Publicitat

Empanades d’armolls

spot_img

Publicat el 4.8.2017 9:30

Cuina de convent

Fra Valentí Serra

Els frares caputxins d’abans de la supressió religiosa de 1835 eren experts en les amanides remineralitzants i sabien cuinar molt bé les hortalisses. La vida austera i, especialment, els hàbits saludables dels caputxins a taula afavorien la bona salut dels religiosos. En les hortes conventuals, els frares hi conreaven tota mena d’hortalisses amb varietats, avui perdudes o poc conegudes, com ara la col de fuada, l’escarola barba de caputxí o una varietat de pèsol tirabec anomenada caxáxos. Els frares també conreaven la borratja, la verdolaga, els créixens i els armolls. Avui us parlaré dels armolls.

Publicitat
Atriplex hortensis, 1796. Johann Georg Sturm

Els armolls o blet moll, (llat., Atriplex hortensis; cast. armuelle), segons una vella recepta dels frares caputxins no es poden menjar mai amanits ans sempre s’havien de servir a taula ben cuits. Actualment, els armolls són una verdura poc conreada a les nostres hortes, ja que ha estat desplaçada per les bledes i els espinacs. Els antics frares descriviren així els armolls: “són una planta hortense de l’altura d’un palm, de fullas triangulars y retalladas, arrugadas, y las flors molt petitas, y verdas. Las fullas de los armolls se solen menjar cuites com los espinachs, y per tenir-ne a proporció, cal sembrar-ne cada mes”. Els caputxins del convent barceloní de Santa Madrona a propòsit dels armolls indicaren que “es una planta anual de hojas anchas, ligeras y blandas que se comen cocidas como las espinacas y acelgas. Esta planta resiste bien el calor, pero tiende a espigar con bastante celeridad; de ahí, que para asegurar el rendimiento contiguo, conviene efectuar siembras cada mes” (BHC, La Huerta de San Francisco, 57).

Publicitat

Empanades d’armolls

Amb els armolls cuits es poden preparar uns panellets o empanades de gust excel·lent. Per tal d’elaborar-los, es tracta, simplement, d’embolcar-los ja bullits amb el farciment, junt amb una pasta feta de farina i posar-los al forn. A la massa de la pasta cal afegir oli d’oliva i un raget de llet. Pel que fa al farciment, en una recepta culinària hi llegim “tallaràs l’all i la ceba a dauets i ho dauràs a la paella. Després has de capolar pebrot vermell cru ben menut i has trinxar alguns grapats d’olives adobades i, si vols, hi pots afegir encara, algun ou dur tallat ben menut. Finalment, has de posar a la massa sal al gust i un rajolí de vinagre. Aquestes empanades d’armolls, abans d’entrar-les al forn (on les hi tindràs un quart llarg) has d’untar-les bé amb un ou batut, i quan les empanades ja siguin daurades, les portaràs al refetor, que és una menja molt gustosa” (Receptari, s. f.). De les olives confitades amb sajolida i serpoll, ben trinxades, se’n fa l’olivada, que és una mena de salsa que es combina molt , sucada amb la coca de pa menjada, per exemple, per acompanyar una bona cassola de pops amb ceba.

Els armolls, a semblança dels espinacs i les bledes, també combinen molt bé amb els cigrons. Els cigrons han de ser del país (millor ciuronets) i cal que bullin lentament, sense deturar-se; una volta cuits, en una cassola de terrissa es prepara un sofregit amb ceba picada i tomàtec, on hi afegirem els cigrons cuits amb all, julivert alguns brins de safrà i també els armolls bullits i passats per la paella. Finalment, abans de servir-ho al refetor o a bé a la taula pairal, cal amanir-ho bé amb oli d’oliva, sal i pebre. A l’article vinent us vull parlar, a.D., sobre el pebre i les espècies.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’art d’insultar, per Aitor Romero

"Tampoc s’entén massa bé aquells que insulten en una llengua que el seu interlocutor no entén i es vanten de la seva audàcia. L’acció de l’insult requereix comprensió mútua i, per tant, és necessari utilitzar un codi que la víctima escollida pugui entendre perfectament"

De la vella a la nova emigració

"Els governants que es mostren incapaços de retenir el nostre talent són els grans responsables d’haver convertit el país que administren en un país d’emigrants econòmics", l'opinió de Miquel Saumell

Fer quelcom diferent

"Un canvi de localitat, d’espai, de llar, o d’empresa, crea moviment interior. Moure coses de lloc, també. Ho he experimentat personalment i també a través de clients. Com diu un proverbi xinès: si vols que es produeixin canvis en la teva vida, mou 27 coses de casa teva"

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero
spot_img

Les lluites per salvar el patrimoni verd dels barris fan pinya

Persistir i generar aliances amb altres plataformes i la societat civil: l'estratègia compartida de diverses entitats que batallen per preservar espais verds als barris

Esmen celebra 35 anys d’inclusió i acompanyament a les persones amb una trobada farcida d’art i emoció

Més de 200 persones es van reunir per commemorar més de tres dècades de treball continu a favor de la inclusió i el benestar de les persones amb discapacitat intel·lectual

La vinculació de José Zorrila amb Sarrià

El dramaturg i poeta romàntic s'instal·lava amb certa freqüència a una torre del carrer Jaume Piquet per visitar a Manuel Mata

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí