneratives. La primera fase de la malaltia se centra en la dificultat d’adquirir nous records. El sentiment d’angoixa i solitud és molt gran en les persones que pateixen la malaltia i són conscients de la pèrdua constant de les seves facultats. El procés de recordar s’exercita a través de la memòria.

Ajudar les persones grans, sobretot aquelles que pateixen alguna demència, a recordar fets i vivències passades, afavoreix la integració del passat en el present. Gràcies als records, la persona manté la seva pròpia identitat personal.

Publicitat

En la teràpia de la reminiscència hi intervenen processos com l’atenció focalitzada, el llenguatge expressiu i comprensiu, l’orientació i la memòria semàntica.

La reminiscència se centra a potenciar, a través de la narració o materials associats, els fets del passat. Deesperta dos tipus de memòria:

  • Memòria autobiogràfica (records personals). Es tracta de la memòria focalitzada en records específics d’esdeveniments concrets (espacials, emocionals i temporals)  
  • Memòria semàntica (coneixements sobre fets i dades històriques rellevants). Es tracta d’un tipus de memòria declarativa que depèn del nostre coneixement general. En aquests tipus de memòria, s’organitza tota la informació que tenim i que està relacionada amb els fets, els conceptes i  el llenguatge.

Aquesta tècnica produeix certs efectes positius. És un espai agradable, estimulant i afavoreix les relacions interpersonals i la comunicació. Ofereix l’ocasió d’expressar experiències acumulades i de saviesa. Es tracta que la persona experimenti emocions vinculades a aquests records, tot ressaltant aquells que resultin gratificants per a la persona.

La reminiscència, per tant, utilitzarà com a eines la socialització, la comunicació, l’estimulació i el entreteniment per evocar records. Els sentits són els principals estímuls per evocar els records i les experiències personals. Fotografies (visual), música (auditiu), aromes i perfums (olfacte) objectes personals (tàctil) sabors (gustatiu) són materials útils que permeten omplir de records el bagul personal de cada malalt.  

Hoy son las manos la memoria.

El alma no se acuerda, está dolida

de tanto recordar. Pero en las manos

queda el recuerdo de lo que han tenido.

Pedro Salinas

spot_img
spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Cuidar aquells que cuiden: una responsabilitat col·lectiva

Les persones que cuiden en l'àmbit no formal, majoritàriament dones, assumeixen aquest rol sense preparació prèvia, en contexts marcats per l'esgotament, la incertesa, la precarietat i la solitud

Una etapa activa i plena d’activitat: Dia Internacional de la Gent Gran

"Afavorir una vida social rica, participar de manera compromesa en l'entorn i promoure l’autonomia el màxim temps possible són elements essencials perquè les persones grans se sentin valorades, escoltades i implicades"

Dia Mundial de l’Alzheimer: el poder de la presència

El 21 de setembre planteja un doble objectiu: fomentar la comprensió de la malaltia i donar resposta a les necessitats de les persones afectades i aquelles que les cuiden

El dol en les persones amb Alzheimer: com afecta i com tractar-lo?

El rol dels familiars i cuidadors principals és fonamental per acompanyar la gestió emocional del dol
spot_img

Lourdes Fañanás: “Els traumes i l’estrès més profund solen produir-se en els primers anys de vida, sovint dins del nucli familiar”

Catedràtica a la Facultat de Biologia de la UB i veïna de Sarrià, Fañanás ha estudiat com els factors genètics i ambientals intervenen en els transtorns mentals greus

Sarrià-Sant Gervasi, el districte amb millor salut mental de Barcelona

El districte manté una de les esperances de vida més altes tant en homes com en dones

Rosario Endrinal, 20 anys després: quan l’odi a la pobresa continua guanyant a la tendresa col·lectiva

Assís recorda la dona assassinada el 2005 i alerta que la pobresa, el gènere i el racisme continuen alimentant una violència estructural sovint invisibilitzada

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí