articles: L’art d’observar
Pau Farràs Ribas
Observar és una activitat essencial, vital, des que naixem. L’infant, des del bressol és ple de sensacions i, a poc a poc, les va coneixent, les va identificant i les va omplint de significat. L’infant observa i, amb l’experiència que aporten els dies, amb la repetició de percepcions, comença a distingir la claror, de l’ombra; l’ombra, de la foscor; la calor, del fred; el parlar de la mare, del silenci; la quietud del llitet, del balanceig en anar a coll del pare o la mare. Però l’observació li permet, no només conèixer el món extern, si no també conèixer-se a si mateix a partir de poder anar distingint la sensació de gana i la de sacietat; la de benestar i la de neguit; el desig d’estar en contacte i el cansament.
L’observació també és una activitat clau a l’hora de desenvolupar una professió, posem per cas l’arquitectura, la recerca mèdica, l’antropologia. No en conec l’ofici de prop, però estic segura que algunes de les primeres coses que deuen fer els arquitectes davant d’un nou encàrrec són preguntar-se per l’entorn de l’edifici a construir o a rehabilitar, observar aquest espai, imbuir-se de les sensacions d’aquest context, anar-lo a veure, passejar-hi. Però també, preguntar-se per com serà la vida dins de cada habitacle, imaginar-la, indagar, preguntar, observar i registrar les noves maneres de viure. Tot això és observació.
En les ciències socials i en totes aquelles tasques on les relacions interpersonals tenen un paper protagonista (per exemple, en les professions assistencials, educatives o del món de la salut), l’observació hi juga un paper molt rellevant. En aquests contextos, per poder comprendre el que s’esdevé i per poder comunicar amb efectivitat, cal aprendre a interpretar el gest, els hàbits, el comportament, els rituals, les reiteracions, les freqüències, l’ús de l’espai. Observar ens ajudarà a copsar la informació velada que es transmet en les relacions interpersonals, a veure tot allò que no és evident i, per tant, a descobrir alternatives a les maneres de fer habituals, a trobar nous camins de contacte i noves maneres d’estar en relació amb els altres, d’arribar als altres. L’observació, doncs, obre les portes a l’aprenentatge per l’experiència, a descobrir allò desconegut. És una font de creativitat que aporta qualitat a la tasca professional.
Cal, però, que reaprenguem a observar si aquesta és una ctivitat que hem fet des de la nostra arribada a la vida? Som en el món del zàping, un món sobressaturat d’informació. La digestió d’aquest gran cúmul de coses a saber ens treu temps d’estar en contacte amb les nostres percepcions, de fer silenci per posar la pissarra dels nostres sentits en blanc i poder-hi registrar allò que veiem, allò que copsem, allò que sentim i tot allò que a poc a poc anem convertint en pensament. Ens cal reaprendre a observar per contrarestar l’allau d’informació que ens ve de fora, per poder destriar el valor i el sentit que té per nosaltres tot allò que ens ve de fora, per poder viure les nostres experiències en primera persona i gestionar-les de manera creativa i donant-los sentit i significat.
Pau Farràs Ribas és consultora de “Nodre, diàleg i desenvolupament organitzacional, http://nodreddo.wix.com/nodre
