Publicitat

Enjardinaments al complex esportiu de Can Caralleu

És molt lloable que la direcció tingués la iniciativa d’identificar les principals espècies botàniques, mitjançant un cartell amb el nom comú i científic

Publicat el 18.8.2025 16:21

Explorar El Jardí

Maria Josep Tort

El 1969 es va inaugurar el complex esportiu Can Caralleu, una instal·lació de titularitat pública gestionada els darrers anys per la Fundació CLAROR. El 10 de maig del 2024 van celebrar els seus 25 anys. L’espai, situat al vessant marítim de la serra de Collserola, té una superfície de més de tres hectàrees i ofereix un conjunt de modernes instal·lacions, aptes per al gaudi i la pràctica de l’esport.

Publicitat

Història

Els seus orígens es remunten a l’any 1960, quan l’Ajuntament de Barcelona va expropiar la finca i la masia de can Caralleu, on vivien en aquells moments tres famílies que van haver de marxar progressivament a la recerca de noves oportunitats.

El testimoni d’una veïna que hi va viure fins als 12 anys ens dibuixa una imatge idíl·lica de l’indret. La masia tenia un rellotge de sol que lluïa preciós a la façana principal. Darrere, una mina d’aigua utilitzada per molts veïns i una bassa on a l’estiu la canalla es refrescava i aprenia a nedar. Davant, un preciós jardí amb un gran eucaliptus, arbres fruiters i un munt de flors que acolorien l’indret i, més enllà, un camp de futbol rústic, en el qual havien de pintar amb calç les línies dels límits que sovint es desdibuixaven. 

Feien moltes festes i comunions i encenien globus de paper inflats per la combustió d’una bola de cotó mullada d’alcohol, que havien de controlar per evitar possibles incendis. 

Actualment, on hi havia la masia se situen les oficines del complex esportiu de can Caralleu i, al costat, en una gran esplanada se situava una gran bòbila, amb una esvelta i altíssima xemeneia, on fabricaven totxanes a preu fet i altres materials de construcció. Ramats de cabres sovintejaven l’indret i alguns compradors venien a comprar la llet que produïa aquest bestiar.

En aquest barri de muntanya, amb algunes cases d’autoconstrucció aixecades amb materials, sovint procedents de la bòbila, hi havia l’antic berenador de la Chata, avui convertit en un xalet de luxe i, també, el bar de les Moreres, on actualment hi ha el bar Tàpia. Una botiga de venda de petards es va convertir durant molts anys en un referent.

Enjardinaments al complex esportiu de Can Caralleu

Situat en una zona privilegiada i amb unes vistes excepcionals sobre la ciutat de Barcelona i la mar Mediterrània, el complex esportiu de Can Caralleu permet desenvolupar l’activitat esportiva dins un marc paisatgístic que no té competidors.

Amb un desnivell d’uns 25 metres d’altura, el complex està rodejat parcialment pel Parc Forestal del Castell de l’Oreneta, el passatge de la Blada i el carrer dels Esports. El conjunt d’enjardinaments, dominats per espècies mediterrànies, se situa al voltant de les instal·lacions esportives i en els talussos, barrancs i espadats que encerclen el límit nord-oest del complex.

A l’entrada hi viu un vell pi pinyer i a la part superior del complex se situa una gran i jove pineda de pi blanc en pendent, amb bancs i taules de pícnic. Darrere la piscina, alguns xiprers, una palmera washingtònia, margallons, atzavares, alguna cyca i un conjunt assilvestrat de vegetació mediterrània, que entapissa l’espadat.

Davant de l’Espai Natura s’enlaira un bonic pi blanc centenari. Al costat, una placeta amb quatre joves tipuanes i un passeig flanquejat per plàtans, que ens apropa al pavelló, rocòdrom i boulder des d’on podem gaudir d’un horitzó excepcional. En aquest punt, un gran enjardinament en pendent, amb margallons, pins, xiprers, evònims, marfull, àloes i altres plantes arbustives, davalla fins a peu pla del camp de futbol, que limita amb l’esponerosa vegetació del Parc Forestal del Castell de l’Oreneta.

Enjardinaments menors, amb plantes aromàtiques com les lavandes i el romaní sovintegen arreu i un parell de catalpes, arbres que generen molta ombra, se situen al límit amb el carrer dels Esports.

El complex esportiu de Can Caralleu és també un jardí, un espai a tocar del Parc Natural de Collserola, que té una ferma vocació de fer les coses bé. En aquest sentit, és molt lloable que la direcció tingués la iniciativa d’identificar les principals espècies botàniques, mitjançant un cartell amb el nom comú i científic. Una iniciativa poc habitual i molt exemplar. 

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Un record dels jardins històrics de Villa Maria, destruïts per interessos especulatius

La torre, construïda l'any 1907, no estava catalogada, i els promotors han tingut via lliure per fer desaparèixer una munió d'espècies autòctones

La vegetació del voltant de la parròquia Sant Vicenç de Sarrià

L’església de Sant Vicenç constitueix el centre neuràlgic del barri de Sarrià. Al seu voltant se situen tres places amb nom propi que contenen sengles enjardinaments: la placeta del Roser; la plaça del Consell de la Vila, on se situa la Seu del Districte; i la plaça de Sarrià, flanquejada a ponent per la façana principal de la parròquia i a llevant per la recentment inaugurada Biblioteca J. V. Foix.

La morera de la seda: història i usos

És un arbre provinent de l'est de la Xina conreat arreu del món pel valor de les seves fulles

La Festa Major de Sarrià: origen, resistència durant el franquisme i futur

La festa s’ha anat reinventant periòdicament, de vegades seguint els criteris de la comissió que l'organitzava, i avui viu un moment dolç
spot_img

Mor el poeta sarrianenc Frederic Bou

Autor de diferents llibres de poesia i narracions biogràfiques, com ara la Història de Sarrià en vers, era un incansable difusor de la cultura catalana i sarrianenca

Quan la política serveix per resoldre problemes: unanimitat per les Planes

"La incertesa urbanística no és un problema tècnic neutre; és un desgast emocional diari", una reflexió de Núria Satorra sobre l’acord unànime per desbloquejar la situació urbanística de Les Planes i situar el veïnat al centre de l’acció política

La Torre Avenir de la finca Muñoz Ramonet serà la nova seu de l’Acadèmia del Cinema Català

Les obres de rehabilitació, que costaran 2,8 milions d'euros, estan previstes a partir del setembre de 2026; l'acord s'inscriu en el procés de redefinició dels usos del conjunt de la finca perquè sigui un espai cultural de projecció nacional

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí