Explorar El Jardí
Maria Josep Tort
El 1969 es va inaugurar el complex esportiu Can Caralleu, una instal·lació de titularitat pública gestionada els darrers anys per la Fundació CLAROR. El 10 de maig del 2024 van celebrar els seus 25 anys. L’espai, situat al vessant marítim de la serra de Collserola, té una superfície de més de tres hectàrees i ofereix un conjunt de modernes instal·lacions, aptes per al gaudi i la pràctica de l’esport.
Història
Els seus orígens es remunten a l’any 1960, quan l’Ajuntament de Barcelona va expropiar la finca i la masia de can Caralleu, on vivien en aquells moments tres famílies que van haver de marxar progressivament a la recerca de noves oportunitats.
El testimoni d’una veïna que hi va viure fins als 12 anys ens dibuixa una imatge idíl·lica de l’indret. La masia tenia un rellotge de sol que lluïa preciós a la façana principal. Darrere, una mina d’aigua utilitzada per molts veïns i una bassa on a l’estiu la canalla es refrescava i aprenia a nedar. Davant, un preciós jardí amb un gran eucaliptus, arbres fruiters i un munt de flors que acolorien l’indret i, més enllà, un camp de futbol rústic, en el qual havien de pintar amb calç les línies dels límits que sovint es desdibuixaven.
Feien moltes festes i comunions i encenien globus de paper inflats per la combustió d’una bola de cotó mullada d’alcohol, que havien de controlar per evitar possibles incendis.
Actualment, on hi havia la masia se situen les oficines del complex esportiu de can Caralleu i, al costat, en una gran esplanada se situava una gran bòbila, amb una esvelta i altíssima xemeneia, on fabricaven totxanes a preu fet i altres materials de construcció. Ramats de cabres sovintejaven l’indret i alguns compradors venien a comprar la llet que produïa aquest bestiar.
En aquest barri de muntanya, amb algunes cases d’autoconstrucció aixecades amb materials, sovint procedents de la bòbila, hi havia l’antic berenador de la Chata, avui convertit en un xalet de luxe i, també, el bar de les Moreres, on actualment hi ha el bar Tàpia. Una botiga de venda de petards es va convertir durant molts anys en un referent.
Enjardinaments al complex esportiu de Can Caralleu
Situat en una zona privilegiada i amb unes vistes excepcionals sobre la ciutat de Barcelona i la mar Mediterrània, el complex esportiu de Can Caralleu permet desenvolupar l’activitat esportiva dins un marc paisatgístic que no té competidors.
Amb un desnivell d’uns 25 metres d’altura, el complex està rodejat parcialment pel Parc Forestal del Castell de l’Oreneta, el passatge de la Blada i el carrer dels Esports. El conjunt d’enjardinaments, dominats per espècies mediterrànies, se situa al voltant de les instal·lacions esportives i en els talussos, barrancs i espadats que encerclen el límit nord-oest del complex.
A l’entrada hi viu un vell pi pinyer i a la part superior del complex se situa una gran i jove pineda de pi blanc en pendent, amb bancs i taules de pícnic. Darrere la piscina, alguns xiprers, una palmera washingtònia, margallons, atzavares, alguna cyca i un conjunt assilvestrat de vegetació mediterrània, que entapissa l’espadat.
Davant de l’Espai Natura s’enlaira un bonic pi blanc centenari. Al costat, una placeta amb quatre joves tipuanes i un passeig flanquejat per plàtans, que ens apropa al pavelló, rocòdrom i boulder des d’on podem gaudir d’un horitzó excepcional. En aquest punt, un gran enjardinament en pendent, amb margallons, pins, xiprers, evònims, marfull, àloes i altres plantes arbustives, davalla fins a peu pla del camp de futbol, que limita amb l’esponerosa vegetació del Parc Forestal del Castell de l’Oreneta.
Enjardinaments menors, amb plantes aromàtiques com les lavandes i el romaní sovintegen arreu i un parell de catalpes, arbres que generen molta ombra, se situen al límit amb el carrer dels Esports.
El complex esportiu de Can Caralleu és també un jardí, un espai a tocar del Parc Natural de Collserola, que té una ferma vocació de fer les coses bé. En aquest sentit, és molt lloable que la direcció tingués la iniciativa d’identificar les principals espècies botàniques, mitjançant un cartell amb el nom comú i científic. Una iniciativa poc habitual i molt exemplar.
